Bona nit,
aquesta setmana passada, concretament des del diumenge 22 fins al dimecres 25 de març, vaig ser al Pas de la Casa (Andorra) on vaig participar als XXIX Campionats d'Espanya d'Esquí Alpí i Snowboard Adaptat.
El diumenge a primera hora del matí, els meus pares i jo ens vam dirigir cap al Pas de la Casa. Haviem quedat allà amb el Jordi, l'entrenador per tal de poder fer un últim entrenament a pistes abans dels campionats. L'any anterior es van fer a la mateixa pista, així que ja la coneixia. A diferència de l'any anterior, tot i que el temps tampoc acompanyava, la qualitat de la neu era força més bona que l'any passat.
Va arribar el primer dia de competició, on es realitzaria la prova d'slàlom. Dilluns a les 9 del matí ja érem a pistes per recollir el dorsal i iniciar la baixada de reconeixement. Així doncs, el Jordi i jo, vam pujar al telecadira i ens vam dirigir a fer una ullada al traçat que havien preparat per a l'ocasió. Estava nerviosa, però a diferència de l'any anterior, vaig saber controlar millor aquests nervis. Volia fer-ho bé, demostrar que tot i la lesió que em va fer començar tard la temporada i els pocs entremanents que havia pogut fer, estava més preparada que l'any passat. Finalment, va arribar el moment de la primera mànega i no va ser fàcil, vaig caure algunes vegades i fins i tot, vaig haver de "remar" per evitar saltar-me una porta i quedar desqualificada. Per un moment, em vaig plantejar abandonar, però ho vaig seguir intentant i repetint-me a mi mateixa que ho podia fer i finalment va valer la pena. Era conscient que ho podia fer molt millor i no estava satisfeta amb la feina feta. Tenia la segona mànega per demostrar que podia millorar i així va ser. La segona mànega em va anar una mica millor, no era per tirar coets, però almenys, vaig anar més segura. També vaig caure alguna vegada i anava bastant estàtica dins la cadira, però a mesura que anava baixant, m'anava relaxant i ho anava fent millor. Resumint... vaig acabar les dues mànegues i durant la segona ja em vaig deixar anar una mica més. No vaig aconseguir la medalla de plata com l'any passat, però havia quedat 3a i per tant havia aconseguit la de bronze. Per haver fet un sol dia d'entrenament d'eslàlom aquesta temporada, no em podia queixar del resultat obtingut. A l'acabar, vam agafar l'esquí de gegant i amb el Jordi vam anar a fer un parell de baixades de cara al segon dia de campionat.
El segon dia, dimarts, tocava la prova d'slàlom gegant o gegant. Com el dia anterior, vam quedar a les 9 del matí. Havia nevat durant tota la nit, així que la neu estava molt bé. Vam recollir de nou els dorsals i vam anar a fer la baixada de reconeixement. La primera mànega encara vaig anar una mica estàtica, però cap al final del traçat, ja em vaig anar deixant anar i ho vaig anar fent millor. El Jordi em va dir que a la segona mànega em volia veure més convençuda, que podia fer-ho millor i així ho vaig fer. A diferència de la primera, a la segona mànega i havia moltíssima boira i la feina era veure les portes. Gairebé no les veies fins que hi eres a sobre, però tot i així, vaig baixar molt millor que a la primera mànega. Duia una bona posició i això em va permetre controlar els moviments i alhora disfrutar de la baixada, ja que baixava segura del que estava fent. La seguretat, la bona posició i la concentració van fer que a diferència de l'any passat, no em saltés cap porta i a més a més, obtenir la segona posició i per tant, la medalla de plata. Només quedava un dia, així que a descansar i a pensar ja en la supercombinada.
Va arribar dimecres, el tercer i últim dels campionats. Si el dimarts el temps no acompanyava, dimecres encara era pitjor. Vam arribar a pistes i no es veia res de la boira que hi havia. Recordo pujar al telecadira i no veure ni el de davant, tot era boira! Tot i així, es va plantar el traçat del supergegant, vam fer la baixada de reconeixement i de seguida vam començar amb la primera mànega. Just abans de baixar, ens van avisar que tant aviat arribéssim a baix, tornéssim a pujar per tal de fer la segona mànega, que en lloc de fer l'slàlom, tornariem a fer el supergegant, ja que el temps, cada vegada empitjorava més i no volien perdre temps. Així doncs, en lloc de fer una supercombinada (una mànega de supergegant i una mànega d'slàlom), vam fer dos supergegants. Dels tres dies, va ser el que em vaig sentir més bé i més segura. Tot i que la climatologia no acompanyava gens, vaig disfrutar moltíssim de les baixades i l'esforç es va convertir de nou en una tercera posició, que no estava gens malament. Una nova medalla de bronze!
Igual que l'any passat, enguany també m'emporto molts records, consells, gestos, etc., de totes les persones amb les que vaig compartir aquesta experiència. Així doncs, gràcies a tots i totes!
Un any mes, va ser una experiència única i inoblidable i això és amb el que em quedo, amb tots i cada un dels moments viscuts.
Ara, és moment de pensar ja en els Campionats de Catalunya del proper dimecres 1 d'abril a La Molina.
Un any mes, va ser una experiència única i inoblidable i això és amb el que em quedo, amb tots i cada un dels moments viscuts.
Ara, és moment de pensar ja en els Campionats de Catalunya del proper dimecres 1 d'abril a La Molina.
Aquí us en deixo un resum amb les millors imatges.
