Campionat de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat

Hola a tots i totes,

aquest, ha sigut un cap de setmana força intens, ja que s'ha celebrat a l'estació de La Molina el Campionat de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat i en el qual he tingut l'ocasió de participar-hi.

El dissabte a les 8 del matí havia quedat amb el Jordi per anar cap a pistes i a les 8:30, ja pujàvem al telecadira per anar a escalfar una mica. A les 9h, es va fer el reconeixement de la primera mànega i he de dir, que la neu estava extraordinària. A més a més, va començar a nevar poc abans de començar el campionat. Era espectacular!

Quan ja gairebé eren les 10h, es va dur a terme la primera mànega i la veritat, és que vaig estar molt satisfeta del temps aconseguit (42'54 segons). Ara, l'objectiu principal era intentar millorar el temps a la segona i així va ser. 

Un cop tothom va acabar la primera mànega, es va canviar el traçat i cap a les 11:15h, es va fer una nova baixada de reconeixement. A les 11:45h, es donava el tret de sortida a la segona mànega. Cal dir, que entre la primera i la segona, el temps va canviar radicalment. D'estar ennuvolat i nevant durant la primera mànega, a la segona se li va sumar força boira, fred i vent. Així doncs, les condicions meteorològiques no acompanyaven gaire i  la pista, es veia ben poc. Tot i així, tal com ja he dit, vaig aconseguir millorar el temps (41'36 segons). Per tant, repte aconseguit i a més a més, primera classificada de la meva categoria (sènior asseguda).

Al finalitzar la segona mànega, ens vam traslladar a la zona on hi havia l'entrega de premis i tot i nevar amb força, ningú es va moure d'allà fins al final. Em van cridar dues vegades!!! Una per fer-me entrega d'una medalla per haver sigut la primera classificada de dones assegudes en categoria sènior i la segona per entregar-me un premi com a millor catalana asseguda. Dos premis!!! Qui m'ho havia de dir fa tres temporades quan vaig començar a aprendre a esquiar...

Ha sigut un cap de setmana ple d'emocions i de grans moments, els quals he tingut l'oportunitat de compartir amb la família, alguns amics i amigues desplaçats allà per l'ocasió i evidentment, amb l'entrenador, el qual li estic molt agraïda per tot el que m'arriba a ensenyar. Sense la seva paciència i el seu suport incondicional, possiblement no seria on sóc, ni hauria aconseguit res de tot això.

Us deixo amb un vídeo resum dels millors moments del campionat: l'escalfament, les dues mànegues (fixeu-vos amb el canvi de temps que us he comentat...), l'entrega de premis, etc.