Productes terapèutics Medicramer

Hola a tothom,

avui us vull parlar de Medicramer. És la marca de referència en cremes terapèutiques per a fisioteràpia i massatge. Pionera al nostre país, encara és l'única marca 100% nacional entre les més venudes i l'única fabricada en un laboratori farmacèutic.

Fa uns dies, van contactar amb mi via facebook per demanar-me l'adreça i així poder enviar-me unes mostres. A continuació us explico quins són els productes que vaig rebre:

ACTIVE GEL: és un gel tèrmic d'efecte ultra fred que proporciona un efecte relaxant immediat gràcies al seu efecte fred. Cal utilitzar-se en situacions on aplicaríem gel i es pot aplicar fins a cinc vegades al dia mitjançant un suau massatge fins a la seva completa absorció. Està disponible en 150ml i en 400ml.

ACTIVE PLUS: és una crema tèrmica d'efecte tèrmic que proporciona un efecte relaxant immediat gràcies al seu efecte de calor suau. Cal utilitzar-se en situacions on aplicaríem calor local i es pot aplicar fins a cinc vegades al dia mitjançant un suau massatge fins la seva completa absorció. Està disponible en 150ml i en 400ml.

RELAXIL: és un gel fred totalment diferent a la resta, una solució per a les cames cansades i la mala circulació i un excel·lent hidratant a base d'Aloe Vera. Està disponible en 400ml.

Realment us recomano aquests productes i per tal de conèixer aquesta marca més a fons, també us animo a visitar la seva pàgina web http://www.medicramer.com/.

Campionat de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat

Hola a tots i totes,

aquest, ha sigut un cap de setmana força intens, ja que s'ha celebrat a l'estació de La Molina el Campionat de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat i en el qual he tingut l'ocasió de participar-hi.

El dissabte a les 8 del matí havia quedat amb el Jordi per anar cap a pistes i a les 8:30, ja pujàvem al telecadira per anar a escalfar una mica. A les 9h, es va fer el reconeixement de la primera mànega i he de dir, que la neu estava extraordinària. A més a més, va començar a nevar poc abans de començar el campionat. Era espectacular!

Quan ja gairebé eren les 10h, es va dur a terme la primera mànega i la veritat, és que vaig estar molt satisfeta del temps aconseguit (42'54 segons). Ara, l'objectiu principal era intentar millorar el temps a la segona i així va ser. 

Un cop tothom va acabar la primera mànega, es va canviar el traçat i cap a les 11:15h, es va fer una nova baixada de reconeixement. A les 11:45h, es donava el tret de sortida a la segona mànega. Cal dir, que entre la primera i la segona, el temps va canviar radicalment. D'estar ennuvolat i nevant durant la primera mànega, a la segona se li va sumar força boira, fred i vent. Així doncs, les condicions meteorològiques no acompanyaven gaire i  la pista, es veia ben poc. Tot i així, tal com ja he dit, vaig aconseguir millorar el temps (41'36 segons). Per tant, repte aconseguit i a més a més, primera classificada de la meva categoria (sènior asseguda).

Al finalitzar la segona mànega, ens vam traslladar a la zona on hi havia l'entrega de premis i tot i nevar amb força, ningú es va moure d'allà fins al final. Em van cridar dues vegades!!! Una per fer-me entrega d'una medalla per haver sigut la primera classificada de dones assegudes en categoria sènior i la segona per entregar-me un premi com a millor catalana asseguda. Dos premis!!! Qui m'ho havia de dir fa tres temporades quan vaig començar a aprendre a esquiar...

Ha sigut un cap de setmana ple d'emocions i de grans moments, els quals he tingut l'oportunitat de compartir amb la família, alguns amics i amigues desplaçats allà per l'ocasió i evidentment, amb l'entrenador, el qual li estic molt agraïda per tot el que m'arriba a ensenyar. Sense la seva paciència i el seu suport incondicional, possiblement no seria on sóc, ni hauria aconseguit res de tot això.

Us deixo amb un vídeo resum dels millors moments del campionat: l'escalfament, les dues mànegues (fixeu-vos amb el canvi de temps que us he comentat...), l'entrega de premis, etc.

12è Trofeu Meganeu Gegant

Hola,

falten menys de 24h pels Campionats de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat i he pensat que podria fer una mica de memòria de la que fins ara ha sigut la meva única cursa. Es tracta de la Cursa Social "12è Trofeu Meganeu Gegant". 

La veritat és que mai havia passat portes i no sabia molt bé com anava, però sort que just abans de la cursa, ens van deixar fer un reconeixement de la pista i me'n vaig poder fer una idea. Va ser una experiència molt bona i ho vaig disfrutar moltíssim!!!! A més a més, sabèu què? No em vaig adonar que havia guanyat fins que van repartir els premis!!!! De fet, com que els premis els repartien del tercer al primer i primer em van donar el meu, ja donava per suposat que no havia guanyat. Van ser el meu germà i el Jordi que em van dir: has vist què posa a la copa? 1a classificada!!!! No m'ho acabava de creure!!! Jo, havia quedat primera a la meva primera cursa? Ufff... quina pujada d'adrenalina!!!! ;)

Bé doncs, aquí en teniu el resultat!

Entrenament

Hola a tots i totes,

tal com ja vaig comentar al facebook, aquest cap de setmana passat va tocar entrenar pel Campionat de Catalunya d'Esquí Adaptat, que se celebraran el proper dissabte 18 de gener a l'estació de La Molina. 

Quan vaig arribar a la pista que s'havia habilitat per a entrenar, el primer que vaig fer va ser observar la situació i he de dir, que al principi no les tenia totes. Tot i així, vaig escoltar les instruccions del Jordi i el Magí (un dels entrenadors del Club Meganeu), i vaig començar a veure-ho tot des d'una altra perspectiva.

Al principi encara em saltava alguna porta o fins i tot, vaig arribar a topar amb algun dels pals, però sense més incidències. A mesura que ho anava fent una vegada i una altra, vaig aconseguir millorar i passar per totes les portes seguides, encara que sóc conscient que he de seguir practicant per fer-ho cada vegada millor, és clar. Ningú ha dit que sigui un camí fàcil, oi?

Bé doncs, avui us deixo un vídeo de l'entrenament...

Gravació d'un reportatge pel programa "Central de Neu"

Bona nit,

avui us explicaré l'experiència que vaig viure la temporada passada el dia que va venir l'equip de "Central de Neu" a gravar-me per a un dels reportatges del seu programa. 

Va ser un cap de setmana de febrer que es van presentar el Jordi i l'Albert a La Molina, em van demanar si em podien gravar per a un reportatge i vaig accedir. De fet, va ser com fer classe normal amb el Jordi, però amb la diferència que hi havia dues persones més a pistes amb nosaltres gravant tot el que fèiem. Un cop acabada la classe, ens van fer unes quantes preguntes i he de dir que el resultat final va ser increïble.

Recordo que abans de començar, em van dir: "Primer no caiguis molt, eh?" I quan ja portàvem una estona, deien: "Si que t'ho has pres al peu de la lletra, no? Ara pot ser que caiguis una mica i així gravem com t'aixeques!" Doncs va ser dir això i aleshores no vaig parar de caure!!! També em ve a la memòria que quan vam arribar a la pista negra anomenada Estadi (molt difícil) i hi ha un rètol que diu: "esquiadors experts". Em van dir que em posés davant el rètol perquè així ho gravarien per demostrar per quin tipus de pistes puc arribar a baixar. 

Tot i que a la pastanya "Aparicions Públiques" d'aquest blog, entre d'altres coses, hi ha tot el programa sencer i us recomano que el mireu perquè és molt interessant, aquí us deixo només la part del reportatge. Fixeu-vos en el detall del rètol d'esquiadors experts!!! ;)

Ensurts convertits en anècdotes

Hola de nou, 

avui m'agradaria explicar-vos el meu primer i únic gran ensurt a pistes... Quan ja començava a anar una mica segura sobre la cadira vaig tenir un excés de confiança mentre baixava per una pista blava (fàcil) anomenada "Volta Muntanya Sagrada", una de les més llargues de l'estació de La Molina. Per qui no la conegui, és una pista que té algun punt una mica estret i acaba amb un tram molt pla de pista verda (molt fàcil). 

El cas, és que el Jordi (el monitor) m'havia repetit moltíssimes vegades que el cos ha d'anar endavant i que "no hi ha problema" si portes una bona posició. Doncs bé, just abans d'arribar al pla, has d'agafar una mica de velocitat per tal de no quedar-te parat a la meitat i haver de remar fins al telecadira, ja que hi ha un bon troç. Fins aleshores tot bé, però tal com us comentava, em vaig confiar, vaig agafar la velocitat adequada i a l'arribar al pla, em vaig relaxar i vaig tirar el cos enrere. Evidentment, vaig perdre el control i vaig anar directe contra un arbre. Quin ensurt!!! El resultat... doncs, després d'unes radiografies, tot va quedar en un fort cop a l'estèrnum i alguna rascada, però sense més conseqüències. Encara recordo que alguns dels monitors de l'escola d'esquí deien: quina patacada!!! Pensa que demà et farà més mal i no et mouràs de casa, eh? Doncs no! Tot i que sí que és cert que em feia mal, l'endemà vaig tornar a pistes, tenia clar que el que m'havia passat el dia anterior no em podia frenar. De fet, el Jordi em va portar de nou a la famosa pista per tal de tornar-la a fer i no agafar-li por. Havia passat el que havia passat, però recordo que em deia que no li havia d'agafar por, que si anava tal com havia d'anar, no tenia perquè tornar a passar res. I així va ser... Cada vegada que passo pel pla, em miro l'arbre de reüll amb cara de pocs amics, però amb una estima especial, ja que al cap i a la fi, no deixo de dir que és el "meu arbre".

Aquesta és una de les moltes altres experiències viscudes fins ara. La majoria d'elles però, són a l'hora de pujar i baixar del telecadira. Recordo molt bé un dia que, a l'hora de baixar, em vaig quedar "penjant" del telecadira perquè s'havia enganxat un cargol de la cadira. O també un altre dia que tenia tot de monitors de l'escola d'esquí al darrere i el Jordi, com que deia que m'havia de començar a espavilar sola i a més a més, creia que ho podia fer perfectament, em va fer pujar sola al telecadira només amb el suport de la Cristina, la meva cunyada i així, també ho podia gravar i jo podria veure com es veu des de fora. La vam liar una mica, però l'important, és que no ens vam fer mal i sobretot... que ens ho vam prendre molt bé. Sempre que passen coses així, el millor és no perdre mai el sentit de l'humor! Aquí us en deixo el resultat...

Els inicis

Hola,

ha arribat el moment que us expliqui com va començar tota aquesta aventura. El millor regal de reis que mai hauria pogut imaginar, va ser fa dos anys quan em van regalar un cap de setmana a La Molina a fer classes d'esquí a veure què em semblava... La veritat és que amb l'escola ja hi havia anat una vegada i no m'havia cridat massa l'atenció, però vaig acceptar. Un cop vaig arribar a La Molina, ja m'esperava un monitor de l'Escola d'Esquí Alta Cerdanya (Meganeu) i la veritat és que tot i que en tenia moltes ganes, no les tenia totes... 

El Jordi (monitor), em va fer seure a la cadira i em va explicar com funcionava tot, que els pals/crosses per esquiar s'anomenen estabilos, que el cos sempre havia d'anar endavant per no tenir ensurts, etc. I tot i ser un primer dia de força caigudes, ho vaig passar d'allò més bé i per suposat, vaig decidir repetir l'endemà. 

A part del Jordi, en un sol cap de setmana vaig arribar a conèixer un munt de monitors extraordinaris que estaven força pendents dels meus aprenentatges i he de dir, que són persones extraordinàries. En definitiva, que vaig descobrir que l'esquí em començava a agradar més del que hauria imaginat i que els monitors amb els que havia trobat, també eren fantàstics.

Iniciant el blog

Hola,

sóc l'Alba i en aquest blog us aniré explicant les meves experiències en el món de l'esquí adaptat.

Com podeu observar, a la part superior trobareu informació vària sobre mi, la meva discapacitat i el Club Meganeu, entre d'altres.

Us animo a seguir-me de prop, ja que tinc reptes de futur força interessants i que desitjo anar compartint amb tots vosaltres a mesura que es els vagi duent a terme.

Fins aviat.