A finals de març, va tornar a tocar visita al metge cirurgià i al metge de rehabilitació i després de l'exploració pertinent, van decidir que ja em donaven l'alta, ja que, gairebé 3 mesos després de la intervenció, m'havia recuperat molt bé i ja podia fer vida normal. Per fi!!! Havia sigut un procés lent però per fi, ja havia passat tot.
Per començar, tres dies després d'obtenir l'alta mèdica, juntament amb els meus pares vam anar a Baqueira per disfrutar dels Campionats d'Espanya. Evidentment no hi competiria, acabaven de donar-me l'alta i no havia entrenat gens. No es tractava de forçar res, sinó de retrobar-me amb la resta de companys i viure l'experiència des de fora.
Allà em vaig trobar amb un munt de companys amb els que ens retrobem any rere any als campionats i d'altres amb qui ja havia coincidit en les concentracions de principi de temporada: la Raquel, el Pol, el Jaime, el Roger, l'Astrid, l'Oscar, el Vic, L'Ibon, el José Luís, el Mikel, l'Euge, l'Andoni, la Teresa, la Nathalie, la Malu, la Irene...
Van ser uns dies plens d’emocions i retrobaments on, he de dir, que tots els companys, tant els d’esquí com els de snow van aconseguir grans resultats i cal felicitar-los. Això sí… em vaig delir moltíssim de no poder estar competint amb ells, però era conscient que tot i tenir l’alta, no calia córrer ni forçar més del compte, i com he dit abans, encara menys sense haver entrenat tant físicament com tècnicament a pistes.
A mésa més, enguany, a part de la gent ja habitual amb qui coincideixo als Campionats, també vaig poder conèixer a atletes paralímpics de renom com en Jon Santacana, l’Úrsula Pueyo o l’Òscar Espallargas. Són gent fantàstica!!!
Aquí podeu veure algunes fotos dels Campionats...
Ara sí, després d'aquella visita als campionats, havia arribat el moment per tancar la temporada (o la no temporada) 2016-2017. L’objectiu a l’inici, era poder participar en més campionats, obrir-me oportunitats a nivell internacional i preparar-me per als Jocs Paralímipics de PyeongChang 2018. Tot i així, degut a la lesió, ja es veuria on podria arribar l'any següent. Això sí, faria el possible per arribar allà on fos possible.
A partir d'ara, a acabar de reforçar l'espatlla i començar a pensar en la preparació física per encarar la següent temporada en les màximes condicions.
Aprofito per agraïr el suport rebut durant aquesta temporada. Moltes gràcies pel suport incondicional, i sobretot pels ànims rebuts durant la intervenció i la posterior recuperació. Això sí, un especial agraïment a la gent de l'hospital: Dr. Muñiz, Dra. Escolà, Dr. Jiménez Obach, Dr. Pleguezuelos, Núria Jiménez, Mar Pérez... i al personal de rehabilitació: Sebas, Jordi i Jeni.
La temporada vinent... espero tornar a tope!!! Ganes no en falten!!! Us seguiré mantenint informats a tots/es!!!! Fins la propera!!!
