el passat divendres 17 d'abril vaig assistir a la III Edició dels Premis Olímpia, una iniciativa impulsada per Esports de la Diputació de Barcelona. La gala de lliurament es va celebrar a les Caves Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia.
Els Premis Olímpia volen reconèixer la tasca i dedicació d'entitats, clubs i persones de les comarques de l'Alt Penedès, Garrag i Baix Llobregat que han fet o estan fent una gran labor en el foment de l'esport local, en cadascuna de les vuit categories, que són: esport adaptat, escola esportiva, equip esportiu escolar, tècnic esportiu, esport revelació, contribució a l'esport, constància esportiva i joc net.
Aquest acte, s'emmarca dins la campanya "Penja't una medalla!" de la Diputació de Barcelona, que té com a objectius, potenciar la participació en els esdeveniments esportius, donar suport a la pràctica esportiva entre la gent gran i els més petits i fomentar l'ús dels equipaments esportius, entre d'altres.
En la categoria d'Esport Adaptat, els tres finalistes erem en Martin Berchesi Manzioni (Handbike), en Jose Coronado (Tennis en cadira de rodes) i jo (Esquí Alpí Adaptat). El premi va ser per Martin Berchesi Manzioni, el qual vull felicitar públicament. Tant en Jose com jo, vam quedar finalistes però el sol fet de poder viure aquesta experiència i compartir-la amb d'altres esportistes, independentment del resultat, des del meu punt de vista, ja val la pena. Per tant, estic molt contenta d'haver format part d'aquests premis.
A continuació, us adjunto alguna fotografia de l'acte.
Els tres finalistes (Martin, Jose i jo) amb els premis corresponents
Amb l'Alcalde de Gelida (Lluís Valls) i el Regidor d'Esports (Carles Arranz)
una vegada tancada la temporada m'agradaria fer una entrada al blog adjuntant imatges y enllaços d'algunes noticies, entrevistes, etc. les quals han fet ressò de la meva participació tant als Campionats d'Espanya com als de Catalunya.
Veureu, que les notícies d'alguns links són les mateixes, la diferència és que unes son en audio i les altres són escrites.
aquesta setmana passada, concretament dimecres dia 1 d'abril, vaig participar en l'últim campionat previst d'aquesta temporada: el Campionat de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat. El lloc escollit per a aquesta competició va ser l'estació de La Molina, igual que l'any passat. Així doncs, dimarts a primera hora del matí ja era a La Molina per posar-me dins la cadira, anar a fer uns quants quilòmetres i així, preparar la competició de l'endemà.
Dimecres, a les 8:30h del matí haviem quedat amb el Jordi a pistes per tal d'escalfar una mica i a les 9:15h es va fer la baixada de reconeixement de la primera mànega. Feia molt bon dia, tot i que a primera hora del matí, el sol no escafava gaire i més aviat feia una mica de fred. La neu però, a diferència de l'any passat, no estava en massa bones condicions. Com que estava recent trepitjada, estava una mica dura, però a la que tocava una mica el sol, de seguida es desfeia. A més a més, a l'inici del traçat hi havia unes plaques de gel amb les que calia anar amb compte, si no, et podien jugar una mala passada. A les 9:30h aproximadament, estava previst que s'iniciés la primera mànega. Era la sisena en sortir, així que aviat em va tocar. Vaig fer tot el traçat sense saltar-me cap porta i això em permetia poder passar a la segona mànega. Per tant, no em podia queixar. Tot i així, sé que ho hagués pogut fer molt millor, hauria hagut d'anar més dinàmica, més decidia a encarar-me a la pendent i poder agafar més velocitat, en definitiva, menys estàtica dins la cadira. Per tant, tenia la segona mànega per demostrar que ho podia fer.
Quan tothom va acabar la primera mànega, van canviar el traçat i vam tornar a fer una baixada de reconeixement. El traçat no havia variat massa, per tant, no semblava que hi hagués massa complicació. Així doncs, de seguida vam passar a fer la segona mànega. A la tercera porta, vaig agafar malament una placa de gel i vaig relliscar, però això no em va impedir aixecar-me i seguir completant el traçat sense saltar-me cap porta. Vaig perdre alguns segons, però tot i la caiguda, vaig baixar millor que a la primera mànega, ja que vaig intentar millorar el que havia fet malament abans. La recompensa va ser... la primera posició en la categoria de noies assegudes!
Al finalitzar la segona mànega, vam anar a fer les últimes baixades de la temporada amb el Jordi mentre féiem temps per a l'entrega de premis. La neu cada vegada estava pitjor a causa de la calor i d'algunes plaques de gel que ens vam anar trobant, així que no vam esquiar gaire estona més i a les 13:30h, ens vam dirigir a la zona on hi havia l'entrega de premis.
Sé que encara em queda molt per fer, millorar i aprendre, però no em puc queixar de tot el que he fet enguany, ja que tot i la lesió a l'acròmion que va fer que comencés força tard la temporada, estic contenta de la feina feta i ja penso en la propera. Per tant, dóno per tancada la temporada 2014-2015 i en breu, començaré a planificar la següent.
Al llarg d'aquests propers mesos i fins que torni la temporada d'esquí, us aniré actualitzant el blog amb coses que vagi fent i que pensi que poden ser del vostre interès. Pot ser no ho faré de manera molt habitual, però en la mesura del possible, intentaré fer una entrada nova cada mes.
Abans d'acabar però, m'agradaria agraïr a totes les persones que m'han donat suport al llarg d'aquesta breu però intensa temporada: família, amics, entrenador i altres monitors de l'escola d'esquí, el Club Meganeu, a l'Ajuntament de Gelida per la seva col·laboració, etc. Gràcies a tothom!!!
Com no podria ser d'una altra manera, us deixo amb un breu vídeo-resum del Campionat de Catalunya. Per mi és un vídeo especial, no per les imatges en sí, però si per la música que l'acompanya. És un petit fragment d'una cançó del meu tiet i em feia moltíssima il·lusió poder posar-la algun dia en un dels meus vídeos. Aprofito per donar les gràcies al meu cosí per recuperar-la, sé que li ha costat moltíssim, però ell sabia que era important per mi trobar-la i no ha parat fins que l'ha aconseguit.
Amb el permís de tots vosaltres doncs, m'agradaria dedicar aquest últim vídeo de la temporada a la meva família i amics, però en especial, a aquelles persones que ja no hi són (tiet, avis, amics inoblidables...), i que tant de bo, haguéssin pogut compartir amb mi algunes de les baixades que faig durant la temporada. Sé que, des d'allà on siguin, m'envien la força i energia necessària per seguir treballant i lluitant per aconseguir els reptes que em proposo i així ho seguiré fent. Treballaré al màxim per aconseguir superar cada un d'aquests reptes i els obstacles que se'm posin al davant.
aquesta setmana passada, concretament des del diumenge 22 fins al dimecres 25 de març, vaig ser al Pas de la Casa (Andorra) on vaig participar als XXIX Campionats d'Espanya d'Esquí Alpí i Snowboard Adaptat.
El diumenge a primera hora del matí, els meus pares i jo ens vam dirigir cap al Pas de la Casa. Haviem quedat allà amb el Jordi, l'entrenador per tal de poder fer un últim entrenament a pistes abans dels campionats. L'any anterior es van fer a la mateixa pista, així que ja la coneixia. A diferència de l'any anterior, tot i que el temps tampoc acompanyava, la qualitat de la neu era força més bona que l'any passat.
Va arribar el primer dia de competició, on es realitzaria la prova d'slàlom. Dilluns a les 9 del matí ja érem a pistes per recollir el dorsal i iniciar la baixada de reconeixement. Així doncs, el Jordi i jo, vam pujar al telecadira i ens vam dirigir a fer una ullada al traçat que havien preparat per a l'ocasió. Estava nerviosa, però a diferència de l'any anterior, vaig saber controlar millor aquests nervis. Volia fer-ho bé, demostrar que tot i la lesió que em va fer començar tard la temporada i els pocs entremanents que havia pogut fer, estava més preparada que l'any passat. Finalment, va arribar el moment de la primera mànega i no va ser fàcil, vaig caure algunes vegades i fins i tot, vaig haver de "remar" per evitar saltar-me una porta i quedar desqualificada. Per un moment, em vaig plantejar abandonar, però ho vaig seguir intentant i repetint-me a mi mateixa que ho podia fer i finalment va valer la pena. Era conscient que ho podia fer molt millor i no estava satisfeta amb la feina feta. Tenia la segona mànega per demostrar que podia millorar i així va ser. La segona mànega em va anar una mica millor, no era per tirar coets, però almenys, vaig anar més segura. També vaig caure alguna vegada i anava bastant estàtica dins la cadira, però a mesura que anava baixant, m'anava relaxant i ho anava fent millor. Resumint... vaig acabar les dues mànegues i durant la segona ja em vaig deixar anar una mica més. No vaig aconseguir la medalla de plata com l'any passat, però havia quedat 3a i per tant havia aconseguit la de bronze. Per haver fet un sol dia d'entrenament d'eslàlom aquesta temporada, no em podia queixar del resultat obtingut. A l'acabar, vam agafar l'esquí de gegant i amb el Jordi vam anar a fer un parell de baixades de cara al segon dia de campionat.
El segon dia, dimarts, tocava la prova d'slàlom gegant o gegant. Com el dia anterior, vam quedar a les 9 del matí. Havia nevat durant tota la nit, així que la neu estava molt bé. Vam recollir de nou els dorsals i vam anar a fer la baixada de reconeixement. La primera mànega encara vaig anar una mica estàtica, però cap al final del traçat, ja em vaig anar deixant anar i ho vaig anar fent millor. El Jordi em va dir que a la segona mànega em volia veure més convençuda, que podia fer-ho millor i així ho vaig fer. A diferència de la primera, a la segona mànega i havia moltíssima boira i la feina era veure les portes. Gairebé no les veies fins que hi eres a sobre, però tot i així, vaig baixar molt millor que a la primera mànega. Duia una bona posició i això em va permetre controlar els moviments i alhora disfrutar de la baixada, ja que baixava segura del que estava fent. La seguretat, la bona posició i la concentració van fer que a diferència de l'any passat, no em saltés cap porta i a més a més, obtenir la segona posició i per tant, la medalla de plata. Només quedava un dia, així que a descansar i a pensar ja en la supercombinada.
Va arribar dimecres, el tercer i últim dels campionats. Si el dimarts el temps no acompanyava, dimecres encara era pitjor. Vam arribar a pistes i no es veia res de la boira que hi havia. Recordo pujar al telecadira i no veure ni el de davant, tot era boira! Tot i així, es va plantar el traçat del supergegant, vam fer la baixada de reconeixement i de seguida vam començar amb la primera mànega. Just abans de baixar, ens van avisar que tant aviat arribéssim a baix, tornéssim a pujar per tal de fer la segona mànega, que en lloc de fer l'slàlom, tornariem a fer el supergegant, ja que el temps, cada vegada empitjorava més i no volien perdre temps. Així doncs, en lloc de fer una supercombinada (una mànega de supergegant i una mànega d'slàlom), vam fer dos supergegants. Dels tres dies, va ser el que em vaig sentir més bé i més segura. Tot i que la climatologia no acompanyava gens, vaig disfrutar moltíssim de les baixades i l'esforç es va convertir de nou en una tercera posició, que no estava gens malament. Una nova medalla de bronze!
Igual que l'any passat, enguany també m'emporto molts records, consells, gestos, etc., de totes les persones amb les que vaig compartir aquesta experiència. Així doncs, gràcies a tots i totes!
Un any mes, va ser una experiència única i inoblidable i això és amb el que em quedo, amb tots i cada un dels moments viscuts.
Ara, és moment de pensar ja en els Campionats de Catalunya del proper dimecres 1 d'abril a La Molina.
Aquí us en deixo un resum amb les millors imatges.
Ah! I també us deixo l'enllaç de la notícia de Ràdio Gelida fent ressò dels resultats obtinguts.
aquest cap de setmana ha arribat la primera cursa de la temporada, el 14è Trofeu Meganeu, realitzada ahir. La veritat és que al contrari de l'any passat, la neu estava molt bé, ja que durant la nit havia nevat i a més a més, el temps també acompanyava.
Primer va ser el torn de la baixada de reconeixement, en la qual vam anar parant en alguns trams del traçat amb el Jordi, l'entrenador, per anar analitzant i comentant aquells aspectes a tenir en compte en el moment de la cursa. La veritat és que em vaig sentir força segura des de l'inici del traçat i això em va tranquilitzar una mica. Un cop acabada la baixada de reconeixement, vam tornar a agafar el telecadira i vam tornar a pujar a la pista per iniciar la cursa. L'any passat em vaig marcar l'objectiu de baixar el temps fet fa dues temporades, però no va ser possible, així que aquest any, ho volia tornar a intentar i ho vaig aconseguir. Vaig baixar amb un temps de 48'37 segons! Això volia dir que havia fet 3'52 segons menys respecte la temporada passada i per tant, havia superat el repte que m'havia plantejat. A més a més, el Jordi estava content perquè vaig anar seguint força la línia marcada pel traçat, un aspecte que hem treballat força en els últims entrenaments. Tot i així, em va dir que he d'aprendre a deixar-me anar una mica més i agafar més velocitat, perquè si porto una bona posició, no hi ha cap problema. Per tant, m'ho anoto per poder-ho millorar de cara a les properes competicions. En definitiva, va ser una bona cursa en la que vaig obtenir una bona primera posició, així que no em podia queixar.
Un cop acabada la cursa, vam agafar el telesquí i vam anar a fer entrenament tècnic a pistes per seguir fent exercicis encarats a la màxima pendent i perdent una mica més la "por" a la pendent i a la velocitat. La veritat és que, tot i que encara em falta practicar-ho força, cada vegada em sento més segura.
Avui, ha tocat entrenament de gegant a Roc Blanc, una pista en la qual, com ja he comentat en d'altres ocasions, em costa força agafar el ritme i encarar-me a la pendent. No és una de les meves pistes preferides... Tot i així, hem estat practicant el tema d'encarar-me a la màxima pendent, no perdre la línia, portar una bona posició i deixar córrer l'esquí per anar agafant velocitat. Al principi ha costat una mica, però poc a poc ho he anat aconseguint. No puc dir que m'hagi sortit bé del tot, però com diu el Jordi, puc estar contenta de la progressió que estic fent al llarg dels entrenaments d'aquesta temporada, ja que tot i que l'he començat tard i he entrenant molt poc, me n'estic sortint força bé. Ara sí que puc dir, que ha sigut l'últim entrenament abans dels Campionats d'Espanya... Comença el compte enrere!!!
Com sempre, us deixo un vídeo d'aquest cap de setmana.
Ara a descansar, veure els vídeos que vaig penjant per veure què cal millorar, assimilar tota la informació de cada un dels entrenaments i a pensar ja en els Campionats d'Espanya. Diumenge que ve... cap a Andorra!!!
el cap de setmana passat va tocar entrenament i vam aprofitar per practicar tant gegant com slàlom, ja que tot i que inicialment tocava gegant, a última hora es va canviar a slàlom. Tot i així, com que ja duia l'esquí de gegant, vam fer unes quantes baixades així i després el vam canviar pel d'slàlom.
En el cas del gegant, em va permetre seguir practicant el que vam estar treballant a nivell tècnic la setmana anterior. Pel que fa a l'slàlom, també vaig poder treballar el fet de d'encarar-me a la màxima pendent però d'una manera més dinàmica.
Penso que va anar molt bé poder entrenar de les dues maneres (tant gegant com slàlom) ja que em va permetre poder practicar la tècnica treballada la setmana anterior des dels dos punts de vista.
Com sempre, us en deixo unes imatges. Els campionats són a tocar i per anar escalfant motors, aquest cap de setmana... Cursa Social Meganeu!!! Jo no me la perdo!!! La crònica... La setmana vinent!!!
a menys d'un mes dels Campionats d'Espanya, he fet una nova sessió d'entrenament. Aquesta vegada però, no hi havia traçat marcat i vam aprofitar per fer treball tècnic a pistes.
La idea era perdre la por a la pendent i fer corbes ben llargues encarada a la màxima pendent i anar derrapant per no agafar molta velocitat i alhora no perdre la línia a seguir.
Al principi em feia una mica de "por", però amb la pràctica vaig anar agafant confiança. Encara em falta seguir millorant, no s'aprèn d'un dia per l'altre, però ho seguiré intentant
Com sempre, us deixo unes imatges de l'entrenament.
