Campionats d'Espanya d'Esquí Alpí Adaptat 2016

Hola a tothom,

una vegada finalitzats els Campionats d'Espanya d'Esquí Alpí Adaptat, és el torn de la crònica.

Diumenge 13 de març, a les 6 del matí, els meus pares i jo vam carregar les maletes i el material d'esquí al cotxe i ens vam dirigir al punt de trobada acordat amb l'entrenador. Un cop el vam recollir, una mica abans de les 7 del matí, vam iniciar aquesta aventura. A mig matí vam parar a esmorzar i al migdia a dinar, ens vam prendre el camí amb molta calma. Fins les 6 de la tarda, no vam arribar a l'hotel. Les vistes eren genial i era el moment de descansar del viatge per pensar ja en l'entrenament de l'endemà.

Dilluns, a les 9 del matí ja erem buscant el telecabina per pujar a pistes i després de moltes aventures, al voltant de les 10h, vam començar a entrenar fins al migdia. A la tarda, descans de nou i dimarts, exactament el mateix. 

Ara sí, va arribar dimecres i van començar els campionats. La prova a realitzar va se la d'eslàlom, possiblement, la que em costa més de dominar. A la primera mànega ja vaig caure, però com que no m'havia saltat cap porta, vaig poder seguir i, tot i així, havia fet força bon temps i això m'havia permès anar ja en segona posició. La segona mànega no la vaig fer tant bé, em vaig relaxar una mica, però tot i així, vaig conservar aquesta segona posició. Per tant, bon inici, no?

A la tarda, va tocar reunió per informar-nos en què consistirán les proves per entrar a l'equip nacional. Allà mateix, es va realitzar ja la prova psicològica i l'endemà, seria el torn de la prova tècnica a pistes al matí i les proves físiques i l'entrevista a la tarda.

Dijous va ser el torn de l'eslàlom gegant. La primera mànega, no va ser de les millors que havia fet, però de nou, vaig quedar en segona posició. La consigna de l'entrenador, va ser que a la segona mànega havia de baixar com a mínim 10 segons, tant si queia com si acabava la segona mànega, però que arrisqués i així ho vaig fer. No vaig baixar pas 10 segons, sinó 13!!! Quina pujada d'adrenalina!!! De nou, medalla de plata i cada cop m'apropava més a qui havia quedat en primera posició.

Una vegada acabada la prova d'eslàlom gegant, a la Plaça Andalusia es va dur a terme l'entrega de premis de les proves d'eslàlom i eslàlom gegant. A falta de la prova de l'últim dia, ja duia acumulades dues medalles de plata. A la tarda, com ja he comentat, vam anar al C.A.R. (Centre d'Alt Rendiment) a fer les proves físiques i l'entrevista i així acabar totes les proves d'accés necessàries per entrar a l'equip nacional.

Els campionats s'acabaven amb la supercombinada. La veritat, és que no em vaig llevar massa bé, no em trobava molt fina, però tot i així, vaig fer una bona mànega de supergegant. Això sí... la mànega d'eslàlom, diguem que no la vaig fer gaire bé. Tot i així, vaig aconseguir una nova medalla de plata, la tercera! Finalitzada la supercombinada, allà mateix a pistes, es va fer l'entrega de premis i un cop es va acabar, va ser el moment de les despedides, de recollir maletes i tornar cap a casa.

Un any més, han sigut uns dies plens de noves experiències i retrobaments. Com sempre, gràcies a tothom qui ho ha fet possible. L'any que ve... més!!!

Com no podia ser d'una altra manera, us deixo un vídeo amb algunos imatges dels Campionats.