ara feia molts dies que no actualitzava el blog i aprofito avui per posar-vos al dia.
Recordeu que fa uns mesos us vaig explicar que havia fet una cursa a Masella però que encara no tenia el trofeu? Doncs bé, la setmana passada, la Federació Catalana d'Esports d'Hivern em va dir que ja el podia anar a recollir quan m'anés bé i ja hi vaig anar. Així doncs, ara sí, ja tinc tots els premis d'aquesta temporada a casa!
També aprofito per explicar-vos que si el mes passat em van convidar a assistir a la Nit del Motor, aquesta setmana, la invitació era per la inauguració del nou espai Rebeld de Barcelona, situat al carrer l'Avenir.
Com no podia ser d'una altra manera, vaig agafar el cotxe i hi vaig anar. Primer perquè em venia molt de gust anar a conèixer el nou espai i segon perquè volia donar tot el meu suport a Rebeld, el meu "sponsor", en aquest nou projecte. La veritat és que em van encantar i ho vaig passar molt bé. Té uns productes fantàstics, així que us convido que hi passeu a fer una ullada. Aquí en podeu veure algunes imatges.
I com no podia ser d'una altra manera, una foto amb l'"sponsor"! Moltes gràcies per convidar-me!!!
Bé, per avui res més... Quan tingui més novetats, us les aniré explicant en noves entrades!!!
el passat dimecres dia 7 de maig, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a "La Nit del Motor 2014 - Gala Benèfica", organitzada per "Nos Apasiona", que va tenir lloc dins les muralles del Poble Espanyol de Barcelona. L'acte, en el qual hi van assistir més de 550 persones relacionades amb el món del motor com Albert Llovera i Marc Coma, va comptar amb la presència de Xavier Trias, alcalde de Barcelona.
Aquesta Gala Benèfica tenia com a principal objectiu recaptar fons per una acció solidària, destinar els beneficis a la Fundació "Wings for Life", la qual dóna suport a la investigació de les lesions medul·lars. L'acte va consistir en una recepció Photocall, un còctel, una entrega de guardons i un sorteig benèfic. Els premis que es van entregar van ser:
Guardó com a reconeixement i per l'aposta que fa la ciutat per l'esport del motor a Xavier Trias, alcalde de Barcelona.
En la categoria de periodisme, el premi va ser pel periodista de TV3, Santi Faro.
Xavi Mora i Jordi Banyeres, van obtenir el guardó en la categoria de pilots.
Jaime Puig, director de Seat Sport, va rebre el premi en la categoria d'empresa.
Un cop finalitzada l'entrega de premis, es va celebrar un sorteig benèfic en el qual hi vam poder participar els assistents a l'acte i els beneficis que es van obtenir, van destinar-se a la Fundació "Wings for Life", ja esmentada abans.
Durant l'acte, els assistents vam poder gaudir també de l'exposició de vehicles on vam poder veure els últims models presentats al mercat per marques tant exclusives com: Ferrari, Mc Laren, Mercedes o Porsche. Al final d'aquesta entrada al blog, en podeu veure algunes imatges.
Va ser una gran nit, l'ambient era extraordinari, el temps acompanyava, què més es pot demanar? Espero poder repetir experiències com aquesta en futures ocasions, va ser genial!
ara sí, la temporada s'ha acabat però el balanç que en faig és extraordinari.
Per setmana santa, amb la família, vaig aprofitar dos matins per acabar de disfrutar de la poca neu que quedava per fer les últimes baixades de la temporada. En aquesta ocasió va ser a l'estació de Masella, perquè a La Molina van tancar les pistes just el primer diumenge de vacances. Durant aquests dos dies, he de dir que vaig provar el teleesquí. La veritat és que no ho vaig acabar de controlar, la primera vegada se'm va enredar la "corda" al voltant del teleesquí i van haver-lo de parar, si no, ja em veia fora de la pista! En una altra ocasió, al preparar-me per deslligar-me i no enredar-me com abans, vaig deixar-me anar abans d'hora i sort que el noi que vigilava em va poder agafar i estirar a temps, si no, baixo d'esquena pel mateix lloc que havia pujat! L'hivern vinent, ho seguiré practicant... A part d'aquestes anècdotes amb el teleesquí, el bon temps acompanyava, però amb les altes temperatures, la neu no tardava a estovar-se i al migdia, ja anàvem cap a casa.
La resta de dies de vacances vam aprofitar per anar a passejar per varis llocs. Vam anar a Les Angles a fer una ullada a les pistes d'esquí per fer-nos una idea de com són i pot ser la temporada vinent hi anem a fer unes baixades. També vam anar a Mont-Louis i a Osséja. A més a més, com no podia ser d'una altra manera, també vam fer una visita a les pistes de La Molina on vam poder veure la poca neu que ja quedava i despedir-nos dels monitors que quedaven a l'escola d'esquí.
Ara toca descansar de la neu i disfrutar del bon temps, així com també començar a pensar en el plànning de la propera temporada. Des d'ara i fins que torni a arribar l'època d'esquí, possiblement no escriuré tant al blog, però si que intentaré, de tant en tant, fer alguna nova entrada per compartir algunes de les coses que faci durant aquests mesos i d'aquesta manera no deixar el blog abandonat durant tant de temps.
No acabo però, sense un vídeo de les últimes baixades i algunes fotografies dels llocs que vam visitar la resta de dies.
la setmana passada, concretament des del diumenge 30 de maç fins al dimecres 2 d'abril, vaig ser al Pas de la Casa (Andorra) on vaig participar als XXVIII Campionats d'Espanya d'Esquí Alpí Adaptat.
El diumenge a primera hora del matí, la meva mare i jo vam passar per Puigcerdà a recollir al Jordi i ens vam dirigir cap al Pas de la Casa. Vam decidir anar-hi de bon matí per poder anar a fer algunes baixades a la zona on es realitzarien els campionats i així poder fer-nos una idea de la situació. El temps no acompanyava i la pista no es va convertir en una de les meves preferides, ja que per mi, tenia força pendent i la qualitat de la neu, no era la millor, però calia adaptar-s'hi. Com deia el Jordi, això no és excusa, la pista és la que és i és igual per tothom.
Va arribar el primer dia de competició, on es realitzaria la prova de gegant. Dilluns a les 9 del matí ja érem a pistes per recollir el dorsal i iniciar la baixada de reconeixement. Així doncs, el Jordi, l'Esther (la seva parella que va arribar diumenge al vespre) i jo, vam pujar al telecadira i ens vam dirigir a fer una ullada al traçat que havien preparat per a l'ocasió. Mai hauria imaginat la gran quantitat de sensacions que tenia en aquells moments. Volia fer-ho bé, demostrar el que tant el Jordi com l'Esther em deien, que podia fer-ho. Finalment, va arribar el moment de la primera mànega i just a l'inici ja queia... vaig caure un munt de vegades, però això no m'impedia aixecar-me i seguir. Tot i així, em vaig saltar la cinquena porta i vaig quedar desqualificada. De fet, em va fer més ràbia el fet de no ser conscient d'haver-me saltat una porta, que no pas el fet d'haver quedat fora. A més a més, sé que no ho vaig fer bé, mentre baixava, anava estàtica dins la cadira, no feia cap moviment... És clar que anava per terra cada dos per tres! Així doncs, per mi, ja havia acabat el primer dia de competició. Els competidors que no havien quedat fora a la primera mànega, van tornar a pujar per fer la segona i mentrestant, vaig aprofitar per anar a fer unes baixades amb el Jordi i l'Esther i així treure la tensió que duia a sobre. Això no és tot, ja que vam haver de tornar a enganxar l'estabilo amb "cinta americana" perquè resulta que s'havia trencat una peça! Quin desastre... Sort que érem a Andorra i a la tarda, mentre jo descansava, la meva mare va anar a la botiga de l'Albert Llovera a buscar una peça nova.
El segon dia, dimarts, tocava la prova d'slàlom. Com que el dia anterior la neu no estava en molt bones condicions, vam decidir quedar a les 8 del matí per tal de trobar-la una mica millor. Vam recollir de nou els dorsals i vam anar a fer la baixada de reconeixement. La neu estava molt dura i anàvem més per terra que altra cosa. Aleshores, em vaig angoixar moltíssim i no em veia capaç de seguir. Va ser un dels moments més durs que recordo. L'Esther se'm va acostar i em va dir: tens dues opcions, o baixes pel traçat, o baixes per fora, però facis el que facis, el Jordi i jo estarem contents igual. Pots baixar pel traçat perquè com diu el Jordi, tens esquí de sobres per fer-ho. Només cal que pensis i et repeteixis que tu vols fer-ho, tu saps fer-ho i tu pots fer-ho, perquè és la veritat. Ara, tu decideixes, com i per on vols baixar. Les seves paraules em van fer reaccionar i vaig dir-li que ja que era allà, ho intentaria. Sort que ho vaig fer, perquè aquell dia sí, vaig acabar el traçat, vaig poder fer la segona mànega i vaig aconseguir quedar en segona posició! Una medalla de plata per mi? Subcampiona d'Espanya d'slàlom? Em sembla que encara ara no en sóc conscient...
Va arribar dimecres, el tercer i últim dels campionats. Feia molt de vent i el telecadira que havíem d'agafar va estar tancat fins a la segona mànega que va afluixar el vent. Per tant, vam haver d'agafar un altre telecadira on, un cop arribàvem a dalt, ens esperava una moto que ens estirava per una zona molt plana fins a la pista habilitada pel campionat. Tota una experiència! La prova a superar aquell dia era una combinada (primera mànega de supergegant i segona d'slàlom). Aquell dia prometia, ja que mai havia baixat un supergegant! I si el primer dia havia caigut tant i m'havia saltat una porta, la sorpresa va arribar quan vaig superar la primera mànega. Havia acabat tot el traçat del supergegant i podia fer la segona mànega! Tot i així, a l'slàlom em vaig tornar a saltar una porta, aquesta vegada la porta vint... ja no hi havia res a fer, desqualificada de nou. M'ho vaig prendre força malament, perquè anava força bé, volia fer un bon paper i inclús a la segona mànega havia fet un bon temps i hagués aconseguit la medalla de bronze. Encara que no hagués aconseguit pujar al podi, hagués preferit dir "he acabat última però he acabat el traçat" que no pas "he quedat desqualificada". Això és el que més mal em feia, no haver acabat la prova.
També recordo paraules de les altres persones que competien durant aquells dies. Tots i cada un d'ells m'animava i em deia que tota aquesta barreja de sentiments i emocions, sovint contradictòries, formen part d'aquestes experiències i que en altres ocasions, ells també les han viscut. Tanmateix, altres persones de renom com l'Albert Llovera i la Blanca Fernández Ochoa, també em van donar els seus consells i també els hi estic molt agraïda.
Van ser tres dies de competició plens d'emocions, dubtes, pors, noves amistats, nous reptes... En definitiva, una experiència única i inoblidable i això és amb el que em quedo, amb tots i cada un dels moments viscuts.
Aquí us en deixo un resum amb les millors imatges.
Ah! I també l'enllaç de la notícia de Ràdio Gelida fent-se ressò de la medalla de plata aconseguida.
El cap de setmana passat, finalment vaig poder fer les dues curses, la Interclubs de Masella i la Cursa Social Meganeu.
El dissabte, a les 5:30h del matí em vaig llevar i a les 6h sortia de Gelida en direcció a La Cerdanya. A les 8h del matí era al Pla de Masella, el lloc de trobada de la Interclubs. Vam fer una baixada de reconeixement i a les 9h en punt començava el 10è Trofeu Vila de Llívia (Interclubs). Jo era la primera en sortir! Quins nervis... He de dir que si al Campionat de Catalunya el temps no acompanyava, aquell dia tampoc és que fos gaire diferent... Pluja, vent, neu, la neu primavera que ens vam trobar a pistes tampoc estava en les millors condicions... No les tenia totes! Recordo que el Jordi em deia que estigués tranquil·la i sobretot, que ho disfrutés, que tenia esquí de sobres per fer-ho bé i que tota la pressió era al meu cap, així que em vaig intentar relaxar (evidentment sense perdre la concentració), disfrutar de l'experiència i fer-ho el millor possible. Gairebé a l'inici vaig estar a punt de caure, però vaig aconseguir tornar a posar-me bé i com que no m'havia saltat cap porta, vaig seguir fins al final. Sé que vaig perdre alguns segons i no estava molt satisfeta, però com deia el Jordi, les condicions no eren les millors i podia estar contenta perquè havia acabat tot el traçat i a més a més, havia quedat primera.
Vaig acabar mullada com un "pollet", però això no em va impedir anar després a La Molina a fer la Cursa Social Meganeu. Allà, la pista no és que fos una meravella tampoc, però estava una mica més bé que a Masella. Cap a les 10:30h aproximadament, sense fer cap baixada de reconeixement em va tocar sortir i he de dir que em vaig sentir força més segura que a Masella, però tot i acabar també la cursa en primera posició, era conscient d'alguns errors que m'havien fet perdre alguns segons, com per exemple, passar una mica separada de les portes en lloc de gairebé tocar-les.
Les condicions tant meteorològiques com de les pistes i els errors que sabia que havia comès, no em van fer oblidar l'objectiu d'haver participat en ambdues curses: ser capaç d'enfrontar-me a qualsevol situació, ja que les condicions (pistes, meteorologia...) mai són les mateixes i si en aquell moment estic esquiant per lliure, podré decidir si esquio o ho deixo per un altre dia, però si és dia de competició, no hi ha cap alternativa possible, només serveix concentrar-me, intentar donar el millor de mi i per descomptat, disfrutar de l'experiència.
Un cop acabada la Cursa Social, vaig anar cap a casa. Necessitava una dutxa d'aigua calenta per refer-me una mica i a les 14:30h, hi havia l'entrega de premis al Museu de la Molina. Ara ja tinc a casa dos trofeus Meganeu, el de l'any passat i el d'aquest any, un a costat de l'altre. Estic molt contenta! L'entrega de premis de la Interclubs es farà més endavant, així que ja us en mostraré imatges quan arribi el moment. Ara per ara, us deixo amb un petit recull d'imatges de les dues curses i de l'entrega de premis Meganeu. Tot i no haver fet les meves millors curses, com diu l'entrenador, puc estar molt contenta perquè malgrat les condicions, vaig aconseguir sortir-me'n prou bé de totes dues, disfrutar de l'experiència, acabar els traçats i ser conscient que no sempre "plou a gust de tothom". A més a més, vaig quedar en primer lloc a totes dues! Què més podia demanar?
I diumenge... Cap a Andorra als Campionats d'Espanya!!! Us mantindré informats i informades!
el cap de setmana passat va ser força intens... Dissabte al matí tocava entrenament de gegant a la pista de Solell, la qual ja hi vaig entrenar l'últim cap de setmana. Com ja havia comentat en entrades anteriors al blog, es tracta d'una pista vermella en la que em sento molt còmode. Vaig entrenar des de les nou del matí fins a la una del migdia i he de dir que l'estona em va passar volant. Un cop vam acabar, m'esperava el meu sponsor per donar-me el nou casc de competició, ja que com us vaig dir, el casc que tinc no em serveix per a competir perquè la part de les orelles és tova i la normativa diu que ha de ser totalment rígid. Aprofito per donar públicament les gràcies a "Rebeld" (sponsor). Després d'un bon matí d'entrenament i contentíssima amb el meu nou casc, va arribar l'hora d'anar cap a casa a dinar i recuperar forces per l'esquiada nocturna a Masella.
Cap a les sis de la tarda i havent descansat una mica, vaig anar cap a l'estació d'esquí de Masella. Quan hi vaig arribar encara era de dia i juntament amb el meu germà i uns amics vam comprar els forfaits de nit i vam començar a fer algunes baixades. La veritat és que veure com es ponia el Sol mentre esquiàvem va ser una experiència fantàstica, la qual va deixar unes imatges per emmarcar (algunes d'elles les veureu al vídeo que us adjuntaré més avall). Un cop fosc, es van encendre els focus de l'estació i vam seguir esquiant. Mai havia esquiat de nit i no sabia molt bé què em trobaria ni quines sensacions tindria, però he de dir que ho vaig passar molt bé. L'endemà m'esperava un nou entrenament, així que després de l'esquiada nocturna, vaig tornar cap a casa a sopar i a dormir.
Diumenge a les nou del matí, el Jordi ja m'esperava per anar a fer el que seria l'últim entrenament abans dels Campionats. Aquesta vegada tocava slàlom a la pista de Roc Blanc, aquella pista vermella on se'm va trencar la cadira fa unes setmanes i on em costa força adaptar-m'hi, però cada vegada m'hi vaig trobant més bé. Tot semblava anar amb normalitat fins que vam haver de plegar abans d'hora, ja que van tancar els telecadires d'algunes zones per culpa del vent (entre elles, Roc Blanc) i en lloc de fer les quatre hores d'entrenament, només en vam poder fer dues. En vistes de que no podria seguir entrenant, vaig decidir anar cap a Pista Llarga (la pista verda des d'on comencem sempre a esquiar) i juntament amb el meu germà i els seus amics, vam pujar fins a Comella (pista vermella) per seguir esquiant per lliure. La neu ja estava molt trepitjada i es començava a girar vent també cap a aquella zona, així que vam baixar per Comella i vam enllaçar amb Estadi (pista negra) per tornar a Pista Llarga i marxar ja cap a casa.
De cara a la setmana vinent, tenia previst participar a la Cursa Social Meganeu i a la cursa Interclubs de Masella, però finalment són el mateix dia i he decidit participar a la Interclubs. Si per horaris tingués temps d'arribar a la Cursa Social, doncs participaria a les dues curses. La setmana que ve ja us explicaré què he pogut fer...
Us deixo un vídeo amb imatges dels entrenaments d'aquest cap de setmana, el nou casc de competició i l'esquiada nocturna a Masella.
com ja us vaig comentar ahir, encaro la recta final de la temporada d'esquí amb unes setmanes força intenses i si no, què en penseu del següent calendari?
- Dissabte 15 i 16 de març: Entrenament.
- Dissabte 22 i 23 de març: Cursa Social Meganeu (dissabte) i cursa Interclubs a Masella (diumenge).
- Diumenge 30 de març i fins dimecres 2 d'abril: Campionats d'Espanya.
Després d'aquests caps de setmana, si la neu encara ho permet... la idea és acabar de disfrutar de les últimes baixades de la temporada.
M'agradaria donar les gràcies a Rebeld que com a bon "sponsor", a principis de temporada em va regalar unes ulleres de sol i ara, m'ha facilitat el pressupost pel casc de competició que em vaig comprar aquest cap de setmana passat d'acord amb el reglament que diu que per a poder competir és necessari un casc totalment rígid i el que tinc, no ho és.
Tot i així, les curses/competicions, els entrenaments, el material, etc.., ara per ara surten de la meva butxaca, és a dir, les he de pagar jo, ja que el tema de trobar més "sponsors", com tot avui dia, està força complicat. Per aquest motiu vàries persones m'han comentat si els podria facilitar un número de compte per fer-hi una aportació i poder posar cada una d'elles el seu granet de sorra. Finalment he decidit fer-ho així i he obert un compte únic i exclusivament per al tema de l'esquí. Les suma de les aportacions que vagi rebent, em serviran per ajudar a pagar les curses/competicions que em queden aquesta temporada, els entrenaments, els desplaçaments, etc., i també per començar a planificar la propera temporada 2014-2015.Així doncs, qualsevol persona que estigui interessada en fer algun tipus d'aportació econòmica, per petita que sigui, serà ben rebuda i evidentment li estaré molt agraïda. El número de compte (La Caixa) és el següent:
IBAN/BIC: ES82 2100 0162 2601 0152 8066
Sense res més a comentar per avui i donant-vos les gràcies per endavant a totes aquelles aportacions, ben aviat us informaré de com va la recta final d'aquesta temporada 2013-2014.
