Bon dia,
La setmana passada vaig assistir a la 2a Concentració del programa "Detección y Seguimiento" i així, donar per iniciada la nova temporada 2016-2017.
He de dir que va ser una setmana molt intensa i de moltes vivències. De fet, es va acabar convertint en la primera i última setmana de la temporada. Seguiu llegnt i ho anireu entenent...
El primer dia, ens van explicar el planning de la setmana i realment, pintava molt bé, semblava que seria una gran setmana i plena de nous aprenentatges i noves experiències. Als matins tocava entrenament tècnic a pistes i a les tardes aniriem combinant físic, xerrades (psicologia, nutrició...), vídeos, etc. A més, ens van plantejar la possibilitat d'assistir a alguna competició internacional al llarg de la temporada. Què més podia demanar?
Així doncs, el dilluns, amb moltes ganes erem a pistes a primera hora del matí per començar els entrenaments. Quines ganes de fer les primeres baixades de la temporada!!!! Però.... de sobte, tot va començar a canviar. Tornava el dolor a l'espatlla i això va fer que el primer dia, ja em perdés l'entrenament físic al gimnàs. A partir d'aquell moment, ho vaig començar a veure tot cada vegada més negre...
Alguns dies, no podia ni acabar els entrenaments per culpa del mal, i en d'altres ocasions, fins i tot baixava esquiant muntanya avall mentre notava les llàgrimes quient-me per les galtes sense poder-ho evitar. Majoritàriament eren llàgrimes de dolor, però també de ràbia. El que feia uns dies em semblava que seria una setmana extraordinària, es va convertir en una de les setmanes d'entrenament més dures viscudes fins al moment.
He de dir que, abans de la concentració, ja tenia molèsties. De fet, aquest estiu amb els entrenaments físics ja ho començava a notar, així que vaig anar al metge de nou i les proves que em van realitzar, indicaven que tard o d'hora hauria de passar per quiròfan. Com que el dolor no era excessiu, ho tenia tot planificat: faria la temporada i a l'estiu, aprofitaria per operar-me. Tot i així, després de la concentració, ho vaig veure clar... El millor era oblidar-me d'aquesta temporada, pensar en operar-me més aviat del previst, centrar-me en una bona recuperació i arribar a la temporada 2017-2018 en les millors condicions. Així doncs, a la tornada, va tocar visitar de nou al metge i ja tinc data per la intervenció: el proper 11 de gener.
Però... canviem de tema. Aquesta setmana de concentració, també m'ha servit per conèixer nous i extraordinaris companys, així com també conèixer a gent voluntària de Repsol, que ens van venir a coneixer i a fer algunes baixades amb nosaltres. No tot va ser entrenar, també vam assistir a una roda de premsa on es va presentar el "CDIA Aran Snow Even" així com també a una taula rodona on es van presentar els Esquips Nacionals i el projecte 100x1000, entre d'altres coses.
En resum, en una setmana he viscut un munt d'experiències, unes molt bones i d'altres no tant, però sobretot, cal aprendre de tot allò que he viscut. Com em va dir la Gina, una de les entrenadores que vaig tenir, aquestes vivències, tot i que en molts moments em féssin plantejar fer la maleta i marxar, faran que a la llarga m'adoni que, no haver-me rendit, m'ha fet més forta.
Tot i que dóno la temporada per acabada, us mantindré el día de com ha anat la intervenció i com vagi la recuperació. No deiexeu de llegir el blog!!!
Us deixo amb unes imatges d'aquesta setmana a Baqueira. Una abraçada ben forta i fins aviat!!!
