si dijous us explicava que passava la revisió mèdica esportiva i que ja preparava la nova temporada, divendres, tot es va capgirar... De bon matí, abans d'anar a treballar vaig caure a casa i em vaig fer mal al braç. Vaig pensar que només era el cop, però finalment, com que no notava millora, al migdia vaig decidir plegar de la feina i anar al metge.
Després de fer-me unes radiografies, em van dir que no hi ha fractura i que es tracta d'una tendinitis bicipital esquerra (tendinitis al bíceps esquerre). Per tant, m'han immobilitzat el braç amb un cabestrell, he de fer repòs, prendre antiinflamatori i posar-me un gel/crema. Passats deu dies, he d'anar al traumatòleg per veure'n l'evolució.
Ara per ara doncs, freno la planificació de la nova temporada a l'espera de noves notícies. El temps de recuperació marcarà l'inici de temporada i els objectius que em pugui plantejar assolir enguany. Es farà el que es podrà!
Després d'uns mesos de descans, ara sí, per fi tenim la nova temporada a tocar! Ha arribat el moment de demanar la llicència esportiva, passar la revisó mèdica, planificar el calendari d'entrenaments i competicions, etc.
Aquesta tarda ha sigut el torn a la revisió mèdica esportiva, on primer m'han fet un electrocardiograma i posteriorment, la prova d'esforç, el qual en teniu unes imatges al final d'aquesta entrada.
El doctor m'ha dit que tot està perfecte i fins i tot, que m'ha trobat en millors condicions que la temporada passada.
Així doncs, ara sí... la temporada 2014-2015, comença a agafar forma!!! Som-hi!!!
després de disfrutar d'unes vacances d'estiu plenes de bons moments i envoltada de familiars i bons amics, ja tenim el mes de setembre a tocar. Per aquest motiu, ha arribat el moment d'actualitzar el blog, començar a posar-se en forma i pensar en la propera temporada.
Així doncs, avui, una mica d'exercici i a partir de demà, em posaré de ple a buscar nous "sponsors" a veure si hi ha sort i aconsegueixo trobar el patrocini necessari que em permeti afrontar la nova temporada amb els nous reptes que tinc en ment.
Si algú està interessant en algun tipus de patrocini o se li acut a on dirigir-me per a cercar nous "sponsors", no dubteu en contactar amb mi, us ho agraïré moltíssim. Qualsevol ajuda, per petita que sigui i sobretot avui en dia, serà molt benvinguda!
Espero que els que encara estigueu de vacances, acabeu de disfrutar-les al màxim i els que ja les heu acabat, doncs... Benvinguts a la rutina! Això sí, amb molta energia renovada i un gran somriure!!!
Aquí us deixo unes imatges d'avui mateix fent exercici... Som-hi!!!
el cap de setmana del 5 i 6 de juliol, es va celebrar la 20a edició de les 24h de Catalunya de Motociclisme a Montmeló. Per mi, va ser un event especial, ja que el meu entrenador d'esquí, en Jordi, hi participava. Es veu que té cops amagats... Li agraden les activitats que desprenen adrenalina i amb l'esquí no en té prou!
L'any passat hi vaig anar el dissabte i així veia l'inici d'aquesta prova i aquest any, vaig decidir que en volia veure el final i diumenge al matí vaig agafar el cotxe i vaig anar cap a Montmeló.
Just quan vaig arribar, em van explicar que feia una estona havien tingut problemes amb la moto, però que seguien corrent fins al final a veure què passava. A més a més, durant la nit, també havien tingut algun que altre entrebanc, però no es van rendir en cap moment. La veritat és que és d'admirar, perquè malgrat les adversitats i la duresa de la prova, ni ell ni els seus companys d'equip es van rendir i van seguir fins a poder completar les 24h. A més a més, després de tot, penso que van fer un bon resultat (14ens en la classificació general i 6ens de la seva categoria). Poden estar satisfets!
Evidentment, no hi podia faltar l'Esther, la dona del l'entrenador, i uns amics d'ells que van ser allà tot el cap de setmana. Així doncs, la bona companyia i viure l'experiència des de dins el box va ser extraordinari. Va ser una activitat diferent del dia a dia i ja estic esperant l'any vinent per poder-la repetir.
Us adjunto una foto que per mi és especial. Us explico... Vaig estar una estona posant-me d'esquena a la pista i fent fotos quan passava una moto per veure si en algun moment enganxava al Jordi i aquí el teniu, al fons de la imatge amb la seva moto! Ho vaig aconseguir i em va fer molta il·lusió poder tenir una fotografia del Circuit de Catalunya juntament amb el meu entrenador en plena acció.
Abans de donar per finalitzada l'entrada d'avui al blog, aprofito per felicitar un cop més al Jordi i als seus companys pels resultats obtinguts, perquè tot i no tenir-ho fàcil, són uns autèntics cracks!!! Enhorabona!!!
ara feia molts dies que no actualitzava el blog i aprofito avui per posar-vos al dia.
Recordeu que fa uns mesos us vaig explicar que havia fet una cursa a Masella però que encara no tenia el trofeu? Doncs bé, la setmana passada, la Federació Catalana d'Esports d'Hivern em va dir que ja el podia anar a recollir quan m'anés bé i ja hi vaig anar. Així doncs, ara sí, ja tinc tots els premis d'aquesta temporada a casa!
També aprofito per explicar-vos que si el mes passat em van convidar a assistir a la Nit del Motor, aquesta setmana, la invitació era per la inauguració del nou espai Rebeld de Barcelona, situat al carrer l'Avenir.
Com no podia ser d'una altra manera, vaig agafar el cotxe i hi vaig anar. Primer perquè em venia molt de gust anar a conèixer el nou espai i segon perquè volia donar tot el meu suport a Rebeld, el meu "sponsor", en aquest nou projecte. La veritat és que em van encantar i ho vaig passar molt bé. Té uns productes fantàstics, així que us convido que hi passeu a fer una ullada. Aquí en podeu veure algunes imatges.
I com no podia ser d'una altra manera, una foto amb l'"sponsor"! Moltes gràcies per convidar-me!!!
Bé, per avui res més... Quan tingui més novetats, us les aniré explicant en noves entrades!!!
el passat dimecres dia 7 de maig, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a "La Nit del Motor 2014 - Gala Benèfica", organitzada per "Nos Apasiona", que va tenir lloc dins les muralles del Poble Espanyol de Barcelona. L'acte, en el qual hi van assistir més de 550 persones relacionades amb el món del motor com Albert Llovera i Marc Coma, va comptar amb la presència de Xavier Trias, alcalde de Barcelona.
Aquesta Gala Benèfica tenia com a principal objectiu recaptar fons per una acció solidària, destinar els beneficis a la Fundació "Wings for Life", la qual dóna suport a la investigació de les lesions medul·lars. L'acte va consistir en una recepció Photocall, un còctel, una entrega de guardons i un sorteig benèfic. Els premis que es van entregar van ser:
Guardó com a reconeixement i per l'aposta que fa la ciutat per l'esport del motor a Xavier Trias, alcalde de Barcelona.
En la categoria de periodisme, el premi va ser pel periodista de TV3, Santi Faro.
Xavi Mora i Jordi Banyeres, van obtenir el guardó en la categoria de pilots.
Jaime Puig, director de Seat Sport, va rebre el premi en la categoria d'empresa.
Un cop finalitzada l'entrega de premis, es va celebrar un sorteig benèfic en el qual hi vam poder participar els assistents a l'acte i els beneficis que es van obtenir, van destinar-se a la Fundació "Wings for Life", ja esmentada abans.
Durant l'acte, els assistents vam poder gaudir també de l'exposició de vehicles on vam poder veure els últims models presentats al mercat per marques tant exclusives com: Ferrari, Mc Laren, Mercedes o Porsche. Al final d'aquesta entrada al blog, en podeu veure algunes imatges.
Va ser una gran nit, l'ambient era extraordinari, el temps acompanyava, què més es pot demanar? Espero poder repetir experiències com aquesta en futures ocasions, va ser genial!
ara sí, la temporada s'ha acabat però el balanç que en faig és extraordinari.
Per setmana santa, amb la família, vaig aprofitar dos matins per acabar de disfrutar de la poca neu que quedava per fer les últimes baixades de la temporada. En aquesta ocasió va ser a l'estació de Masella, perquè a La Molina van tancar les pistes just el primer diumenge de vacances. Durant aquests dos dies, he de dir que vaig provar el teleesquí. La veritat és que no ho vaig acabar de controlar, la primera vegada se'm va enredar la "corda" al voltant del teleesquí i van haver-lo de parar, si no, ja em veia fora de la pista! En una altra ocasió, al preparar-me per deslligar-me i no enredar-me com abans, vaig deixar-me anar abans d'hora i sort que el noi que vigilava em va poder agafar i estirar a temps, si no, baixo d'esquena pel mateix lloc que havia pujat! L'hivern vinent, ho seguiré practicant... A part d'aquestes anècdotes amb el teleesquí, el bon temps acompanyava, però amb les altes temperatures, la neu no tardava a estovar-se i al migdia, ja anàvem cap a casa.
La resta de dies de vacances vam aprofitar per anar a passejar per varis llocs. Vam anar a Les Angles a fer una ullada a les pistes d'esquí per fer-nos una idea de com són i pot ser la temporada vinent hi anem a fer unes baixades. També vam anar a Mont-Louis i a Osséja. A més a més, com no podia ser d'una altra manera, també vam fer una visita a les pistes de La Molina on vam poder veure la poca neu que ja quedava i despedir-nos dels monitors que quedaven a l'escola d'esquí.
Ara toca descansar de la neu i disfrutar del bon temps, així com també començar a pensar en el plànning de la propera temporada. Des d'ara i fins que torni a arribar l'època d'esquí, possiblement no escriuré tant al blog, però si que intentaré, de tant en tant, fer alguna nova entrada per compartir algunes de les coses que faci durant aquests mesos i d'aquesta manera no deixar el blog abandonat durant tant de temps.
No acabo però, sense un vídeo de les últimes baixades i algunes fotografies dels llocs que vam visitar la resta de dies.
la setmana passada, concretament des del diumenge 30 de maç fins al dimecres 2 d'abril, vaig ser al Pas de la Casa (Andorra) on vaig participar als XXVIII Campionats d'Espanya d'Esquí Alpí Adaptat.
El diumenge a primera hora del matí, la meva mare i jo vam passar per Puigcerdà a recollir al Jordi i ens vam dirigir cap al Pas de la Casa. Vam decidir anar-hi de bon matí per poder anar a fer algunes baixades a la zona on es realitzarien els campionats i així poder fer-nos una idea de la situació. El temps no acompanyava i la pista no es va convertir en una de les meves preferides, ja que per mi, tenia força pendent i la qualitat de la neu, no era la millor, però calia adaptar-s'hi. Com deia el Jordi, això no és excusa, la pista és la que és i és igual per tothom.
Va arribar el primer dia de competició, on es realitzaria la prova de gegant. Dilluns a les 9 del matí ja érem a pistes per recollir el dorsal i iniciar la baixada de reconeixement. Així doncs, el Jordi, l'Esther (la seva parella que va arribar diumenge al vespre) i jo, vam pujar al telecadira i ens vam dirigir a fer una ullada al traçat que havien preparat per a l'ocasió. Mai hauria imaginat la gran quantitat de sensacions que tenia en aquells moments. Volia fer-ho bé, demostrar el que tant el Jordi com l'Esther em deien, que podia fer-ho. Finalment, va arribar el moment de la primera mànega i just a l'inici ja queia... vaig caure un munt de vegades, però això no m'impedia aixecar-me i seguir. Tot i així, em vaig saltar la cinquena porta i vaig quedar desqualificada. De fet, em va fer més ràbia el fet de no ser conscient d'haver-me saltat una porta, que no pas el fet d'haver quedat fora. A més a més, sé que no ho vaig fer bé, mentre baixava, anava estàtica dins la cadira, no feia cap moviment... És clar que anava per terra cada dos per tres! Així doncs, per mi, ja havia acabat el primer dia de competició. Els competidors que no havien quedat fora a la primera mànega, van tornar a pujar per fer la segona i mentrestant, vaig aprofitar per anar a fer unes baixades amb el Jordi i l'Esther i així treure la tensió que duia a sobre. Això no és tot, ja que vam haver de tornar a enganxar l'estabilo amb "cinta americana" perquè resulta que s'havia trencat una peça! Quin desastre... Sort que érem a Andorra i a la tarda, mentre jo descansava, la meva mare va anar a la botiga de l'Albert Llovera a buscar una peça nova.
El segon dia, dimarts, tocava la prova d'slàlom. Com que el dia anterior la neu no estava en molt bones condicions, vam decidir quedar a les 8 del matí per tal de trobar-la una mica millor. Vam recollir de nou els dorsals i vam anar a fer la baixada de reconeixement. La neu estava molt dura i anàvem més per terra que altra cosa. Aleshores, em vaig angoixar moltíssim i no em veia capaç de seguir. Va ser un dels moments més durs que recordo. L'Esther se'm va acostar i em va dir: tens dues opcions, o baixes pel traçat, o baixes per fora, però facis el que facis, el Jordi i jo estarem contents igual. Pots baixar pel traçat perquè com diu el Jordi, tens esquí de sobres per fer-ho. Només cal que pensis i et repeteixis que tu vols fer-ho, tu saps fer-ho i tu pots fer-ho, perquè és la veritat. Ara, tu decideixes, com i per on vols baixar. Les seves paraules em van fer reaccionar i vaig dir-li que ja que era allà, ho intentaria. Sort que ho vaig fer, perquè aquell dia sí, vaig acabar el traçat, vaig poder fer la segona mànega i vaig aconseguir quedar en segona posició! Una medalla de plata per mi? Subcampiona d'Espanya d'slàlom? Em sembla que encara ara no en sóc conscient...
Va arribar dimecres, el tercer i últim dels campionats. Feia molt de vent i el telecadira que havíem d'agafar va estar tancat fins a la segona mànega que va afluixar el vent. Per tant, vam haver d'agafar un altre telecadira on, un cop arribàvem a dalt, ens esperava una moto que ens estirava per una zona molt plana fins a la pista habilitada pel campionat. Tota una experiència! La prova a superar aquell dia era una combinada (primera mànega de supergegant i segona d'slàlom). Aquell dia prometia, ja que mai havia baixat un supergegant! I si el primer dia havia caigut tant i m'havia saltat una porta, la sorpresa va arribar quan vaig superar la primera mànega. Havia acabat tot el traçat del supergegant i podia fer la segona mànega! Tot i així, a l'slàlom em vaig tornar a saltar una porta, aquesta vegada la porta vint... ja no hi havia res a fer, desqualificada de nou. M'ho vaig prendre força malament, perquè anava força bé, volia fer un bon paper i inclús a la segona mànega havia fet un bon temps i hagués aconseguit la medalla de bronze. Encara que no hagués aconseguit pujar al podi, hagués preferit dir "he acabat última però he acabat el traçat" que no pas "he quedat desqualificada". Això és el que més mal em feia, no haver acabat la prova.
També recordo paraules de les altres persones que competien durant aquells dies. Tots i cada un d'ells m'animava i em deia que tota aquesta barreja de sentiments i emocions, sovint contradictòries, formen part d'aquestes experiències i que en altres ocasions, ells també les han viscut. Tanmateix, altres persones de renom com l'Albert Llovera i la Blanca Fernández Ochoa, també em van donar els seus consells i també els hi estic molt agraïda.
Van ser tres dies de competició plens d'emocions, dubtes, pors, noves amistats, nous reptes... En definitiva, una experiència única i inoblidable i això és amb el que em quedo, amb tots i cada un dels moments viscuts.
Aquí us en deixo un resum amb les millors imatges.
Ah! I també l'enllaç de la notícia de Ràdio Gelida fent-se ressò de la medalla de plata aconseguida.
El cap de setmana passat, finalment vaig poder fer les dues curses, la Interclubs de Masella i la Cursa Social Meganeu.
El dissabte, a les 5:30h del matí em vaig llevar i a les 6h sortia de Gelida en direcció a La Cerdanya. A les 8h del matí era al Pla de Masella, el lloc de trobada de la Interclubs. Vam fer una baixada de reconeixement i a les 9h en punt començava el 10è Trofeu Vila de Llívia (Interclubs). Jo era la primera en sortir! Quins nervis... He de dir que si al Campionat de Catalunya el temps no acompanyava, aquell dia tampoc és que fos gaire diferent... Pluja, vent, neu, la neu primavera que ens vam trobar a pistes tampoc estava en les millors condicions... No les tenia totes! Recordo que el Jordi em deia que estigués tranquil·la i sobretot, que ho disfrutés, que tenia esquí de sobres per fer-ho bé i que tota la pressió era al meu cap, així que em vaig intentar relaxar (evidentment sense perdre la concentració), disfrutar de l'experiència i fer-ho el millor possible. Gairebé a l'inici vaig estar a punt de caure, però vaig aconseguir tornar a posar-me bé i com que no m'havia saltat cap porta, vaig seguir fins al final. Sé que vaig perdre alguns segons i no estava molt satisfeta, però com deia el Jordi, les condicions no eren les millors i podia estar contenta perquè havia acabat tot el traçat i a més a més, havia quedat primera.
Vaig acabar mullada com un "pollet", però això no em va impedir anar després a La Molina a fer la Cursa Social Meganeu. Allà, la pista no és que fos una meravella tampoc, però estava una mica més bé que a Masella. Cap a les 10:30h aproximadament, sense fer cap baixada de reconeixement em va tocar sortir i he de dir que em vaig sentir força més segura que a Masella, però tot i acabar també la cursa en primera posició, era conscient d'alguns errors que m'havien fet perdre alguns segons, com per exemple, passar una mica separada de les portes en lloc de gairebé tocar-les.
Les condicions tant meteorològiques com de les pistes i els errors que sabia que havia comès, no em van fer oblidar l'objectiu d'haver participat en ambdues curses: ser capaç d'enfrontar-me a qualsevol situació, ja que les condicions (pistes, meteorologia...) mai són les mateixes i si en aquell moment estic esquiant per lliure, podré decidir si esquio o ho deixo per un altre dia, però si és dia de competició, no hi ha cap alternativa possible, només serveix concentrar-me, intentar donar el millor de mi i per descomptat, disfrutar de l'experiència.
Un cop acabada la Cursa Social, vaig anar cap a casa. Necessitava una dutxa d'aigua calenta per refer-me una mica i a les 14:30h, hi havia l'entrega de premis al Museu de la Molina. Ara ja tinc a casa dos trofeus Meganeu, el de l'any passat i el d'aquest any, un a costat de l'altre. Estic molt contenta! L'entrega de premis de la Interclubs es farà més endavant, així que ja us en mostraré imatges quan arribi el moment. Ara per ara, us deixo amb un petit recull d'imatges de les dues curses i de l'entrega de premis Meganeu. Tot i no haver fet les meves millors curses, com diu l'entrenador, puc estar molt contenta perquè malgrat les condicions, vaig aconseguir sortir-me'n prou bé de totes dues, disfrutar de l'experiència, acabar els traçats i ser conscient que no sempre "plou a gust de tothom". A més a més, vaig quedar en primer lloc a totes dues! Què més podia demanar?
I diumenge... Cap a Andorra als Campionats d'Espanya!!! Us mantindré informats i informades!
el cap de setmana passat va ser força intens... Dissabte al matí tocava entrenament de gegant a la pista de Solell, la qual ja hi vaig entrenar l'últim cap de setmana. Com ja havia comentat en entrades anteriors al blog, es tracta d'una pista vermella en la que em sento molt còmode. Vaig entrenar des de les nou del matí fins a la una del migdia i he de dir que l'estona em va passar volant. Un cop vam acabar, m'esperava el meu sponsor per donar-me el nou casc de competició, ja que com us vaig dir, el casc que tinc no em serveix per a competir perquè la part de les orelles és tova i la normativa diu que ha de ser totalment rígid. Aprofito per donar públicament les gràcies a "Rebeld" (sponsor). Després d'un bon matí d'entrenament i contentíssima amb el meu nou casc, va arribar l'hora d'anar cap a casa a dinar i recuperar forces per l'esquiada nocturna a Masella.
Cap a les sis de la tarda i havent descansat una mica, vaig anar cap a l'estació d'esquí de Masella. Quan hi vaig arribar encara era de dia i juntament amb el meu germà i uns amics vam comprar els forfaits de nit i vam començar a fer algunes baixades. La veritat és que veure com es ponia el Sol mentre esquiàvem va ser una experiència fantàstica, la qual va deixar unes imatges per emmarcar (algunes d'elles les veureu al vídeo que us adjuntaré més avall). Un cop fosc, es van encendre els focus de l'estació i vam seguir esquiant. Mai havia esquiat de nit i no sabia molt bé què em trobaria ni quines sensacions tindria, però he de dir que ho vaig passar molt bé. L'endemà m'esperava un nou entrenament, així que després de l'esquiada nocturna, vaig tornar cap a casa a sopar i a dormir.
Diumenge a les nou del matí, el Jordi ja m'esperava per anar a fer el que seria l'últim entrenament abans dels Campionats. Aquesta vegada tocava slàlom a la pista de Roc Blanc, aquella pista vermella on se'm va trencar la cadira fa unes setmanes i on em costa força adaptar-m'hi, però cada vegada m'hi vaig trobant més bé. Tot semblava anar amb normalitat fins que vam haver de plegar abans d'hora, ja que van tancar els telecadires d'algunes zones per culpa del vent (entre elles, Roc Blanc) i en lloc de fer les quatre hores d'entrenament, només en vam poder fer dues. En vistes de que no podria seguir entrenant, vaig decidir anar cap a Pista Llarga (la pista verda des d'on comencem sempre a esquiar) i juntament amb el meu germà i els seus amics, vam pujar fins a Comella (pista vermella) per seguir esquiant per lliure. La neu ja estava molt trepitjada i es començava a girar vent també cap a aquella zona, així que vam baixar per Comella i vam enllaçar amb Estadi (pista negra) per tornar a Pista Llarga i marxar ja cap a casa.
De cara a la setmana vinent, tenia previst participar a la Cursa Social Meganeu i a la cursa Interclubs de Masella, però finalment són el mateix dia i he decidit participar a la Interclubs. Si per horaris tingués temps d'arribar a la Cursa Social, doncs participaria a les dues curses. La setmana que ve ja us explicaré què he pogut fer...
Us deixo un vídeo amb imatges dels entrenaments d'aquest cap de setmana, el nou casc de competició i l'esquiada nocturna a Masella.
com ja us vaig comentar ahir, encaro la recta final de la temporada d'esquí amb unes setmanes força intenses i si no, què en penseu del següent calendari?
- Dissabte 15 i 16 de març: Entrenament.
- Dissabte 22 i 23 de març: Cursa Social Meganeu (dissabte) i cursa Interclubs a Masella (diumenge).
- Diumenge 30 de març i fins dimecres 2 d'abril: Campionats d'Espanya.
Després d'aquests caps de setmana, si la neu encara ho permet... la idea és acabar de disfrutar de les últimes baixades de la temporada.
M'agradaria donar les gràcies a Rebeld que com a bon "sponsor", a principis de temporada em va regalar unes ulleres de sol i ara, m'ha facilitat el pressupost pel casc de competició que em vaig comprar aquest cap de setmana passat d'acord amb el reglament que diu que per a poder competir és necessari un casc totalment rígid i el que tinc, no ho és.
Tot i així, les curses/competicions, els entrenaments, el material, etc.., ara per ara surten de la meva butxaca, és a dir, les he de pagar jo, ja que el tema de trobar més "sponsors", com tot avui dia, està força complicat. Per aquest motiu vàries persones m'han comentat si els podria facilitar un número de compte per fer-hi una aportació i poder posar cada una d'elles el seu granet de sorra. Finalment he decidit fer-ho així i he obert un compte únic i exclusivament per al tema de l'esquí. Les suma de les aportacions que vagi rebent, em serviran per ajudar a pagar les curses/competicions que em queden aquesta temporada, els entrenaments, els desplaçaments, etc., i també per començar a planificar la propera temporada 2014-2015.Així doncs, qualsevol persona que estigui interessada en fer algun tipus d'aportació econòmica, per petita que sigui, serà ben rebuda i evidentment li estaré molt agraïda. El número de compte (La Caixa) és el següent:
IBAN/BIC: ES82 2100 0162 2601 0152 8066
Sense res més a comentar per avui i donant-vos les gràcies per endavant a totes aquelles aportacions, ben aviat us informaré de com va la recta final d'aquesta temporada 2013-2014.
ja encaro la recta final d'entrenaments abans dels campionats... Ja queda menys d'un mes!!!
Aquest cap de setmana passat vaig entrenar a Solell, una altra pista vermella igual que Roc Blanc, però en la qual m'hi sento més a gust.
L'entrenament va ser de gegant i la veritat és que estic molt contenta de com va anar. Em vaig sentir molt còmode des de la primera baixada que vaig fer pel traçat i a mesura que anava agafant més seguretat, poc a poc el Jordi em corregia aquells errors que em feien perdre més temps. Ell també va estar molt content de com va anar l'entrenament, o això és el que em va dir! ;-) Això sí, vaig acabar agotadíssima i l'endemà, amb unes agulletes... El Jordi diu que això és molt bo, si ell és l'entrenador, li faré cas, no? Jejeje.
Un cop va acabar l'entrenament, vaig anar a comprar un casc nou, ja que el que em vaig comprar a principis de temporada, té la part de les orelles toves i resulta que per competir, el reglament diu que el casc ha de ser totalment rígid! Però bé, ara en tinc dos, un tunejat (ja us ensenyaré com ha quedat quan estigui enllestit) i que faré servir per entrenar i competir, i l'altre que utilitzaré quan vagi a esquiar per lliure.
Aquí us deixo un vídeo d'una de les baixades que vaig fer pel traçat.
Bé, la setmana vinent més entrenaments i . . . a topeeeeeeeeeeeee! Fins la popera!!!
aquest cap de setmana hi va tornar a haver entrenament. I què millor que fer-lo altre cop a la pista de Roc Blanc, on l'última vegada hi va haver tantes anècdotes? Per cert! La cadira ja està arreglada, eh? Ha quedat com nova! He de dir però, que tot i ser a la mateixa pista, la zona no era la mateixa, ja que l'altra vegada l'entrenament va ser a la zona inferior i aquest cap de setmana es va fer a la zona superior
A la zona assignada hi havia tres recorreguts, és a dir, eren tres els clubs que vam entrenar. I... en un d'ells em vaig trobar dos dels nois que van participar als Campionats de Catalunya del passat mes de gener a la Molina! Em va agradar retrobar-me amb ells, comentar el recorregut, la pista, què havien fet des d'alehores, si havien participat en altres competicions, etc. A més a més, des del meu punt de vista, poder veure com ho feien va ser molt bo, ja que em va permetre veure els errors que a vegades un no s'adona que fa.
Sense res més a comentar per avui, aquí teniu el vídeo d'aquest últim entrenament.
ahir, dins les anècdotes de l'entrenament del cap de setmana passat, us vaig explicar que el Roger Clanchet de "En ruta outdoor", va venir a gravar unes imatges durant l'entrenament i que ben aviat en tindríem el resultat. Doncs ja és una realitat!
Diumenge al matí, abans de començar l'entrenament ja ens vam veure al telecadira i vam quedar que cap a mig matí aprofitaria per venir a gravar, ja que havia vingut per participar en una trobada de bloggers organitzada a La Molina, en la qual, també hi havia els companys de "Central de Neu" que l'any passat també van fer un reportatge que parlava de mi i també vam poder veure'ns. Em va fer molta il·lusió trobar-los! Desrprés de gravar algunes baixades, va tornar a la trobada i vam quedar que quan tornéssim a pistes l'aviséssim i vindria a gravar una mica més i a fer-me unes preguntes. Tant en alguna de les baixades durant l'entrenament com quan ens va retrobar abans de plegar, em va proposar de posar-me una GoPro per tenir altres perspectives i així ho vam fer.
He de confesar que això de provar de gravar amb una GoPro, va ser tota una experiència. Ara la provem de posar aquí a la cama, ara al cos, ara allà a l'estabilo i així tenim diferents punts de vista, etc. Però el que està clar, és que en surten unes imatges fantàstiques i juntament amb les gravacions que anava fent el Roger, que evidenment són genials, ha quedat un gran reportatge. Ets un crack Roger!!! Moltíssimes gràcies!!! I si no us ho creieu... mireu, mireu!!!
Aquest cap de setmana passat hi va haver entrenament. Un cap de setmana que va començar divendres al vespre quan vaig pujar cap a La Molina i així, l'endemà ja era allà i no havia de matinar tant. El matí de dissabte, ja va començar amb anècdotes. Quan em vaig llevar, feia molt de vent i després d'anar-nos enviant missatges amb l'entrenador per saber quina era la previsió, és va decidir que no es plantaven pals, ja que la majoria de pistes estaven tancades pel fort vent i no semblava que la cosa hagués de canviar. Així doncs, el dissabte no es va poder fer l'entrenament d'eslàlom que hi havia previst i al matí vaig aprofitar per anar a fer una volta per Puigcerdà i a la tarda em vaig quedar a casa.
Diumenge, el temps havia canviat i l'entrenament era de gegant. La pista assignada aquesta vegada, no era la de Pleta, una pista blava, sinó que ens vam traslladar a una pista vermella anomenada Roc Blanc, on es va muntar el traçat a la part de baix. La qüestió és que el traçat començava amb un troç de "mur", és a dir, un petit tram de força pendent i després es suavitzava una mica. Primer de tot, per arribar al punt d'entrenament i entrar al traçat va costar una mica perquè feia una mica de pendent i en lloc d'anar endavant anava enrere i no aconseguia arribar-hi. Finalment, amb l'ajuda de l'entrenador i un parell de monitors més que em van empènyer, vaig aconseguir entrar al traçat. Un cop feta la primera baixada, se suposava que ja ho tenia més o menys controlat i no hi havia d'haver cap més incidència, però la segona vegada, com que ja sabia que havia d'agafar embranzida per entrar al traçat, en vaig agafar massa i vaig "atropellar" al Jordi, vam acabar els dos a terra, sense haver-nos passat res i rient. L'entrenament prometia, i tant que prometia!!! Perquè això no era tot! A la següent baixada, vaig passar la primera porta, vaig girar massa i aleshores l'única manera que se'm va acudir per arribar a la següent, va ser baixar recta... I vaig baixar recta, però per terra i fent alguna que altra volta... tant que em vaig carregar la cadira! Sense cap més altre conseqüència, ja que no em vaig fer mal, però quan el Jordi em va ensenyar lo de la cadira, em volia fondre! És nova! Sort que es pot arreglar...
Imatge de la cadira trencada
A part d'aquestes anècdotes que no s'obliden, n'hi va haver una altra de molt interessant, i és que el Roger Clanchet de "En ruta outdoor" (un blog molt interessant que us recomano visitar) va venir a gravar alguns moments de l'entrenament i a fer-me unes preguntes i ben aviat en tindrem els resultats del reportatge que en farà que evidentment, compartiré al blog. És un crack! Fins i tot em va posar una càmera GoPro primer a la cama, després al cos i finalment a l'estabilo per poder tenir altres perspectives.
Amb el Roger, de "En ruta outdoor"
Després d'aquest mogut cap de setmana, ahir dilluns, vaig anar a RTV Vilafranca, ja que tenia una entrevista al magazin, presentat per la Clara Sanmartín, "Penedès Gamma Extra". Més concretament, dins l'apartat quinzenal de la "Penedesfera", on en Daniel Garcia Peris, escull un blogger i se li fa una entrevista al protagonista i es parla de la seva temàtica. Va ser una entrevista molt amena i realment, en vaig sortir molt contenta. A continuació us en deixo l'enllaç per poder-la escoltar.
el passat cap de setmana, al programa matinal "Gelida amb Veu" de Radio Gelida, el qual en formo part de l'equip d'informatius juntament amb la Maria Coma, la Maria Manzano i la Pilar Viñals, es feia ressò dels Campionat de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat celebrat a La Molina.
Dins el bloc d'informatius, presentat per la Maria Coma i jo, una de les notícies era l'objectiu que vaig assolir dins el Campionat. En el següent link, a part de la notícia, podreu escoltar-ne també les valoracions del meu entrenador, en Jordi, sobre tota la meva trajectòria des que vaig començar a esquiar ara fa tres temporades fins ara.
Posteriorment, a l'apartat de l'entrevista, presentat també per la Maria Coma se'm va proposar ser la persona entrevistada i així explicar les meves vivències viscudes fins ara en el món de l'esquí, així com també fer-ne un balanç general. A l'entrevista, també hi va participar el Ferran, el meu germà, per tal de poder tenir també una visió externa de tot allò viscut fins al moment. A continuació, també us en deixo l'enllaç.
A l'apartat "Aparicions públiques" d'aquest blog, trobareu el programa sencer de "Gelida amb Veu", amb l'informatiu, l'entrevista i la tertúlia. Us recomano que l'escolteu!
avui us vull parlar de Medicramer. És la marca de referència en cremes terapèutiques per a fisioteràpia i massatge. Pionera al nostre país, encara és l'única marca 100% nacional entre les més venudes i l'única fabricada en un laboratori farmacèutic.
Fa uns dies, van contactar amb mi via facebook per demanar-me l'adreça i així poder enviar-me unes mostres. A continuació us explico quins són els productes que vaig rebre:
ACTIVE GEL: és un gel tèrmic d'efecte ultra fred que proporciona un efecte relaxant immediat gràcies al seu efecte fred. Cal utilitzar-se en situacions on aplicaríem gel i es pot aplicar fins a cinc vegades al dia mitjançant un suau massatge fins a la seva completa absorció. Està disponible en 150ml i en 400ml.
ACTIVE PLUS: és una crema tèrmica d'efecte tèrmic que proporciona un efecte relaxant immediat gràcies al seu efecte de calor suau. Cal utilitzar-se en situacions on aplicaríem calor local i es pot aplicar fins a cinc vegades al dia mitjançant un suau massatge fins la seva completa absorció. Està disponible en 150ml i en 400ml.
RELAXIL: és un gel fred totalment diferent a la resta, una solució per a les cames cansades i la mala circulació i un excel·lent hidratant a base d'Aloe Vera. Està disponible en 400ml.
Realment us recomano aquests productes i per tal de conèixer aquesta marca més a fons, també us animo a visitar la seva pàgina web http://www.medicramer.com/.
aquest, ha sigut un cap de setmana força intens, ja que s'ha celebrat a l'estació de La Molina el Campionat de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat i en el qual he tingut l'ocasió de participar-hi.
El dissabte a les 8 del matí havia quedat amb el Jordi per anar cap a pistes i a les 8:30, ja pujàvem al telecadira per anar a escalfar una mica. A les 9h, es va fer el reconeixement de la primera mànega i he de dir, que la neu estava extraordinària. A més a més, va començar a nevar poc abans de començar el campionat. Era espectacular!
Quan ja gairebé eren les 10h, es va dur a terme la primera mànega i la veritat, és que vaig estar molt satisfeta del temps aconseguit (42'54 segons). Ara, l'objectiu principal era intentar millorar el temps a la segona i així va ser.
Un cop tothom va acabar la primera mànega, es va canviar el traçat i cap a les 11:15h, es va fer una nova baixada de reconeixement. A les 11:45h, es donava el tret de sortida a la segona mànega. Cal dir, que entre la primera i la segona, el temps va canviar radicalment. D'estar ennuvolat i nevant durant la primera mànega, a la segona se li va sumar força boira, fred i vent. Així doncs, les condicions meteorològiques no acompanyaven gaire i la pista, es veia ben poc. Tot i així, tal com ja he dit, vaig aconseguir millorar el temps (41'36 segons). Per tant, repte aconseguit i a més a més, primera classificada de la meva categoria (sènior asseguda).
Al finalitzar la segona mànega, ens vam traslladar a la zona on hi havia l'entrega de premis i tot i nevar amb força, ningú es va moure d'allà fins al final. Em van cridar dues vegades!!! Una per fer-me entrega d'una medalla per haver sigut la primera classificada de dones assegudes en categoria sènior i la segona per entregar-me un premi com a millor catalana asseguda. Dos premis!!! Qui m'ho havia de dir fa tres temporades quan vaig començar a aprendre a esquiar...
Ha sigut un cap de setmana ple d'emocions i de grans moments, els quals he tingut l'oportunitat de compartir amb la família, alguns amics i amigues desplaçats allà per l'ocasió i evidentment, amb l'entrenador, el qual li estic molt agraïda per tot el que m'arriba a ensenyar. Sense la seva paciència i el seu suport incondicional, possiblement no seria on sóc, ni hauria aconseguit res de tot això.
Us deixo amb un vídeo resum dels millors moments del campionat: l'escalfament, les dues mànegues (fixeu-vos amb el canvi de temps que us he comentat...), l'entrega de premis, etc.
falten menys de 24h pels Campionats de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat i he pensat que podria fer una mica de memòria de la que fins ara ha sigut la meva única cursa. Es tracta de la Cursa Social "12è Trofeu Meganeu Gegant".
La veritat és que mai havia passat portes i no sabia molt bé com anava, però sort que just abans de la cursa, ens van deixar fer un reconeixement de la pista i me'n vaig poder fer una idea. Va ser una experiència molt bona i ho vaig disfrutar moltíssim!!!! A més a més, sabèu què? No em vaig adonar que havia guanyat fins que van repartir els premis!!!! De fet, com que els premis els repartien del tercer al primer i primer em van donar el meu, ja donava per suposat que no havia guanyat. Van ser el meu germà i el Jordi que em van dir: has vist què posa a la copa? 1a classificada!!!! No m'ho acabava de creure!!! Jo, havia quedat primera a la meva primera cursa? Ufff... quina pujada d'adrenalina!!!! ;)
tal com ja vaig comentar al facebook, aquest cap de setmana passat va tocar entrenar pel Campionat de Catalunya d'Esquí Adaptat, que se celebraran el proper dissabte 18 de gener a l'estació de La Molina.
Quan vaig arribar a la pista que s'havia habilitat per a entrenar, el primer que vaig fer va ser observar la situació i he de dir, que al principi no les tenia totes. Tot i així, vaig escoltar les instruccions del Jordi i el Magí (un dels entrenadors del Club Meganeu), i vaig començar a veure-ho tot des d'una altra perspectiva.
Al principi encara em saltava alguna porta o fins i tot, vaig arribar a topar amb algun dels pals, però sense més incidències. A mesura que ho anava fent una vegada i una altra, vaig aconseguir millorar i passar per totes les portes seguides, encara que sóc conscient que he de seguir practicant per fer-ho cada vegada millor, és clar. Ningú ha dit que sigui un camí fàcil, oi?
Bé doncs, avui us deixo un vídeo de l'entrenament...
avui us explicaré l'experiència que vaig viure la temporada passada el dia que va venir l'equip de "Central de Neu" a gravar-me per a un dels reportatges del seu programa.
Va ser un cap de setmana de febrer que es van presentar el Jordi i l'Albert a La Molina, em van demanar si em podien gravar per a un reportatge i vaig accedir. De fet, va ser com fer classe normal amb el Jordi, però amb la diferència que hi havia dues persones més a pistes amb nosaltres gravant tot el que fèiem. Un cop acabada la classe, ens van fer unes quantes preguntes i he de dir que el resultat final va ser increïble.
Recordo que abans de començar, em van dir: "Primer no caiguis molt, eh?" I quan ja portàvem una estona, deien: "Si que t'ho has pres al peu de la lletra, no? Ara pot ser que caiguis una mica i així gravem com t'aixeques!" Doncs va ser dir això i aleshores no vaig parar de caure!!! També em ve a la memòria que quan vam arribar a la pista negra anomenada Estadi (molt difícil) i hi ha un rètol que diu: "esquiadors experts". Em van dir que em posés davant el rètol perquè així ho gravarien per demostrar per quin tipus de pistes puc arribar a baixar.
Tot i que a la pastanya "Aparicions Públiques" d'aquest blog, entre d'altres coses, hi ha tot el programa sencer i us recomano que el mireu perquè és molt interessant, aquí us deixo només la part del reportatge. Fixeu-vos en el detall del rètol d'esquiadors experts!!! ;)
avui m'agradaria explicar-vos el meu primer i únic gran ensurt a pistes... Quan ja començava a anar una mica segura sobre la cadira vaig tenir un excés de confiança mentre baixava per una pista blava (fàcil) anomenada "Volta Muntanya Sagrada", una de les més llargues de l'estació de La Molina. Per qui no la conegui, és una pista que té algun punt una mica estret i acaba amb un tram molt pla de pista verda (molt fàcil).
El cas, és que el Jordi (el monitor) m'havia repetit moltíssimes vegades que el cos ha d'anar endavant i que "no hi ha problema" si portes una bona posició. Doncs bé, just abans d'arribar al pla, has d'agafar una mica de velocitat per tal de no quedar-te parat a la meitat i haver de remar fins al telecadira, ja que hi ha un bon troç. Fins aleshores tot bé, però tal com us comentava, em vaig confiar, vaig agafar la velocitat adequada i a l'arribar al pla, em vaig relaxar i vaig tirar el cos enrere. Evidentment, vaig perdre el control i vaig anar directe contra un arbre. Quin ensurt!!! El resultat... doncs, després d'unes radiografies, tot va quedar en un fort cop a l'estèrnum i alguna rascada, però sense més conseqüències. Encara recordo que alguns dels monitors de l'escola d'esquí deien: quina patacada!!! Pensa que demà et farà més mal i no et mouràs de casa, eh? Doncs no! Tot i que sí que és cert que em feia mal, l'endemà vaig tornar a pistes, tenia clar que el que m'havia passat el dia anterior no em podia frenar. De fet, el Jordi em va portar de nou a la famosa pista per tal de tornar-la a fer i no agafar-li por. Havia passat el que havia passat, però recordo que em deia que no li havia d'agafar por, que si anava tal com havia d'anar, no tenia perquè tornar a passar res. I així va ser... Cada vegada que passo pel pla, em miro l'arbre de reüll amb cara de pocs amics, però amb una estima especial, ja que al cap i a la fi, no deixo de dir que és el "meu arbre".
Aquesta és una de les moltes altres experiències viscudes fins ara. La majoria d'elles però, són a l'hora de pujar i baixar del telecadira. Recordo molt bé un dia que, a l'hora de baixar, em vaig quedar "penjant" del telecadira perquè s'havia enganxat un cargol de la cadira. O també un altre dia que tenia tot de monitors de l'escola d'esquí al darrere i el Jordi, com que deia que m'havia de començar a espavilar sola i a més a més, creia que ho podia fer perfectament, em va fer pujar sola al telecadira només amb el suport de la Cristina, la meva cunyada i així, també ho podia gravar i jo podria veure com es veu des de fora. La vam liar una mica, però l'important, és que no ens vam fer mal i sobretot... que ens ho vam prendre molt bé. Sempre que passen coses així, el millor és no perdre mai el sentit de l'humor! Aquí us en deixo el resultat...
ha arribat el moment que us expliqui com va començar tota aquesta aventura. El millor regal de reis que mai hauria pogut imaginar, va ser fa dos anys quan em van regalar un cap de setmana a La Molina a fer classes d'esquí a veure què em semblava... La veritat és que amb l'escola ja hi havia anat una vegada i no m'havia cridat massa l'atenció, però vaig acceptar. Un cop vaig arribar a La Molina, ja m'esperava un monitor de l'Escola d'Esquí Alta Cerdanya (Meganeu) i la veritat és que tot i que en tenia moltes ganes, no les tenia totes...
El Jordi (monitor), em va fer seure a la cadira i em va explicar com funcionava tot, que els pals/crosses per esquiar s'anomenen estabilos, que el cos sempre havia d'anar endavant per no tenir ensurts, etc. I tot i ser un primer dia de força caigudes, ho vaig passar d'allò més bé i per suposat, vaig decidir repetir l'endemà.
A part del Jordi, en un sol cap de setmana vaig arribar a conèixer un munt de monitors extraordinaris que estaven força pendents dels meus aprenentatges i he de dir, que són persones extraordinàries. En definitiva, que vaig descobrir que l'esquí em començava a agradar més del que hauria imaginat i que els monitors amb els que havia trobat, també eren fantàstics.
sóc l'Alba i en aquest blog us aniré explicant les meves experiències en el món de l'esquí adaptat.
Com podeu observar, a la part superior trobareu informació vària sobre mi, la meva discapacitat i el Club Meganeu, entre d'altres.
Us animo a seguir-me de prop, ja que tinc reptes de futur força interessants i que desitjo anar compartint amb tots vosaltres a mesura que es els vagi duent a terme.
