Després d'uns mesos de descans, ara sí, per fi tenim la nova temporada a tocar! Ha arribat el moment de demanar la llicència esportiva, passar la revisó mèdica, planificar el calendari d'entrenaments i competicions, etc.
Aquesta tarda ha sigut el torn a la revisió mèdica esportiva, on primer m'han fet un electrocardiograma i posteriorment, la prova d'esforç, el qual en teniu unes imatges al final d'aquesta entrada.
El doctor m'ha dit que tot està perfecte i fins i tot, que m'ha trobat en millors condicions que la temporada passada.
Així doncs, ara sí... la temporada 2014-2015, comença a agafar forma!!! Som-hi!!!
després de disfrutar d'unes vacances d'estiu plenes de bons moments i envoltada de familiars i bons amics, ja tenim el mes de setembre a tocar. Per aquest motiu, ha arribat el moment d'actualitzar el blog, començar a posar-se en forma i pensar en la propera temporada.
Així doncs, avui, una mica d'exercici i a partir de demà, em posaré de ple a buscar nous "sponsors" a veure si hi ha sort i aconsegueixo trobar el patrocini necessari que em permeti afrontar la nova temporada amb els nous reptes que tinc en ment.
Si algú està interessant en algun tipus de patrocini o se li acut a on dirigir-me per a cercar nous "sponsors", no dubteu en contactar amb mi, us ho agraïré moltíssim. Qualsevol ajuda, per petita que sigui i sobretot avui en dia, serà molt benvinguda!
Espero que els que encara estigueu de vacances, acabeu de disfrutar-les al màxim i els que ja les heu acabat, doncs... Benvinguts a la rutina! Això sí, amb molta energia renovada i un gran somriure!!!
Aquí us deixo unes imatges d'avui mateix fent exercici... Som-hi!!!
el cap de setmana del 5 i 6 de juliol, es va celebrar la 20a edició de les 24h de Catalunya de Motociclisme a Montmeló. Per mi, va ser un event especial, ja que el meu entrenador d'esquí, en Jordi, hi participava. Es veu que té cops amagats... Li agraden les activitats que desprenen adrenalina i amb l'esquí no en té prou!
L'any passat hi vaig anar el dissabte i així veia l'inici d'aquesta prova i aquest any, vaig decidir que en volia veure el final i diumenge al matí vaig agafar el cotxe i vaig anar cap a Montmeló.
Just quan vaig arribar, em van explicar que feia una estona havien tingut problemes amb la moto, però que seguien corrent fins al final a veure què passava. A més a més, durant la nit, també havien tingut algun que altre entrebanc, però no es van rendir en cap moment. La veritat és que és d'admirar, perquè malgrat les adversitats i la duresa de la prova, ni ell ni els seus companys d'equip es van rendir i van seguir fins a poder completar les 24h. A més a més, després de tot, penso que van fer un bon resultat (14ens en la classificació general i 6ens de la seva categoria). Poden estar satisfets!
Evidentment, no hi podia faltar l'Esther, la dona del l'entrenador, i uns amics d'ells que van ser allà tot el cap de setmana. Així doncs, la bona companyia i viure l'experiència des de dins el box va ser extraordinari. Va ser una activitat diferent del dia a dia i ja estic esperant l'any vinent per poder-la repetir.
Us adjunto una foto que per mi és especial. Us explico... Vaig estar una estona posant-me d'esquena a la pista i fent fotos quan passava una moto per veure si en algun moment enganxava al Jordi i aquí el teniu, al fons de la imatge amb la seva moto! Ho vaig aconseguir i em va fer molta il·lusió poder tenir una fotografia del Circuit de Catalunya juntament amb el meu entrenador en plena acció.
Abans de donar per finalitzada l'entrada d'avui al blog, aprofito per felicitar un cop més al Jordi i als seus companys pels resultats obtinguts, perquè tot i no tenir-ho fàcil, són uns autèntics cracks!!! Enhorabona!!!
ara feia molts dies que no actualitzava el blog i aprofito avui per posar-vos al dia.
Recordeu que fa uns mesos us vaig explicar que havia fet una cursa a Masella però que encara no tenia el trofeu? Doncs bé, la setmana passada, la Federació Catalana d'Esports d'Hivern em va dir que ja el podia anar a recollir quan m'anés bé i ja hi vaig anar. Així doncs, ara sí, ja tinc tots els premis d'aquesta temporada a casa!
També aprofito per explicar-vos que si el mes passat em van convidar a assistir a la Nit del Motor, aquesta setmana, la invitació era per la inauguració del nou espai Rebeld de Barcelona, situat al carrer l'Avenir.
Com no podia ser d'una altra manera, vaig agafar el cotxe i hi vaig anar. Primer perquè em venia molt de gust anar a conèixer el nou espai i segon perquè volia donar tot el meu suport a Rebeld, el meu "sponsor", en aquest nou projecte. La veritat és que em van encantar i ho vaig passar molt bé. Té uns productes fantàstics, així que us convido que hi passeu a fer una ullada. Aquí en podeu veure algunes imatges.
I com no podia ser d'una altra manera, una foto amb l'"sponsor"! Moltes gràcies per convidar-me!!!
Bé, per avui res més... Quan tingui més novetats, us les aniré explicant en noves entrades!!!
el passat dimecres dia 7 de maig, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a "La Nit del Motor 2014 - Gala Benèfica", organitzada per "Nos Apasiona", que va tenir lloc dins les muralles del Poble Espanyol de Barcelona. L'acte, en el qual hi van assistir més de 550 persones relacionades amb el món del motor com Albert Llovera i Marc Coma, va comptar amb la presència de Xavier Trias, alcalde de Barcelona.
Aquesta Gala Benèfica tenia com a principal objectiu recaptar fons per una acció solidària, destinar els beneficis a la Fundació "Wings for Life", la qual dóna suport a la investigació de les lesions medul·lars. L'acte va consistir en una recepció Photocall, un còctel, una entrega de guardons i un sorteig benèfic. Els premis que es van entregar van ser:
Guardó com a reconeixement i per l'aposta que fa la ciutat per l'esport del motor a Xavier Trias, alcalde de Barcelona.
En la categoria de periodisme, el premi va ser pel periodista de TV3, Santi Faro.
Xavi Mora i Jordi Banyeres, van obtenir el guardó en la categoria de pilots.
Jaime Puig, director de Seat Sport, va rebre el premi en la categoria d'empresa.
Un cop finalitzada l'entrega de premis, es va celebrar un sorteig benèfic en el qual hi vam poder participar els assistents a l'acte i els beneficis que es van obtenir, van destinar-se a la Fundació "Wings for Life", ja esmentada abans.
Durant l'acte, els assistents vam poder gaudir també de l'exposició de vehicles on vam poder veure els últims models presentats al mercat per marques tant exclusives com: Ferrari, Mc Laren, Mercedes o Porsche. Al final d'aquesta entrada al blog, en podeu veure algunes imatges.
Va ser una gran nit, l'ambient era extraordinari, el temps acompanyava, què més es pot demanar? Espero poder repetir experiències com aquesta en futures ocasions, va ser genial!
ara sí, la temporada s'ha acabat però el balanç que en faig és extraordinari.
Per setmana santa, amb la família, vaig aprofitar dos matins per acabar de disfrutar de la poca neu que quedava per fer les últimes baixades de la temporada. En aquesta ocasió va ser a l'estació de Masella, perquè a La Molina van tancar les pistes just el primer diumenge de vacances. Durant aquests dos dies, he de dir que vaig provar el teleesquí. La veritat és que no ho vaig acabar de controlar, la primera vegada se'm va enredar la "corda" al voltant del teleesquí i van haver-lo de parar, si no, ja em veia fora de la pista! En una altra ocasió, al preparar-me per deslligar-me i no enredar-me com abans, vaig deixar-me anar abans d'hora i sort que el noi que vigilava em va poder agafar i estirar a temps, si no, baixo d'esquena pel mateix lloc que havia pujat! L'hivern vinent, ho seguiré practicant... A part d'aquestes anècdotes amb el teleesquí, el bon temps acompanyava, però amb les altes temperatures, la neu no tardava a estovar-se i al migdia, ja anàvem cap a casa.
La resta de dies de vacances vam aprofitar per anar a passejar per varis llocs. Vam anar a Les Angles a fer una ullada a les pistes d'esquí per fer-nos una idea de com són i pot ser la temporada vinent hi anem a fer unes baixades. També vam anar a Mont-Louis i a Osséja. A més a més, com no podia ser d'una altra manera, també vam fer una visita a les pistes de La Molina on vam poder veure la poca neu que ja quedava i despedir-nos dels monitors que quedaven a l'escola d'esquí.
Ara toca descansar de la neu i disfrutar del bon temps, així com també començar a pensar en el plànning de la propera temporada. Des d'ara i fins que torni a arribar l'època d'esquí, possiblement no escriuré tant al blog, però si que intentaré, de tant en tant, fer alguna nova entrada per compartir algunes de les coses que faci durant aquests mesos i d'aquesta manera no deixar el blog abandonat durant tant de temps.
No acabo però, sense un vídeo de les últimes baixades i algunes fotografies dels llocs que vam visitar la resta de dies.
la setmana passada, concretament des del diumenge 30 de maç fins al dimecres 2 d'abril, vaig ser al Pas de la Casa (Andorra) on vaig participar als XXVIII Campionats d'Espanya d'Esquí Alpí Adaptat.
El diumenge a primera hora del matí, la meva mare i jo vam passar per Puigcerdà a recollir al Jordi i ens vam dirigir cap al Pas de la Casa. Vam decidir anar-hi de bon matí per poder anar a fer algunes baixades a la zona on es realitzarien els campionats i així poder fer-nos una idea de la situació. El temps no acompanyava i la pista no es va convertir en una de les meves preferides, ja que per mi, tenia força pendent i la qualitat de la neu, no era la millor, però calia adaptar-s'hi. Com deia el Jordi, això no és excusa, la pista és la que és i és igual per tothom.
Va arribar el primer dia de competició, on es realitzaria la prova de gegant. Dilluns a les 9 del matí ja érem a pistes per recollir el dorsal i iniciar la baixada de reconeixement. Així doncs, el Jordi, l'Esther (la seva parella que va arribar diumenge al vespre) i jo, vam pujar al telecadira i ens vam dirigir a fer una ullada al traçat que havien preparat per a l'ocasió. Mai hauria imaginat la gran quantitat de sensacions que tenia en aquells moments. Volia fer-ho bé, demostrar el que tant el Jordi com l'Esther em deien, que podia fer-ho. Finalment, va arribar el moment de la primera mànega i just a l'inici ja queia... vaig caure un munt de vegades, però això no m'impedia aixecar-me i seguir. Tot i així, em vaig saltar la cinquena porta i vaig quedar desqualificada. De fet, em va fer més ràbia el fet de no ser conscient d'haver-me saltat una porta, que no pas el fet d'haver quedat fora. A més a més, sé que no ho vaig fer bé, mentre baixava, anava estàtica dins la cadira, no feia cap moviment... És clar que anava per terra cada dos per tres! Així doncs, per mi, ja havia acabat el primer dia de competició. Els competidors que no havien quedat fora a la primera mànega, van tornar a pujar per fer la segona i mentrestant, vaig aprofitar per anar a fer unes baixades amb el Jordi i l'Esther i així treure la tensió que duia a sobre. Això no és tot, ja que vam haver de tornar a enganxar l'estabilo amb "cinta americana" perquè resulta que s'havia trencat una peça! Quin desastre... Sort que érem a Andorra i a la tarda, mentre jo descansava, la meva mare va anar a la botiga de l'Albert Llovera a buscar una peça nova.
El segon dia, dimarts, tocava la prova d'slàlom. Com que el dia anterior la neu no estava en molt bones condicions, vam decidir quedar a les 8 del matí per tal de trobar-la una mica millor. Vam recollir de nou els dorsals i vam anar a fer la baixada de reconeixement. La neu estava molt dura i anàvem més per terra que altra cosa. Aleshores, em vaig angoixar moltíssim i no em veia capaç de seguir. Va ser un dels moments més durs que recordo. L'Esther se'm va acostar i em va dir: tens dues opcions, o baixes pel traçat, o baixes per fora, però facis el que facis, el Jordi i jo estarem contents igual. Pots baixar pel traçat perquè com diu el Jordi, tens esquí de sobres per fer-ho. Només cal que pensis i et repeteixis que tu vols fer-ho, tu saps fer-ho i tu pots fer-ho, perquè és la veritat. Ara, tu decideixes, com i per on vols baixar. Les seves paraules em van fer reaccionar i vaig dir-li que ja que era allà, ho intentaria. Sort que ho vaig fer, perquè aquell dia sí, vaig acabar el traçat, vaig poder fer la segona mànega i vaig aconseguir quedar en segona posició! Una medalla de plata per mi? Subcampiona d'Espanya d'slàlom? Em sembla que encara ara no en sóc conscient...
Va arribar dimecres, el tercer i últim dels campionats. Feia molt de vent i el telecadira que havíem d'agafar va estar tancat fins a la segona mànega que va afluixar el vent. Per tant, vam haver d'agafar un altre telecadira on, un cop arribàvem a dalt, ens esperava una moto que ens estirava per una zona molt plana fins a la pista habilitada pel campionat. Tota una experiència! La prova a superar aquell dia era una combinada (primera mànega de supergegant i segona d'slàlom). Aquell dia prometia, ja que mai havia baixat un supergegant! I si el primer dia havia caigut tant i m'havia saltat una porta, la sorpresa va arribar quan vaig superar la primera mànega. Havia acabat tot el traçat del supergegant i podia fer la segona mànega! Tot i així, a l'slàlom em vaig tornar a saltar una porta, aquesta vegada la porta vint... ja no hi havia res a fer, desqualificada de nou. M'ho vaig prendre força malament, perquè anava força bé, volia fer un bon paper i inclús a la segona mànega havia fet un bon temps i hagués aconseguit la medalla de bronze. Encara que no hagués aconseguit pujar al podi, hagués preferit dir "he acabat última però he acabat el traçat" que no pas "he quedat desqualificada". Això és el que més mal em feia, no haver acabat la prova.
També recordo paraules de les altres persones que competien durant aquells dies. Tots i cada un d'ells m'animava i em deia que tota aquesta barreja de sentiments i emocions, sovint contradictòries, formen part d'aquestes experiències i que en altres ocasions, ells també les han viscut. Tanmateix, altres persones de renom com l'Albert Llovera i la Blanca Fernández Ochoa, també em van donar els seus consells i també els hi estic molt agraïda.
Van ser tres dies de competició plens d'emocions, dubtes, pors, noves amistats, nous reptes... En definitiva, una experiència única i inoblidable i això és amb el que em quedo, amb tots i cada un dels moments viscuts.
Aquí us en deixo un resum amb les millors imatges.
Ah! I també l'enllaç de la notícia de Ràdio Gelida fent-se ressò de la medalla de plata aconseguida.
