Hola a tothom,
fa un parell de setmanes, des de Ràdio Sant Sadurní va contactar amb mi per a fer una entrevista i com no podia ser d'una altra manera, vaig accedir.
La veritat és que va ser una entrevista molt amena, en la qual no només vaig participar-hi jo, sinó també el meu entrenador, el Jordi. La veritat és que va ser una sorpresa, ja que la idea era poder trucar-lo i gravar algunes preguntes, però no que entrés en directe per telèfon. He de dir, que em va fer molta il·lusió! Vam parlar de tot, des de que vaig començar a aprendre a esquiar, fins a la meva última competició fins ara, els Campionats de Catalunya.
Va sortir una entrevista genial i m'hi vaig sentir molt a gust. Per tant, aprofito aquesta entrada al blog per donar les gràcies per l'acollida a la Ràdio i per la feina feta.
A continuació, us deixo l'enllaç de l'entrevista.
Després de l'entrevista, al cap de setmana va tocar entrenar. Com que s'havia pogut fer neu gràcies a les baixes temperatures, van obrir algunes pistes noves i vam aprofitar amb el Jordi per anar a fer entrenament tècnic a alguna d'aquestes pistes i també en d'altres de més habituals.
Dissabte va tocar entrenament tècnic amb l'esquí d'eslàlom. Va ser una jornada molt profitosa, on vam seguir treballant per millorar la tècnica i on també vam aprofitar per aprendre coses noves. La consigna, era intentar moure'm per la pista, encarada a la màxima pendent, amb una bona separació d'estàbilos respecte la cadira però sense obrir el canell per no fer corbes molt tancades. Es tractava de fer un petit moviment amb l'espatlla i el cap, en direcció on volia anar i d'aquesta manera, no faria les corbes tant tancades com quan obro massa el canell. Això em permetria poder-me moure d'una manera controlada i encarada a la màxima pendent.
Tot i que s'ha de seguir treballant, he de dir que en algunes ocasions, encara que van ser poques, em va sortir. La veritat és que em vaig sentir força segura i tot i que calia estar encarada a la pendent, tenia la sensació que anava bastant més controlada.
Diumenge va tocar entrenar a traçat, en aquest cas de gegant. La pista escollida va ser Roc Blanc, una pista vermella la qual no acabo de dominar. Sorprenentment, i per primera vegada, vaig aconseguir sentir-me segura baixant per aquella pista i vam aprofitar aquesta sensació per treballar el que m'havia explicat el Jordi el dia anterior però dins del traçat. No va ser fácil i no em va acabar de sortir, però tot i així, va ser un bon entrenament.
He de dir també, que no només vaig passar per un traçat, sinó que primer hi havia el de Megameu que era un traçat més encarat a la pendent i a continuació, estava entrenant un altre club que ens va dir si voliem aprofitar per entrenar també allà i per suposat, vam accedir. Era un traçat on les portes no estaven tant encarades a la pendent i calia ser més dinàmic i fer més corbes. Així doncs, vam poder entrenar en dos traçats de gegant diferents. Fa ser molt profitós.
He de dir també, que no només vaig passar per un traçat, sinó que primer hi havia el de Megameu que era un traçat més encarat a la pendent i a continuació, estava entrenant un altre club que ens va dir si voliem aprofitar per entrenar també allà i per suposat, vam accedir. Era un traçat on les portes no estaven tant encarades a la pendent i calia ser més dinàmic i fer més corbes. Així doncs, vam poder entrenar en dos traçats de gegant diferents. Fa ser molt profitós.
En resum, va ser un bon cap de setmana d'entrenament. En vaig quedar molt satisfeta. Ara a pensar ja en la Cursa Iberdrola d'aquest proper cap de setmana.
Us deixo algunes imatges de "Roc Blanc", la pista on vaig entrenar diumenge. Fins la propera!!!
 |
| Al telecadira arribant a Roc Blanc |
 |
| La baixada que m'espera a Roc Blanc |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada