Hola a tothom,
per fi he tornat a pistes! A principis de desembre, pel pont, vaig poder tornar a pistes. No hi anava des d'abans de la pandèmia i sincerament, en tenia moltíssimes ganes. Estava una mica "espantada", ja que no sabia si hauria perdut molta pràctica després de tant de temps però, un cop dins la cadira, de seguida van tornar les bones sensacions i vaig poder de gaudir d'uns bons dies d'esquí acompanyada de la família. Van ser uns dies genials!
El temps no semrpre va acompanyar, hi va haver estones de sol, d'altres de vent, però també de boira i de neu. Ens en vam trobar de tots colors però, malgrat aquests canvis de temps, vam disfrutar com feia molt de temps que no ho fèiem.
D'altra banda, a part d'esquiar alguns dies per lliure i anar recuperant sensacions, també va tocar començar a entrenar i sobretot, ens vam centrar en uns exercicis molt concrets per veure si finalment comença a sortir el canto. El resultat... prou bo. No acaba de sortir del tot, però comença a aparèixer de tant en tant, així que de moment, satisfeta!
Anècdotes tampoc n'han faltat però us en puc explicar una que, tot i l'ensurt, només va quedar en això, un ensurt. Un dels últims dies del pont, quan ja fèiem l'última baixada per anar cap a l'apartament, vaig enganxar una "muntanyeta" de neu tova i vaig sortir una mica disparada. Vaig acabar caient ja que em va saltar l'esquí i no només això, se'm va trencar la fixació! Ara la tinc a reparar a veure si té solució... Quin desastre! Em van haver de baixar amb el telecadira i finalment amb una moto de neu fins a baix de pistes perquè no tenia manera de poder-hi arribar sense esquiar. Tota una odissea!!!! Coses que passen...
Això és tot i, per ser el retorn a pistes, déu n'hi do! Us deixo unes imatges del que van donar de sí aquests dies i, si l'evolució de la pandèmia ho segueix permetent, a mitjans de gener, toca tornar de nou a la Molina.
Fins aleshores, bones festes a tothom i bona entrada d'any!
