Bon dia,
Després de 15 sessions de rehabilitació força intenses, dijous passat va tocar revisió mèdica i tant el cirurgià com el metge de rehabilitació, van estar d'acord en que l'evolució de la intervenció és molt bona.
Quan vaig entrar a la consulta, em van fer fer uns quants moviments per veure la movilitat recuperada i la veritat, és que tant els metges com jo, vam estar molt satisfets de l'evolució. Per tant, ja podria començar a agafar les crosses, però això sí... amb precaució i sense voler fer més del compte, és clar! També és cert, que tot i l'evolució, encara calia fer algunes sessions més de rehabilitació per acabar de recuperar el moviment que em falta. D'altra banda, els hi vaig comentar, que des que faig més exercicis a rehabilitació, em noto les cervicals força carregades i em van dir que és normal, fins i tot bo, ja que vol dir que estic treballant bé. Per tant, cal prendre paciència i poc a poc, tot anirà acabant de millorar. De moment, 10 sessions més i a la propera visita a veure què hi diuen. Sortint del metge doncs, vaig passar pel Centre Mèdic de Martorell per avisar-los que seguiria amb la rehabilitació.
Fent referència a la rehabilitació, les sessions són cada vegada més intenses, però ja és el que toca... Tant el Jordi, com el Sebas, com la Jeni (metges rehabilitadors/fisioterapeutes) també estan d'acord en que vaig evolucionant força bé. Fins i tot, ara que ja tinc els exercicis apresos, quan el Sebas veu que acabo massa aviat, en lloc de deixar-me marxar, m'ensenya nous exercicis per seguir avançant i... haurieu de veure la cara que se'm queda! 😅 Fins i tot ens mirem amb la Jeni i se'ns escapa el riure... jajajaja. Em sembla que totes dues pensem: Ves, quin remei! 😂 Quan ja entro i el Sebas diu: Com que demà no véns, avui, sessió doble! Que si no, la teva mare diu que surts massa aviat! 😱 Tot i que és cert que ho diu de "broma", eh? No us penseu que allò és una tortura! En absolut!!! És tot el contrari! Tot i treballar de valent, es respira molt bon ambient, tant amb el Jordi, el Sebas, i la Jeni, com amb els pacients que coincideixo durant cada sessió.
Ara fora bromes... sé que tot el que em manen fer (escalfor, corrents, moviments, politges, cintes, etc.), és pel meu bé i tot i que hi ha moments que penso que no s'acaba mai, que tinc molèsties i que tinc ganes d'acabar, el bon rotllo que et transmeten tots, fa que t'ho prenguis amb positivitat i amb ganes de seguir treballant perquè saps que és pel teu bé, per aconseguir recuperar-te en les millors condicions possibles. Per tant, a seguir treballant en la recuperació amb optimisme!!!
Canviant de tema i per no parlar sempre de la recuperació... Fa unes setmanes es va celebrar a La Molina la Copa del Món d'snow adaptat on hi van participar 3 bons companys: l'Astrid, l'Oscar i el Vic. De fet, vaig dirigir-me a La Molina amb la família a fer-los una visita i també aprofitar per veure el Jordi, el meu entrenador al qual trobo moooooolt a faltar i amb qui tinc unes ganes enormes de tornar a les muntanyes a entrenar i disfrutar de la neu. Ho sé... caldrà esperar a estar recuperada, però.... no me'n podia estar de dir-ho!!! Bé doncs, tot i que el temps no acompanyava, vaig poder veure el Jordi i algun altre monitor de l'escola d'esquí.
Eevidentment també vaig poder veure, encara que fos a l'hotel on s'allotjaven, a l'Astrid, l'Oscar i el Vic, acompanyats en tot moment del seu entrenador, l'Albert. Malgrat no poder-los veure en plena acció per causes meteorològiques, els vaig poder saludar i desitjar-los molta sort. He de dir que van aconseguir molts bons resultats i els felicito!!! L'esforç, acaba tenint recompensa!!! Són uns cracks!!! 😉
Abans de tancar l'entrada d'avui al blog, voldria deixar-vos un vídeo d'un dels companys que us he comentat d'snow: en Vic, un exemple de motivació i superació. Com diu ell: "No ho intentis, fes-ho".
PD: Aprofito per desitjar moltíssima sort al Vic, l'Astrid (quàdruple medallista de la Copa del Món d'snow) i al seu entrenador, l'Albert, a la World Cup a Korea!!! 🏂
