Campionats de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat

Hola a tothom,

ara sí... primera competició superada i amb èxit! Ahir dissabte 6 de febrer, es van dur a terme els Campionats de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat a La Molina. Cal dir, que inicialment s'havia planificat fer el campionat en dos dies, una prova ahir i l'altra avui, però finalment, ahir va donar temps de fer-les totes dues.

El temps acompanyava i a tres quarts de 9 del matí, ja era al telecadira situat al pla de Comella, on havia quedat amb el Jordi, l'entrenador. Un cop allà, ens vam trobar amb la Raquel i el seu entrenador. La Raquel és una noia de Lleó amb la qual he coincidit ja en d'altres competicions. És una crack!!!  Així doncs, ens vam dirigir a la pista on estava previst fer la cursa. Es tractava d'una pista anomenada Moixeres i és considerada una pista vermella. A diferència dels anys anteriors que s'havia fet en una pista verda anomenada el Pedró, la situació seria una mica més complicada, però com deia el Jordi, havia entrenat a l'Estadi que és negra, igual que la pista dels Campionats d'Espanya dels anys anteriors, així que ho podia fer perfectament.

Un cop vam arribar a Moixeres, ens van dir que encara hauriem d'esperar una estona i vam aprofitar per anar a fer alguna baixada i així, anar escalfant fins al moment de fer el reconeixement de la primera mànega de la prova d'eslàlom gegant. Vam poder fer un parell de baixades i les sensacions eren molt bones. Tot i així, calia fer el possible per tenir també aquestes sensacions durant les curses.

Ara si havia arribat el moment del Campionat. A la baixada de reconeixement vaig poder comprovar on calia estar alerta per aconseguir fer-ho de la millor manera possible i tot i que el traçat no era complicat, calia anar amb compte de no perdre la línia en els dos murs que et trobaves al llarg de la pista. Per tant, concentració al màxim! Finalment, va arribar el moment de la primera mànega i la veritat, és que tot i ser conscient que tinc força marge de millora, no ho havia fet tant malament i calia seguir lluitant per fer una bona segona mànega i intentar millorar respecte la primera. La millora va ser d'aproximadament mig segon, poc, però millor això que res, no? Un cop acabada la segona mànega, es va donar per finalitzada la prova d'eslàlom gegant en la qual, tot i tenir marge de millora, havia aconseguit ser la primera classificada.

Havia arribat el torn de la prova d'eslàlom. A la baixada de reconeixement ja ens vam poder adonar que era un traçat una mica més complex i que a part d'estar alerta als murs, calia estar pendent també de la posició d'alguns dels pals, ja que podiem trobar dobles, triples, etc. Per tant, a part del dinamisme que caracteritza l'eslàlom, calia estar pendent del traçat i mantenir sempre la mirada cap al traçat per veure el que et venia i poder anticipar-se amb temps. Després de la primera mànega d'aquesta prova, tot i que ho havia fet millor que altres vegades, no estava del tot satisfeta de la feina feta, ja que havia derrapat massa en algunes portes que em van fer sentir una mica insegura en alguns moments i això, m'havia fet perdre alguns segons. Calia recuperar la confiança i anar a per totes a la segona mànega. De fet, a la segona mànega em vaig sentir millor, però vaig tornar a derrapar massa i no vaig aconseguir millorar el temps respecte la mànega anterior. Tot i així i sabent que he de seguir treballant per millorar, també havia aconseguit la primera posició en aquesta prova.

He de dir, que respecte competicions anteriors, la d'ahir va ser la que més vaig disfrutar i la que més bones sensacions m'ha deixat fins ara, així doncs, cal seguir treballant en aquesta línia i començar ja a pensar de ple en el mes de març a Sierra Nevada. Sembla que no, però no queda pas tant pels Campionats d'Espanya.

En resum, bones sensacions i dues medalles d'or, en la categoria femenina en cadira, als Campionats de Catalunya i ara, a seguir treballant i millorant pels propers campionats. Som-hi!!!

Com no podia ser d'una alta manera, us deixo un vídeo amb algunes imatges del Campionat d'ahir. Veureu que costa bastant veure'm baixar, i és que a diferència de la pista dels anys anteriors, aquesta  pista queda una mica més amagada i la gent, gairebé no et veu baixar fins que has passat gairebé la meitat del traçat.

Avui, com que finalment no hi havia competició perquè es va completar tota ahir, he anat a esquiar amb la família i la sorpresa ha sigut quan ens hem llevat... Havia nevat!!! Així doncs, una bona manera d'acabar un cap de setmana genial. Fins aviat!!!

Així estava el paisatge quan ens hem llevat aquest matí