dijous, 14 de setembre de 2017

Revisió mèdica i llicència en marxa

Hola a tots i totes,

la pretemporada segueix i, com cada any per aquestes dates, avui ha tocat passar la revisió mèdica esportiva a l'Hospital "Sant Rafael" de Barcelona on el Dr. Bosch ja m'esperava per veure com m'havia anat la temporada passada. Ja es pensava qui sap on havia arribat i tot el que havia aconesguit, però la cara li ha canviat quan li he explicat que em van haver d'intervenir de l'espatlla. Tot i així, quan ha vist l'informe de l'operació m'ha comentat que vaig fer ben fet de no esperar a l'estiu, ja que la lesió s'hagués agreujat. 

Bé, anem a l'important... Després de posar-lo al dia, ha tocat pesar-me, prendre'm la pressió i connectar-me els electrodes per començar a pedalejar amb els braços com cada any. Quina sorpresa hem tingut! Cada any em diu que milloro però aquest any, em pensava que hauria empitjorat a causa de la intervenció i resulta que també he millorat! Quina alegria!!!

Els mesos passen i la neu s'acosta, així que també està en marxa la petició de la llicència per poder competir. Així doncs, enguany tornaré a pistes per seguir entrenant i aprenent tot el que calgui per seguir millorant dia a dia. 

Us deixo un parell d'imatges de la prova d'esforç d'avui... Fins la propera!!!


dimarts, 11 de juliol de 2017

24h de Motociclisme i primers entrenaments físics

Hola a tots i totes,

un any més, quan arriben aquestes dates, toca fer una entrada al blog referent a les 24h de motociclisme a Montmeló, on hi participa el Jordi, el meu entrenador. Enguany es van celebrar el cap de setmana passat, concretament, del divendres 7 al diumenge 9 de juliol i com sempre, no vaig faltar a la cita. 

Dissabte a mig matí, vaig anar a buscar el Pau i la Mariona, els fills d'uns amics de la família i que ja m'hi havien acompanyat a l'edició anterior i ens vam dirigir cap al Circuit de Catalunya. El temps no acompanyava massa, va estar tot el dia canviant constantment: pluja, núvol, sol... una mica de tot. Tot i així, això no va impedir la celebració de la cursa, ja que com sempre diu el Jordi quan em toca competir, tothom ho fa en les mateixes condicions i cal adaptar-se'hi. Ell va ser l'encarregat de fer el primer relleu un cop finalitzada gairebé la primera hora i mitja de cursa. Aleshores, vam pujar a una espècie de "terrat" que hi ha sobre la zona de boxes i des d'allà teniem una gran perspectiva per poder-lo seguir. És molt emocionant!!!

Finalment, tot i algun problema durant la recta final van fer molt bon paper i, el més important... van lluitar fins al final.

Com ja comença a ser habitual, vaig aconseguir fer-me una fotografia amb el Jordi al fons en plena acció. Aquí la teniu...

Vista de del "terrat" situat sobre els boxes i el Jordi (moto de la dreta) en plena acció

Canviant ara de tema... ja han passat 6 mesos des de la intervenció a l'espatlla i cal tornar a preparar-se per a la nova temporada d'esquí. Per tant, ja he començat el treball físic. Avui he fet 45min d'exercici físic intens, que, segons la meva opinió, per ser el primer dia després de l'operació, no em puc queixar, no?

Primer de tot, he estrenat el "pedalier" que em vaig comprar fa uns dies i la veritat, és que crec que en faré molt bon ús. Un cop he fet una estona de cardio amb el "pedalier", ha sigut el moment de passar als exercicis més físics, ja sigués amb el TRX, fent flexions, o utilitzant peses, la cinta elàstica, la pilota medicinal, la "fitball" o l'aro. Per tant, he fet una mica de cada per anar recuperant sensacions i sincerament, n'estic contenta. Ara a seguir treballant!!!

Us adjunto unes fotos del material que he fet servir...

Estrenant el "pedalier"
Peses, pilota medicinal, "fitball", cinta  elàstica i aro
TRX

I fins aquí l'entrada d''avui. Us seguiré mantenint al dia!!! Fins aviat!!!

dijous, 27 d’abril de 2017

Alta mèdica, visita als Campionats d'Espanya i fi de temporada


A finals de març, va tornar a tocar visita al metge cirurgià i al metge de rehabilitació i després de l'exploració pertinent, van decidir que ja em donaven l'alta, ja que, gairebé 3 mesos després de la intervenció, m'havia recuperat molt bé i ja podia fer vida normal. Per fi!!! Havia sigut un procés lent però per fi, ja havia passat tot.

Per començar, tres dies després d'obtenir l'alta mèdica, juntament amb els meus pares vam anar a Baqueira per disfrutar dels Campionats d'Espanya. Evidentment no hi competiria, acabaven de donar-me l'alta i no havia entrenat gens. No es tractava de forçar res, sinó de retrobar-me amb la resta de companys i viure l'experiència des de fora. 

Allà em vaig trobar amb un munt de companys amb els que ens retrobem any rere any als campionats i d'altres amb qui ja havia coincidit en les concentracions de principi de temporada: la Raquel, el Pol, el Jaime, el Roger, l'Astrid, l'Oscar, el Vic, L'Ibon, el José Luís, el Mikel, l'Euge, l'Andoni, la Teresa, la Nathalie, la Malu, la Irene... 

Van ser uns dies plens d’emocions i retrobaments on, he de dir, que tots els companys, tant els d’esquí com els de snow van aconseguir grans resultats i cal felicitar-los. Això sí… em vaig delir moltíssim de no poder estar competint amb ells, però era conscient que tot i tenir l’alta, no calia córrer ni forçar més del compte, i com he dit abans, encara menys sense haver entrenat tant físicament com tècnicament a pistes.

A mésa més, enguany, a part de la gent ja habitual amb qui coincideixo als Campionats, també vaig poder conèixer a atletes paralímpics de renom com en Jon Santacana, l’Úrsula Pueyo o l’Òscar Espallargas. Són gent fantàstica!!!

Aquí podeu veure algunes fotos dels Campionats...



Ara sí, després d'aquella visita als campionats, havia arribat el moment per tancar la temporada (o la no temporada) 2016-2017. L’objectiu a l’inici, era poder participar en més campionats, obrir-me oportunitats a nivell internacional i preparar-me per als Jocs Paralímipics de PyeongChang 2018. Tot i així, degut a la lesió, ja es veuria on podria arribar l'any següent. Això sí, faria el possible per arribar allà on fos possible. 

A partir d'ara, a acabar de reforçar l'espatlla i començar a pensar en la preparació física per encarar la següent temporada en les màximes condicions. 

Aprofito per agraïr el suport rebut durant aquesta temporada. Moltes gràcies pel suport incondicional, i sobretot pels ànims rebuts durant la intervenció i la posterior recuperació. Això sí, un especial agraïment a la gent de l'hospital: Dr. Muñiz, Dra. Escolà,  Dr. Jiménez Obach, Dr. Pleguezuelos, Núria Jiménez, Mar Pérez... i al personal de rehabilitació: Sebas, Jordi i Jeni.

La temporada vinent... espero tornar a tope!!! Ganes no en falten!!! Us seguiré mantenint informats a tots/es!!!! Fins la propera!!!

dilluns, 6 de març de 2017

Millorant pas a pas

Bon dia,

Després de 15 sessions de rehabilitació força intenses, dijous passat va tocar revisió mèdica i tant el cirurgià com el metge de rehabilitació, van estar d'acord en que l'evolució de la intervenció és molt bona.

Quan vaig entrar a la consulta, em van fer fer uns quants moviments per veure la movilitat recuperada i la veritat, és que tant els metges com jo, vam estar molt satisfets de l'evolució. Per tant, ja podria començar a agafar les crosses, però això sí... amb precaució i sense voler fer més del compte, és clar! També és cert, que tot i l'evolució, encara calia fer algunes sessions més de rehabilitació per acabar de recuperar el moviment que em falta. D'altra banda, els hi vaig comentar, que des que faig més exercicis a rehabilitació, em noto les cervicals força carregades i em van dir que és normal, fins i tot bo, ja que vol dir que estic treballant bé. Per tant, cal prendre paciència i poc a poc, tot anirà acabant de millorar. De moment, 10 sessions més i a la propera visita a veure què hi diuen. Sortint del metge doncs, vaig passar pel Centre Mèdic de Martorell per avisar-los que seguiria amb la rehabilitació.

Fent referència a la rehabilitació, les sessions són cada vegada més intenses, però ja és el que toca... Tant el Jordi, com el Sebas, com la Jeni (metges rehabilitadors/fisioterapeutes) també estan d'acord en que vaig evolucionant força bé. Fins i tot, ara que ja tinc els exercicis apresos, quan el Sebas veu que acabo massa aviat, en lloc de deixar-me marxar, m'ensenya nous exercicis per seguir avançant i... haurieu de veure la cara que se'm queda! 😅 Fins i tot ens mirem amb la Jeni i se'ns escapa el riure... jajajaja. Em sembla que totes dues pensem: Ves, quin remei! 😂 Quan ja entro i el Sebas diu: Com que demà no véns, avui, sessió doble! Que si no, la teva mare diu que surts massa aviat! 😱 Tot i que és cert que ho diu de "broma", eh? No us penseu que allò és una tortura! En absolut!!! És tot el contrari! Tot i treballar de valent, es respira molt bon ambient, tant amb el Jordi, el Sebas, i la Jeni, com amb els pacients que coincideixo durant cada sessió. 

Ara fora bromes... sé que tot el que em manen fer (escalfor, corrents, moviments, politges, cintes, etc.), és pel meu bé i tot i que hi ha moments que penso que no s'acaba mai, que tinc molèsties i que tinc ganes d'acabar, el bon rotllo que et transmeten tots, fa que t'ho prenguis amb positivitat i amb ganes de seguir treballant perquè saps que és pel teu bé, per aconseguir recuperar-te en les millors condicions possibles. Per tant, a seguir treballant en la recuperació amb optimisme!!!

Canviant de tema i per no parlar sempre de la recuperació... Fa unes setmanes es va celebrar a La Molina la Copa del Món d'snow adaptat on hi van participar 3 bons companys: l'Astrid, l'Oscar i el Vic. De fet, vaig dirigir-me a La Molina amb la família a fer-los una visita i també aprofitar per veure el Jordi, el meu entrenador al qual trobo moooooolt a faltar i amb qui tinc unes ganes enormes de tornar a les muntanyes a entrenar i disfrutar de la neu. Ho sé... caldrà esperar a estar recuperada, però.... no me'n podia estar de dir-ho!!! Bé doncs, tot i que el temps no acompanyava, vaig poder veure el Jordi i algun altre monitor de l'escola d'esquí.

Eevidentment també vaig poder veure, encara que fos a l'hotel on s'allotjaven, a l'Astrid, l'Oscar i el Vic, acompanyats en tot moment del seu entrenador, l'Albert. Malgrat no poder-los veure en plena acció per causes meteorològiques, els vaig poder saludar i desitjar-los molta sort. He de dir que van aconseguir molts bons resultats i els felicito!!! L'esforç, acaba tenint recompensa!!! Són uns cracks!!! 😉

Abans de tancar l'entrada d'avui al blog, voldria deixar-vos un vídeo d'un dels companys que us he comentat d'snow: en Vic, un exemple de motivació i superació. Com diu ell: "No ho intentis, fes-ho".


PD: Aprofito per desitjar moltíssima sort al Vic, l'Astrid (quàdruple medallista de la Copa del Món d'snow) i al seu entrenador, l'Albert, a la World Cup a Korea!!! 🏂

divendres, 27 de gener de 2017

Tot segueix el seu curs

Bon dia a tothom, 

ja han passat dues setmanetes des de la intervenció quirúrgica i ja ha arribat l'hora d'agafar l'ordinador, contestar tots els missatges que he rebut via facebook a les breus actualitzacions que he pogut anar fent des del telèfon mòbil i també, actualitzar el blog. 

Com ja vaig explicar, el passat 11 de gener, a primera hora del matí vaig haver de passar per quiròfan a causa del dolor a l'espatlla que cada vegada anava a més. Tot i que van passar entre 3 i 4 hores entre que em van fer entrar per preparar-me i adormir-me, fins que em vaig despertar a reanimació i em van pujar a l'habitació, l'operació en sí, va durar menys de dues hores.

La veritat és que vaig entrar a quiròfan sense saber del cert què em farien, ja que fins que el metge no observés la situació, no sabria si caldria fer més o menys coses. Finalment, només va fer falta llimar l'acròmion, ja que és l'os que rascava el tendó i treure la bursitis. Per sort, el tendó no estava tocat i no va fer falta fer res més. Això sí, el metge ja em va comentar després de la intervenció, que si hagués esperat gaire més, possiblement sí que s'hagués malmès el tendó ja que l'acròmion el fregava. Per tant, sort que vaig operar-me a temps i no vaig esperar a l'estiu, ja que la situació, segurament, hagués sigut una mica més complexa.

Un cop passada la primera nit a l'hospital, l'endemà va passar el metge, em va receptar els calmants pertinents, em va dir que havia de dur el cabestrell dia i nit i ja em va donar l'alta. Així doncs, a casa hi faltava gent! 

Al cap d'una setmana el metge ja em va treure els punts, va dir que tot estava molt bé i que a les nits ja em podia treure el cabestrell. També em va ensenyar un exercici que hauria de fer dia i nit i em va comentar que la següent setmana ja podia demanar hora al metge de rehabilitació i veure quan podria començar a fer-ne. Així doncs, tornava a casa pensant en l'exercici que em va dir anomenat "pèndol", i que he de dir, que quan el vaig començar a fer, feia bastant de mal.

Ahir per fi va tocar anar a veure el metge de rehabilitació. El primer que va fer va ser treure'm el cabestrell i dir-me que ja no el necessitava i després em va moure el braç per veure'n la movilitat i... mare meva, quin mal!!!! Això sí... el braç es movia!!!! En definitiva, cabestrell fora, res de calmants, anar-me posant gel i de moment, fer 15 sessions de rehabilitació que començaré dimecres vinent. 

Una vegada més, gràcies per tos els missatges rebuts i fins ben aviat! Us seguiré informant!!!

divendres, 23 de desembre de 2016

Primera i última setmana d'esquí de la temporada 2016-2017

Bon dia, 

La setmana passada vaig assistir a la 2a Concentració del programa "Detección y Seguimiento" i  així, donar per iniciada la nova temporada 2016-2017. 

He de dir que va ser una setmana molt intensa i de moltes vivències. De fet, es va acabar convertint en la primera i última setmana de la temporada. Seguiu llegnt i ho anireu entenent...

El primer dia, ens van explicar el planning de la setmana i realment, pintava molt bé, semblava que seria una gran setmana i plena de nous aprenentatges i noves experiències. Als matins tocava entrenament tècnic a pistes i a les tardes aniriem combinant físic, xerrades (psicologia, nutrició...), vídeos, etc. A més, ens van plantejar la possibilitat d'assistir a alguna competició internacional al llarg de la temporada. Què més podia demanar?

Així doncs, el dilluns, amb moltes ganes erem a pistes a primera hora del matí per començar els entrenaments. Quines ganes de fer les primeres baixades de la temporada!!!! Però.... de sobte, tot va començar a canviar. Tornava el dolor a l'espatlla i això va fer que el primer dia, ja em perdés l'entrenament físic al gimnàs. A partir d'aquell moment, ho vaig començar a veure tot cada vegada més negre... 

Alguns dies, no podia ni acabar els entrenaments per culpa del mal, i en d'altres ocasions, fins i tot baixava esquiant muntanya avall mentre notava les llàgrimes quient-me per les galtes sense poder-ho evitar. Majoritàriament eren llàgrimes de dolor, però també de ràbia. El que feia uns dies em semblava que seria una setmana extraordinària, es va convertir en una de les setmanes d'entrenament més dures viscudes fins al moment.

He de dir que, abans de la concentració, ja tenia molèsties. De fet, aquest estiu amb els entrenaments físics ja ho començava a notar, així que vaig anar al metge de nou i les proves que em van realitzar, indicaven que tard o d'hora hauria de passar per quiròfan. Com que el dolor no era excessiu, ho tenia tot planificat: faria la temporada i a l'estiu, aprofitaria per operar-me. Tot i així, després de la concentració, ho vaig veure clar... El millor era oblidar-me d'aquesta temporada, pensar en operar-me més aviat del previst, centrar-me en una bona recuperació i arribar a la temporada 2017-2018 en les millors condicions. Així doncs, a la tornada, va tocar visitar de nou al metge i ja tinc data per la intervenció: el proper 11 de gener.

Però... canviem de tema. Aquesta setmana de concentració, també m'ha servit per conèixer nous i extraordinaris companys, així com també conèixer a gent voluntària de Repsol, que ens van venir a coneixer i a fer algunes baixades amb nosaltres. No tot va ser entrenar, també vam assistir a una roda de premsa on es va presentar el "CDIA Aran Snow Even" així com també a una taula rodona on es van presentar els Esquips Nacionals i el projecte 100x1000, entre d'altres coses.

En resum, en una setmana he viscut un munt d'experiències, unes molt bones i d'altres no tant, però sobretot, cal aprendre de tot allò que he viscut. Com em va dir la Gina, una de les entrenadores que vaig tenir, aquestes vivències, tot i que en molts moments em féssin plantejar fer la maleta i marxar, faran que a la llarga m'adoni que, no haver-me rendit, m'ha fet més forta.

Tot i que dóno la temporada per acabada, us mantindré el día de com ha anat la intervenció i com vagi la recuperació. No deiexeu de llegir el blog!!!

Us deixo amb unes imatges d'aquesta setmana a Baqueira. Una abraçada ben forta i fins aviat!!!


dilluns, 14 de novembre de 2016

Revisió médica i Let's Snow BCN

Bona nit,

cada vegada és més a prop la nova temporada i ja feia unes quantes setmanes que havia anat a passar la revisió mèdica esportiva i les llicències ja estaven en marxa. Com sempre, la revisió mèdica va consistir en les pròves de cada any i el doctor em va dir que estava preparadíssima per encarar la nova temporada.

Amb tota la paperassa en marxa, ahir a la tarda vaig seguir escalfant motors al "Let's Snow BCN". Es tracta del Festival d'Esquí i Esports de Muntanya que es va celebrar durant tot el cap de setmana al Poble Espanyol de Barcelona. Allà vaig poder descobrir les darreres novetats del món de l'esquí. 

Hi havia un munt d'estands per visitar, així com també moltíssimes activitats per realitzar. D'una banda, tothom qui ho volgués, podia adquirir el forfait de temporada, també podia trobar productes turístics del moment i, a més a més, veure les darreres novetats de roba i material d'esquí.

D'altra banda, Let's Snow BCN també oferia durant tot el cap de setmana, activitats per a totes les edats: rocòdrom, tirolina, après ski, pista de gel, mushing (trineus tirats per gossos) i esquí amb patins de línia, entre d'altres. A més a més, també es podia gaudir d'una fira gastronòmica on degustar productes i plats típics de l'alta muntanya.

Jo hi vaig passar la tarda i vaig tenir temps de visitar els estands informatius de les diferents estacions d'esquí presents, d'altres parades de marques de material, punts informatius, etc. Després vaig anar a passejar pel recinte, ja que el Poble Espanyol, des del meu punt de vista és un lloc molt bonic, i vaig poder veure una carpa plena de botigues de roba, una zona on es podia provar d'anar amb "segway" i un espai on es projectaven diferents vídeos sobre el món de l'esquí.

Va ser una tarda diferent i molt entretinguda. Us deixo amb una fotografia de la Plaça Major, on hi havia tots els estands informatius.

Estands informatius de tot tipus a la Plaça Major