Bon dia a tothom,
ja han passat dues setmanetes des de la intervenció quirúrgica i ja ha arribat l'hora d'agafar l'ordinador, contestar tots els missatges que he rebut via facebook a les breus actualitzacions que he pogut anar fent des del telèfon mòbil i també, actualitzar el blog.
Com ja vaig explicar, el passat 11 de gener, a primera hora del matí vaig haver de passar per quiròfan a causa del dolor a l'espatlla que cada vegada anava a més. Tot i que van passar entre 3 i 4 hores entre que em van fer entrar per preparar-me i adormir-me, fins que em vaig despertar a reanimació i em van pujar a l'habitació, l'operació en sí, va durar menys de dues hores.
La veritat és que vaig entrar a quiròfan sense saber del cert què em farien, ja que fins que el metge no observés la situació, no sabria si caldria fer més o menys coses. Finalment, només va fer falta llimar l'acròmion, ja que és l'os que rascava el tendó i treure la bursitis. Per sort, el tendó no estava tocat i no va fer falta fer res més. Això sí, el metge ja em va comentar després de la intervenció, que si hagués esperat gaire més, possiblement sí que s'hagués malmès el tendó ja que l'acròmion el fregava. Per tant, sort que vaig operar-me a temps i no vaig esperar a l'estiu, ja que la situació, segurament, hagués sigut una mica més complexa.
Un cop passada la primera nit a l'hospital, l'endemà va passar el metge, em va receptar els calmants pertinents, em va dir que havia de dur el cabestrell dia i nit i ja em va donar l'alta. Així doncs, a casa hi faltava gent!
Al cap d'una setmana el metge ja em va treure els punts, va dir que tot estava molt bé i que a les nits ja em podia treure el cabestrell. També em va ensenyar un exercici que hauria de fer dia i nit i em va comentar que la següent setmana ja podia demanar hora al metge de rehabilitació i veure quan podria començar a fer-ne. Així doncs, tornava a casa pensant en l'exercici que em va dir anomenat "pèndol", i que he de dir, que quan el vaig començar a fer, feia bastant de mal.
Ahir per fi va tocar anar a veure el metge de rehabilitació. El primer que va fer va ser treure'm el cabestrell i dir-me que ja no el necessitava i després em va moure el braç per veure'n la movilitat i... mare meva, quin mal!!!! Això sí... el braç es movia!!!! En definitiva, cabestrell fora, res de calmants, anar-me posant gel i de moment, fer 15 sessions de rehabilitació que començaré dimecres vinent.
Una vegada més, gràcies per tos els missatges rebuts i fins ben aviat! Us seguiré informant!!!
