Hola a tothom,
avui us full explicar la xerrada que vaig fer a Santa Coloma de Gramenet.
Un bon dia, en Xavier, un company de la universitat de quan estudiava
magisteri, em va enviar un whats app per comentar-me que em trucaria per
fer-me una proposta professional. Jo li vaig dir que quan volgués em
podia trucar i l’endemà, així ho va fer.
Resulta que com a mestre d’un institut de Santa Coloma de Gramenet, em demanava si podria anar a fer una xerrada als seus alumnes per tal d’explicar-los la meva experiència en el món de l’esquí, la meva evolució, com compaginar la meva feina amb la meva afició amb l’esquí, etc. En definitiva, com va dir ell, transmetre el meu “esperit de superació”. Vaig acceptar la seva proposta encantada.
Quan vaig acabar de treballar, vaig agafar el cotxe i vaig marxar cap a Santa Coloma. A les 18h ja era allà i el Xavier ja m'esperava per acompanyar-me a l'aula corresponent. Els nois i noies als quals vaig fer la xerrada, eren alumnes de 1r i 2n d'ISO (Cicle Formatiu de Grau Superior en Integració Social). La veritat és que va ser una estona molt entretinguda i amena. Tots ells em van escoltar molt atents i després vam estar parlant dels aspectes que ells m'anaven preguntant i que més els interessava.
Resulta que com a mestre d’un institut de Santa Coloma de Gramenet, em demanava si podria anar a fer una xerrada als seus alumnes per tal d’explicar-los la meva experiència en el món de l’esquí, la meva evolució, com compaginar la meva feina amb la meva afició amb l’esquí, etc. En definitiva, com va dir ell, transmetre el meu “esperit de superació”. Vaig acceptar la seva proposta encantada.
Quan vaig acabar de treballar, vaig agafar el cotxe i vaig marxar cap a Santa Coloma. A les 18h ja era allà i el Xavier ja m'esperava per acompanyar-me a l'aula corresponent. Els nois i noies als quals vaig fer la xerrada, eren alumnes de 1r i 2n d'ISO (Cicle Formatiu de Grau Superior en Integració Social). La veritat és que va ser una estona molt entretinguda i amena. Tots ells em van escoltar molt atents i després vam estar parlant dels aspectes que ells m'anaven preguntant i que més els interessava.
Era una cosa que no havia fet mai i la veritat, és que vaig estar encantada! Espero que els alumnes aprenguéssin, però jo, també vaig aprendre molt!
 |
| Acompanyada del grup d'alumnes de l'Institut "La Bastida" |
Uns dies més tarda vaig rebre un correu electrònic de l’escola d’esquí en el qual s’informava als esportistes que a finals de maig, es duria a terme el repartiment de premis de final de temporada per part de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH). Sincerament, no vaig fer-ne massa cas d’aquell e-mail, ja que pensava que feia referència a l’equip de competició del Club Meganeu però no de la categoría d’esquí adaptat.
Tot i així, uns dies més tard, des de la Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FCEDF), també em van enviar el mateix correu, però amb una nova sorpresa. M’informaven que seria una de les persones guardonades amb la medalla UFEC (Unió de Federacions Esportives de Catalunya) com a campiona absoluta dels Campionats de Catalunya en la categoría d’esquí adaptat.
Així doncs, amb aquesta sorpresa, a finals de maig em dirigiria a la seu del Consell Comarcal del Solsonès, on estava previst fer l’acte de lliurament dels premis. Allà em vaig trobar amb alguns companys de "Meganeu" i va ser una jornada molt bonica.
 |
| Entrega de premis UFEC |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada