dilluns, 13 de novembre de 2017

Publicació d'un llibre/diari

Hola a tothom,

avui us vull parlar de la publicació del meu primer llibre/diari que acaba de sortir a la venda. 

Ha sigut un procés llarg però des del meu punt de vista, l'espera ha valgut la pena. Ho haureu de confirmar aquelles persones que el llegiu...

Tot va sorgir d'un diari que vaig començar a escriure fa un temps on la idea, era plasmar les diferents experiències viscudes des que vaig començar fins ara i, a poc a poc, anar-lo ampliant amb totes les noves experiències viscudes. Era un diari per a mi, perquè amb el pas del temps, pogués rellegir tot allò que havia viscut. Sincerament, mai m'havia plantejat fer-lo públic, però tot i així, això va canviar... 

Un bon dia, li vaig deixar llegir tot el que havia escrit fins ara a algú molt proper i important per a mi i quan li vaig preguntar la seva opinió, la seva resposta va ser: "Quan ho publicaràs?". Li vaig respondre que no tenia pas la idea de fer-ho però a partir d'aquell moment, hi vaig començar a donar voltes fins que vaig decidir intentar-ho. El no, ja el tenia! Vaig buscar un munt d'adreces d'editorials, vaig contactar amb alguna persona que em pogués assessorar i finalment l'Editorial Stonberg de Barcelona s'hi va interessar. 

Després de quedar en vàries ocasions amb el Jordi, l'editor, per anar perfilant la publicació, ara ja ha sortit a la llum. Sincerament, no busco fama, ni guanyar grans quantitats de diners, sinó tot el contrari, senzillament vull transmetre que lluitar per allò que vols, tard o d'hora té recompensa. Cal tenir fites i fer tot el el que estigui a les nostres mans per aconseguir assolir el que ens proposem, no creieu?

Bé, totes aquelles persones que decidiu llegir el llibre, ja em donareu la vostra opinió. Sigui la que sigui, serà molt ben rebuda!

Hi ha vàries opcions de compra. Són les següents:

  1. Encarregant-lo qualsevol llibreria.
  2. Directament a la web de l'editorial: http://www.stonbergeditorial.com
  3. Trucant per telèfon a l'editorial: 933 435 562
  4. Escrivint-los un email a: stonberg@stonbergeditorial.com
  5. A www.amazon.es (clicant https://goo.gl/re3KtE el veureu).
  6. El dia de la presentació al Centre Cultural.

Us adjunto la invitació per a la presentació que serà el divendres 24 de novembre al Centre Cultural de Gelida i, evidenment, tothom hi té la porta oberta. 




dijous, 19 d’octubre de 2017

Història de superació i motivació

Hola a tohom,

Des del meu punt de vista, no sempre cal parlar d'un mateix. També es bo compartir experiències d'altres persones que es creuen en el teu camí i que són un clar exemple de superació i motivació. 

En una de les meves entrades anteriors, us vaig deixar un vídeo del Vic, un dels companys d'snow. Avui, és el torn de l'Ibon. Es tracta d'un noi basc que un accident, li va provocar danys al braç i a l'espatlla. Danys que serien per sempre...

Després d'anys de rehabilitació i de provar diferents tractaments, a dia d'avui, encara pateix dolor. Amb el temps, s'ha adonat que, quan està concentrat en una de les seves activitats preferides, el dolor desapareix... És tan sols un buit, no hi ha dolor, no hi ha temps, no hi ha res. Es tracta de l'anomenat "Sunyata, el buit il·luminador".

A continuació, cliqueu al següent enllaç "SUNYATA LAPSE, EL BUIT IL·LUMINADOR" i accedireu al vídeo. En ell, l'Ibon us explica la seva experiència de motivació i superació. No us el perdeu, val la pena! 

Fins la propera!!!

dijous, 14 de setembre de 2017

Revisió mèdica i llicència en marxa

Hola a tots i totes,

la pretemporada segueix i, com cada any per aquestes dates, avui ha tocat passar la revisió mèdica esportiva a l'Hospital "Sant Rafael" de Barcelona on el Dr. Bosch ja m'esperava per veure com m'havia anat la temporada passada. Ja es pensava qui sap on havia arribat i tot el que havia aconesguit, però la cara li ha canviat quan li he explicat que em van haver d'intervenir de l'espatlla. Tot i així, quan ha vist l'informe de l'operació m'ha comentat que vaig fer ben fet de no esperar a l'estiu, ja que la lesió s'hagués agreujat. 

Bé, anem a l'important... Després de posar-lo al dia, ha tocat pesar-me, prendre'm la pressió i connectar-me els electrodes per començar a pedalejar amb els braços com cada any. Quina sorpresa hem tingut! Cada any em diu que milloro però aquest any, em pensava que hauria empitjorat a causa de la intervenció i resulta que també he millorat! Quina alegria!!!

Els mesos passen i la neu s'acosta, així que també està en marxa la petició de la llicència per poder competir. Així doncs, enguany tornaré a pistes per seguir entrenant i aprenent tot el que calgui per seguir millorant dia a dia. 

Us deixo un parell d'imatges de la prova d'esforç d'avui... Fins la propera!!!


dimarts, 11 de juliol de 2017

24h de Motociclisme i primers entrenaments físics

Hola a tots i totes,

un any més, quan arriben aquestes dates, toca fer una entrada al blog referent a les 24h de motociclisme a Montmeló, on hi participa el Jordi, el meu entrenador. Enguany es van celebrar el cap de setmana passat, concretament, del divendres 7 al diumenge 9 de juliol i com sempre, no vaig faltar a la cita. 

Dissabte a mig matí, vaig anar a buscar el Pau i la Mariona, els fills d'uns amics de la família i que ja m'hi havien acompanyat a l'edició anterior i ens vam dirigir cap al Circuit de Catalunya. El temps no acompanyava massa, va estar tot el dia canviant constantment: pluja, núvol, sol... una mica de tot. Tot i així, això no va impedir la celebració de la cursa, ja que com sempre diu el Jordi quan em toca competir, tothom ho fa en les mateixes condicions i cal adaptar-se'hi. Ell va ser l'encarregat de fer el primer relleu un cop finalitzada gairebé la primera hora i mitja de cursa. Aleshores, vam pujar a una espècie de "terrat" que hi ha sobre la zona de boxes i des d'allà teniem una gran perspectiva per poder-lo seguir. És molt emocionant!!!

Finalment, tot i algun problema durant la recta final van fer molt bon paper i, el més important... van lluitar fins al final.

Com ja comença a ser habitual, vaig aconseguir fer-me una fotografia amb el Jordi al fons en plena acció. Aquí la teniu...

Vista de del "terrat" situat sobre els boxes i el Jordi (moto de la dreta) en plena acció

Canviant ara de tema... ja han passat 6 mesos des de la intervenció a l'espatlla i cal tornar a preparar-se per a la nova temporada d'esquí. Per tant, ja he començat el treball físic. Avui he fet 45min d'exercici físic intens, que, segons la meva opinió, per ser el primer dia després de l'operació, no em puc queixar, no?

Primer de tot, he estrenat el "pedalier" que em vaig comprar fa uns dies i la veritat, és que crec que en faré molt bon ús. Un cop he fet una estona de cardio amb el "pedalier", ha sigut el moment de passar als exercicis més físics, ja sigués amb el TRX, fent flexions, o utilitzant peses, la cinta elàstica, la pilota medicinal, la "fitball" o l'aro. Per tant, he fet una mica de cada per anar recuperant sensacions i sincerament, n'estic contenta. Ara a seguir treballant!!!

Us adjunto unes fotos del material que he fet servir...

Estrenant el "pedalier"
Peses, pilota medicinal, "fitball", cinta  elàstica i aro
TRX

I fins aquí l'entrada d''avui. Us seguiré mantenint al dia!!! Fins aviat!!!

dijous, 27 d’abril de 2017

Alta mèdica, visita als Campionats d'Espanya i fi de temporada


A finals de març, va tornar a tocar visita al metge cirurgià i al metge de rehabilitació i després de l'exploració pertinent, van decidir que ja em donaven l'alta, ja que, gairebé 3 mesos després de la intervenció, m'havia recuperat molt bé i ja podia fer vida normal. Per fi!!! Havia sigut un procés lent però per fi, ja havia passat tot.

Per començar, tres dies després d'obtenir l'alta mèdica, juntament amb els meus pares vam anar a Baqueira per disfrutar dels Campionats d'Espanya. Evidentment no hi competiria, acabaven de donar-me l'alta i no havia entrenat gens. No es tractava de forçar res, sinó de retrobar-me amb la resta de companys i viure l'experiència des de fora. 

Allà em vaig trobar amb un munt de companys amb els que ens retrobem any rere any als campionats i d'altres amb qui ja havia coincidit en les concentracions de principi de temporada: la Raquel, el Pol, el Jaime, el Roger, l'Astrid, l'Oscar, el Vic, L'Ibon, el José Luís, el Mikel, l'Euge, l'Andoni, la Teresa, la Nathalie, la Malu, la Irene... 

Van ser uns dies plens d’emocions i retrobaments on, he de dir, que tots els companys, tant els d’esquí com els de snow van aconseguir grans resultats i cal felicitar-los. Això sí… em vaig delir moltíssim de no poder estar competint amb ells, però era conscient que tot i tenir l’alta, no calia córrer ni forçar més del compte, i com he dit abans, encara menys sense haver entrenat tant físicament com tècnicament a pistes.

A mésa més, enguany, a part de la gent ja habitual amb qui coincideixo als Campionats, també vaig poder conèixer a atletes paralímpics de renom com en Jon Santacana, l’Úrsula Pueyo o l’Òscar Espallargas. Són gent fantàstica!!!

Aquí podeu veure algunes fotos dels Campionats...



Ara sí, després d'aquella visita als campionats, havia arribat el moment per tancar la temporada (o la no temporada) 2016-2017. L’objectiu a l’inici, era poder participar en més campionats, obrir-me oportunitats a nivell internacional i preparar-me per als Jocs Paralímipics de PyeongChang 2018. Tot i així, degut a la lesió, ja es veuria on podria arribar l'any següent. Això sí, faria el possible per arribar allà on fos possible. 

A partir d'ara, a acabar de reforçar l'espatlla i començar a pensar en la preparació física per encarar la següent temporada en les màximes condicions. 

Aprofito per agraïr el suport rebut durant aquesta temporada. Moltes gràcies pel suport incondicional, i sobretot pels ànims rebuts durant la intervenció i la posterior recuperació. Això sí, un especial agraïment a la gent de l'hospital: Dr. Muñiz, Dra. Escolà,  Dr. Jiménez Obach, Dr. Pleguezuelos, Núria Jiménez, Mar Pérez... i al personal de rehabilitació: Sebas, Jordi i Jeni.

La temporada vinent... espero tornar a tope!!! Ganes no en falten!!! Us seguiré mantenint informats a tots/es!!!! Fins la propera!!!

dilluns, 6 de març de 2017

Millorant pas a pas

Bon dia,

Després de 15 sessions de rehabilitació força intenses, dijous passat va tocar revisió mèdica i tant el cirurgià com el metge de rehabilitació, van estar d'acord en que l'evolució de la intervenció és molt bona.

Quan vaig entrar a la consulta, em van fer fer uns quants moviments per veure la movilitat recuperada i la veritat, és que tant els metges com jo, vam estar molt satisfets de l'evolució. Per tant, ja podria començar a agafar les crosses, però això sí... amb precaució i sense voler fer més del compte, és clar! També és cert, que tot i l'evolució, encara calia fer algunes sessions més de rehabilitació per acabar de recuperar el moviment que em falta. D'altra banda, els hi vaig comentar, que des que faig més exercicis a rehabilitació, em noto les cervicals força carregades i em van dir que és normal, fins i tot bo, ja que vol dir que estic treballant bé. Per tant, cal prendre paciència i poc a poc, tot anirà acabant de millorar. De moment, 10 sessions més i a la propera visita a veure què hi diuen. Sortint del metge doncs, vaig passar pel Centre Mèdic de Martorell per avisar-los que seguiria amb la rehabilitació.

Fent referència a la rehabilitació, les sessions són cada vegada més intenses, però ja és el que toca... Tant el Jordi, com el Sebas, com la Jeni (metges rehabilitadors/fisioterapeutes) també estan d'acord en que vaig evolucionant força bé. Fins i tot, ara que ja tinc els exercicis apresos, quan el Sebas veu que acabo massa aviat, en lloc de deixar-me marxar, m'ensenya nous exercicis per seguir avançant i... haurieu de veure la cara que se'm queda! 😅 Fins i tot ens mirem amb la Jeni i se'ns escapa el riure... jajajaja. Em sembla que totes dues pensem: Ves, quin remei! 😂 Quan ja entro i el Sebas diu: Com que demà no véns, avui, sessió doble! Que si no, la teva mare diu que surts massa aviat! 😱 Tot i que és cert que ho diu de "broma", eh? No us penseu que allò és una tortura! En absolut!!! És tot el contrari! Tot i treballar de valent, es respira molt bon ambient, tant amb el Jordi, el Sebas, i la Jeni, com amb els pacients que coincideixo durant cada sessió. 

Ara fora bromes... sé que tot el que em manen fer (escalfor, corrents, moviments, politges, cintes, etc.), és pel meu bé i tot i que hi ha moments que penso que no s'acaba mai, que tinc molèsties i que tinc ganes d'acabar, el bon rotllo que et transmeten tots, fa que t'ho prenguis amb positivitat i amb ganes de seguir treballant perquè saps que és pel teu bé, per aconseguir recuperar-te en les millors condicions possibles. Per tant, a seguir treballant en la recuperació amb optimisme!!!

Canviant de tema i per no parlar sempre de la recuperació... Fa unes setmanes es va celebrar a La Molina la Copa del Món d'snow adaptat on hi van participar 3 bons companys: l'Astrid, l'Oscar i el Vic. De fet, vaig dirigir-me a La Molina amb la família a fer-los una visita i també aprofitar per veure el Jordi, el meu entrenador al qual trobo moooooolt a faltar i amb qui tinc unes ganes enormes de tornar a les muntanyes a entrenar i disfrutar de la neu. Ho sé... caldrà esperar a estar recuperada, però.... no me'n podia estar de dir-ho!!! Bé doncs, tot i que el temps no acompanyava, vaig poder veure el Jordi i algun altre monitor de l'escola d'esquí.

Eevidentment també vaig poder veure, encara que fos a l'hotel on s'allotjaven, a l'Astrid, l'Oscar i el Vic, acompanyats en tot moment del seu entrenador, l'Albert. Malgrat no poder-los veure en plena acció per causes meteorològiques, els vaig poder saludar i desitjar-los molta sort. He de dir que van aconseguir molts bons resultats i els felicito!!! L'esforç, acaba tenint recompensa!!! Són uns cracks!!! 😉

Abans de tancar l'entrada d'avui al blog, voldria deixar-vos un vídeo d'un dels companys que us he comentat d'snow: en Vic, un exemple de motivació i superació. Com diu ell: "No ho intentis, fes-ho".


PD: Aprofito per desitjar moltíssima sort al Vic, l'Astrid (quàdruple medallista de la Copa del Món d'snow) i al seu entrenador, l'Albert, a la World Cup a Korea!!! 🏂

divendres, 27 de gener de 2017

Tot segueix el seu curs

Bon dia a tothom, 

ja han passat dues setmanetes des de la intervenció quirúrgica i ja ha arribat l'hora d'agafar l'ordinador, contestar tots els missatges que he rebut via facebook a les breus actualitzacions que he pogut anar fent des del telèfon mòbil i també, actualitzar el blog. 

Com ja vaig explicar, el passat 11 de gener, a primera hora del matí vaig haver de passar per quiròfan a causa del dolor a l'espatlla que cada vegada anava a més. Tot i que van passar entre 3 i 4 hores entre que em van fer entrar per preparar-me i adormir-me, fins que em vaig despertar a reanimació i em van pujar a l'habitació, l'operació en sí, va durar menys de dues hores.

La veritat és que vaig entrar a quiròfan sense saber del cert què em farien, ja que fins que el metge no observés la situació, no sabria si caldria fer més o menys coses. Finalment, només va fer falta llimar l'acròmion, ja que és l'os que rascava el tendó i treure la bursitis. Per sort, el tendó no estava tocat i no va fer falta fer res més. Això sí, el metge ja em va comentar després de la intervenció, que si hagués esperat gaire més, possiblement sí que s'hagués malmès el tendó ja que l'acròmion el fregava. Per tant, sort que vaig operar-me a temps i no vaig esperar a l'estiu, ja que la situació, segurament, hagués sigut una mica més complexa.

Un cop passada la primera nit a l'hospital, l'endemà va passar el metge, em va receptar els calmants pertinents, em va dir que havia de dur el cabestrell dia i nit i ja em va donar l'alta. Així doncs, a casa hi faltava gent! 

Al cap d'una setmana el metge ja em va treure els punts, va dir que tot estava molt bé i que a les nits ja em podia treure el cabestrell. També em va ensenyar un exercici que hauria de fer dia i nit i em va comentar que la següent setmana ja podia demanar hora al metge de rehabilitació i veure quan podria començar a fer-ne. Així doncs, tornava a casa pensant en l'exercici que em va dir anomenat "pèndol", i que he de dir, que quan el vaig començar a fer, feia bastant de mal.

Ahir per fi va tocar anar a veure el metge de rehabilitació. El primer que va fer va ser treure'm el cabestrell i dir-me que ja no el necessitava i després em va moure el braç per veure'n la movilitat i... mare meva, quin mal!!!! Això sí... el braç es movia!!!! En definitiva, cabestrell fora, res de calmants, anar-me posant gel i de moment, fer 15 sessions de rehabilitació que començaré dimecres vinent. 

Una vegada més, gràcies per tos els missatges rebuts i fins ben aviat! Us seguiré informant!!!