una setmana després dels Campionats de Catalunya, alguns mitjans de comunicació han fet ressò de la jornada i dels resultats obtinguts.
La veritat és que estic molt contenta de la difusió que se n'ha fet, no només pels bons resultats obtinguts, sinó també perquè és una altra manera de donar a conèixer i transmetre l'esport adaptat a tothom.
Aquí us deixo alguns dels enllaços i alguna imatge d'algun diari on han sigut notícia els Campionats d'enguany.
Aprofito aquesta entrada al blog, per agraïr el suport, missatges i felicitacions que vaig rebent contínuament. És molt gratificant sentir-se tan estimada i t'anima a seguir lluitant per aconseguir assolir les fites proposades. De nou, gràcies a tothom!!!
ara sí... primera competició superada i amb èxit! Ahir dissabte 6 de febrer, es van dur a terme els Campionats de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat a La Molina. Cal dir, que inicialment s'havia planificat fer el campionat en dos dies, una prova ahir i l'altra avui, però finalment, ahir va donar temps de fer-les totes dues.
El temps acompanyava i a tres quarts de 9 del matí, ja era al telecadira situat al pla de Comella, on havia quedat amb el Jordi, l'entrenador. Un cop allà, ens vam trobar amb la Raquel i el seu entrenador. La Raquel és una noia de Lleó amb la qual he coincidit ja en d'altres competicions. És una crack!!! Així doncs, ens vam dirigir a la pista on estava previst fer la cursa. Es tractava d'una pista anomenada Moixeres i és considerada una pista vermella. A diferència dels anys anteriors que s'havia fet en una pista verda anomenada el Pedró, la situació seria una mica més complicada, però com deia el Jordi, havia entrenat a l'Estadi que és negra, igual que la pista dels Campionats d'Espanya dels anys anteriors, així que ho podia fer perfectament.
Un cop vam arribar a Moixeres, ens van dir que encara hauriem d'esperar una estona i vam aprofitar per anar a fer alguna baixada i així, anar escalfant fins al moment de fer el reconeixement de la primera mànega de la prova d'eslàlom gegant. Vam poder fer un parell de baixades i les sensacions eren molt bones. Tot i així, calia fer el possible per tenir també aquestes sensacions durant les curses.
Ara si havia arribat el moment del Campionat. A la baixada de reconeixement vaig poder comprovar on calia estar alerta per aconseguir fer-ho de la millor manera possible i tot i que el traçat no era complicat, calia anar amb compte de no perdre la línia en els dos murs que et trobaves al llarg de la pista. Per tant, concentració al màxim! Finalment, va arribar el moment de la primera mànega i la veritat, és que tot i ser conscient que tinc força marge de millora, no ho havia fet tant malament i calia seguir lluitant per fer una bona segona mànega i intentar millorar respecte la primera. La millora va ser d'aproximadament mig segon, poc, però millor això que res, no? Un cop acabada la segona mànega, es va donar per finalitzada la prova d'eslàlom gegant en la qual, tot i tenir marge de millora, havia aconseguit ser la primera classificada.
Havia arribat el torn de la prova d'eslàlom. A la baixada de reconeixement ja ens vam poder adonar que era un traçat una mica més complex i que a part d'estar alerta als murs, calia estar pendent també de la posició d'alguns dels pals, ja que podiem trobar dobles, triples, etc. Per tant, a part del dinamisme que caracteritza l'eslàlom, calia estar pendent del traçat i mantenir sempre la mirada cap al traçat per veure el que et venia i poder anticipar-se amb temps. Després de la primera mànega d'aquesta prova, tot i que ho havia fet millor que altres vegades, no estava del tot satisfeta de la feina feta, ja que havia derrapat massa en algunes portes que em van fer sentir una mica insegura en alguns moments i això, m'havia fet perdre alguns segons. Calia recuperar la confiança i anar a per totes a la segona mànega. De fet, a la segona mànega em vaig sentir millor, però vaig tornar a derrapar massa i no vaig aconseguir millorar el temps respecte la mànega anterior. Tot i així i sabent que he de seguir treballant per millorar, també havia aconseguit la primera posició en aquesta prova.
He de dir, que respecte competicions anteriors, la d'ahir va ser la que més vaig disfrutar i la que més bones sensacions m'ha deixat fins ara, així doncs, cal seguir treballant en aquesta línia i començar ja a pensar de ple en el mes de març a Sierra Nevada. Sembla que no, però no queda pas tant pels Campionats d'Espanya.
En resum, bones sensacions i dues medalles d'or, en la categoria femenina en cadira, als Campionats de Catalunya i ara, a seguir treballant i millorant pels propers campionats. Som-hi!!!
Com no podia ser d'una alta manera, us deixo un vídeo amb algunes imatges del Campionat d'ahir. Veureu que costa bastant veure'm baixar, i és que a diferència de la pista dels anys anteriors, aquesta pista queda una mica més amagada i la gent, gairebé no et veu baixar fins que has passat gairebé la meitat del traçat.
Avui, com que finalment no hi havia competició perquè es va completar tota ahir, he anat a esquiar amb la família i la sorpresa ha sigut quan ens hem llevat... Havia nevat!!! Així doncs, una bona manera d'acabar un cap de setmana genial. Fins aviat!!!
Així estava el paisatge quan ens hem llevat aquest matí
Avui es duen a terme els Campionats de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat a La Molina i alguns mitjans de comunicació, han difós la notícia de la meva participació en aquesta competició.
Aquesta entrada al blog, la faig amb especial il·lusió, i no només perquè es parli de la meva participació als Campionats de Catalunya, sinó perquè es fa difusió de l'esport adaptat.
A vegades, hi ha alguns esports que queden una mica en segon pla, però els esports adaptats, encara queden més "oblidats" i des del meu punt de vista, penso que també cal ensenyar que tothom pot tenir la possibilitat de practicar un esport si se'n té ganes. Només cal voler-ho intentar i tenir il·lusió. Sí, ara direu... Pot ser jo no ho puc fer, però us equivoqueu. M'explico... En el cas de l'esquí per exemple, fa relativament pocs anys que jo el vaig descobrir i m'està portant a viure experiències extraordinàries i, és cert, que a vegades, veig persones que amb d'altres discapacitats, pot ser no poden arribar a plantejar-se competir, però, i perquè no poden arribar a fer un passeig entre les muntanyes en cadira? El meu entrenador, el Jordi, algunes vegades en fa de passeig amb algunes persones... Agafa una cadira semblant a la que utilitzo jo, una mica més gran i que porta una barra a dalt per poder-la agafar. D'aquesta manera, pots dur a la persona a passejar per les muntanyes nevades. Qui diu que no està esquiant? I esquiar és un esport!!!
Bé doncs, com us deia a l'inici d'aquesta entrada, alguns mitjans de comunicació, abans de realitzar els Campionats de Catalunya, ja en parlaven i, fins i tot, des de Ràdio Vilafranca em van entrevistar!!!
En segon lloc, us emplaço a entrar al següent enllaç del programa "Penedès Gamma Extra" de Ràdio Vilafranca on podreu escoltar l'entrevista que em van fer aquesta setmana.
Seguidament, us deixo amb una noticia extreta del diari "El 3 de Vuit" d'ahir divendres 5 de febrer.
Per acabar, aquest mateix matí, n'ha fet ressò del Campionats el programa "Gelida Amb Veu" de Ràdio Gelida, on clicant també a l'enllaç, ho podreu escoltar.
En la propera entrada al blog... La cròncia dels Campionats de Catalunya!!! No us ho perdeu!!!
a pocs dies del Campionat de Catalunya, el cap de setmana passat va ser el torn dels últims entrenaments.
Com ja va sent habitual aquesta temporada, a les 7 del matí ens obrien les pistes assignades per tal de poder dur a terme els entrenaments previstos. De nou, la pista assignada era l'Estadi (pista negra) i com que no estava gaire satisfeta amb l'últim entrenament, calia posar-se a treballar de valent per arribar al Campionat en condicions.
Des del primer moment em vaig mentalitzar i com diu el Jordi, l'entrenador, als entrenaments cal provar les coses, no a les curses, així que calia donar-ho tot i així ho vaig fer. Dissabte va ser el torn del traçat d'eslàlom i la veritat és que em vaig sentir força segura des d'un inici, així que calia seguir en aquesta línia. Va ser un bon entrenament i l'endemà, calia seguir igual.
Diumenge, tocava traçat d'eslàlom gegant i, igual que el dia anterior, vaig agafar seguretat des d'un principi i també va acabar fent un bon entrenament.
A les 9 del matí, un com obrien pistes i desmuntaven els traçats, era el torn de seguir entrenant, en aquest cas, la part tècnica. Així que, tant dissabte com diumenge, l'entrenament va seguir fora del traçat. Calia seguir treballant varis aspectes, com per exemple, diferents tipus de girs, buscar sempre la màxima pendent, anticipar-se...
A diferència del cap de setmana anterior, el qual no estava satisfeta amb els entrenaments fets, aquesta vegada sí que ho estava. Bé, suposo que hi ha dies de tot, però aquest cap de setmana, podia marxar satisfeta de la feina feta.
Ara, ja toca pensar en el proper cap de setmana. Arriben els Campionats de Catalunya i cal donar-ho tot, no només per obtenir bons resultats, sinó per seguir superant-me a mi mateixa. Cal fer-ho cada vegada millor. Enguany, aquests Campionats constaran de dues proves, una d'eslàlom i una altra d'eslàlom gegant. Els anys anteriors, només s'havia fet d'eslàlom gegant. Veurem què passa...
Us deixo amb algunes imatges de l'entrenament d'aquest cap de setmana. De totes les vegades que vaig poder passar pels traçats tant d'eslàlom com d'eslàlom gegant, aquestes que veureu, són les pitjors amb diferència, derrapo molt, perdo la línia, em quedo força parada... Cal tenir-ho en compte perquè no em passi aquest cap de setmana i el més important, aquests vídeos, sovint són els més importants, ja que veus els errors i t'ajuden a rectificar. Així doncs, no sempre penjo les millors imatges! Seria massa bonic, no? Bé, a centrar-se doncs en els Campionats d'aquest cap de setmana i al a tornada, us en faig una crònica.
avui al blog no us parlaré d'entrenaments ni competicions, sinó de l'experiència viscuda aquesta setmana a la presentació del llibre "Converses de Neu" el llibre commemoratiu dels 30 anys consecutius de l'emissió del programa de Televisó de Catalunya "Temps de Neu". El seu escriptor, és l'Antoni Real, el presentador del programa de TV3.
La idea va sorgir fa unes setmanes quan des de la Biblioteca de Martorell, la Josefina (tècnica de cultura de la Biblioteca) va contactar amb mi per si voldria assitir com a convidada a la presentació del llibre i com no podia ser d'una altra manera, vaig accedir de seguida. Quan vaig tenir el llibre entre mans, en vaig fer la lectura i el dia assenyalat, dimecres 27 de gener, al voltant de les 6 de la tarda, em vaig dirigir a la Biblioteca, un espai inaugurat l'any passat, per acompanyar l'Antoni en la seva presentació, la qual, segons ell, era molt especial perquè viu a Martorell, a escassos 200m de la mateixa Biblioteca.
La veritat és que va ser una gran vetllada, no ens coneixiem amb l'autor però, de seguida em va explicar com havia pensat fer la presentació i em va semblar una gran idea. Primer, la Mercè, la directora de la Biblioteca, ens va presentar a tots dos i després ja em va passar la paraula perquè expliqués a grans trets com m'havia endinsat en el món de l'esquí i quina havia sigut la meva experiència fins ara. Vaig aprofitar per comentar també algunes anècdotes que m'havia anotat llegint el llibre i finalment, li vaig donar pas a l'Antoni amb un vídeo-resum dels 30 anys de "Temps de Neu".
Posteriorment, l'autor va explicar l'experiència viscuda durant les diferents converses de neu a la vora del foc. Entre els convidats, hi ha Jordi Bonet, Kilian Jornet, Hristo Stòixkov, Jesús Serra, Antoni Campañá, Martí Rafel, Roser Capdevila, Queralt Castellet, Francesc Mauri, Lluís Llongueras, Xavier Nolla o Jordi Ribó. Amb ells ha parlat de neu i d'esquí, però també d'arquitectura, d'economia, d'història, d'escultura, de viatges, de fotografia, de valentia, d'il·lustracions, de ceguesa, de saber guanyar o de saber perdre.
L'Antoni, va explicar a grans trets en què consistia "Converses de Neu" però posteriorment, va voler deixar de parlar-ne momentàniament per passar a parlar de mi, va posar un vídeo que havia trobat al meu blog i aleshores va explicar que la millor manera d'explicar com és el libre i ara que ja havia posat en situació al públic assistent de qui era jo, seria simular una conversa de neu amb mi, ja que, com va dir ell, si ens haguéssim conegut abans, pot ser hagués pogut ser una de les persones amb qui mantenir una conversa com les del llibre. Per tant, així ho vam fer, vam mantenir la nostra pròpia conversa de neu. Va ser una conversa molt amena i la veritat és que em va semblar una manera genial de mostrar al públic allò que es trobarien quan s'endinséssin en la lectura de les "Converses de Neu".
En definitiva, que va ser tot un plaer poder compartir amb l'Antoni la seva presentació en un lloc com la Biblioteca i acompanyada de tot el públic assistent a l'acte.
Us deixo algunes de les fotografies fetes durant l'acte.
En la propera entrada al blog, us explicaré l'entrenament d'aquest cap de setmana, l'últim, abans dels Campionats de Catalunya de la propera setmana. Tothom atent i fins aviat!!!
com ja vaig comentar en l'entrada anterior al blog, s'acosta l'època de competicions i per tant, moment de fer els últims entrenaments encarats ja als diferents campionats.
Així doncs, la setmana passada va tocar entrenar en traçat. Dissabte va ser el torn de l'slàlom i diumenge d'slàlom gegant. A dia d'avui, encara no hi ha prou neu com per obrir massa pistes i això comporta que, en lloc de poder entrenar tot el matí en un traçat, ens obrin les pistes a primera hora del matí i fer l'entrenament de 7 a 9, dues hores que cal aprofitar-les al màxim. Un cop s'acaba aquest entrenament, passem a fer tècnica a pistes per seguir millorant i avançant en aquells aspectes que fan falta.
He de dir, que a part d'entrenar a aquesta hora del matí, calia sumar-li que la setmana passada, la pista assignada per plantar el traçat, era l'estadi!!! La pista negra (la més difícil)!!! Quan ho vaig veure... mare meva!!!! Tot i així, era el que tocava i en les competicions, mai saps en quina pista et pot tocar, així que cal adaptar-se i a entrenar.
Reconec que tampoc va ser un dels caps de setmana que millor he entrenat, vaig caure força, em vaig liar amb les portes... però bé, això m'ha de servir per seguir millorant, concentrar-me en la feina i seguir treballant perquè totes aquestes coses no passin un dia de competició. Per aquest motiu, aquest proper cap de setmana, l'últim abans dels Campionats de Catalunya, tornaré a ser a La Molina ben d'hora al matí per seguir treballant i millorant tot el possible.
Aquí us deixo algunes imatges perquè us feu una idea de com es veuen les pistes a les 7 del matí...
Vista de l'Estadi des del telecadira a les 7h
Vista panoràmica des de la meitat de la pista. L'estadi de dalt a baix...
Ben aviat, tornaré a ser per aquí per explicar l'experiència de la meva assistència com a convidada a la presentació del llibre "Converses de Neu" d'Antoni Real del programa "Temps de Neu" a TV3.
