aquest cap de setmana hi va tornar a haver entrenament. I què millor que fer-lo altre cop a la pista de Roc Blanc, on l'última vegada hi va haver tantes anècdotes? Per cert! La cadira ja està arreglada, eh? Ha quedat com nova! He de dir però, que tot i ser a la mateixa pista, la zona no era la mateixa, ja que l'altra vegada l'entrenament va ser a la zona inferior i aquest cap de setmana es va fer a la zona superior
A la zona assignada hi havia tres recorreguts, és a dir, eren tres els clubs que vam entrenar. I... en un d'ells em vaig trobar dos dels nois que van participar als Campionats de Catalunya del passat mes de gener a la Molina! Em va agradar retrobar-me amb ells, comentar el recorregut, la pista, què havien fet des d'alehores, si havien participat en altres competicions, etc. A més a més, des del meu punt de vista, poder veure com ho feien va ser molt bo, ja que em va permetre veure els errors que a vegades un no s'adona que fa.
Sense res més a comentar per avui, aquí teniu el vídeo d'aquest últim entrenament.
ahir, dins les anècdotes de l'entrenament del cap de setmana passat, us vaig explicar que el Roger Clanchet de "En ruta outdoor", va venir a gravar unes imatges durant l'entrenament i que ben aviat en tindríem el resultat. Doncs ja és una realitat!
Diumenge al matí, abans de començar l'entrenament ja ens vam veure al telecadira i vam quedar que cap a mig matí aprofitaria per venir a gravar, ja que havia vingut per participar en una trobada de bloggers organitzada a La Molina, en la qual, també hi havia els companys de "Central de Neu" que l'any passat també van fer un reportatge que parlava de mi i també vam poder veure'ns. Em va fer molta il·lusió trobar-los! Desrprés de gravar algunes baixades, va tornar a la trobada i vam quedar que quan tornéssim a pistes l'aviséssim i vindria a gravar una mica més i a fer-me unes preguntes. Tant en alguna de les baixades durant l'entrenament com quan ens va retrobar abans de plegar, em va proposar de posar-me una GoPro per tenir altres perspectives i així ho vam fer.
He de confesar que això de provar de gravar amb una GoPro, va ser tota una experiència. Ara la provem de posar aquí a la cama, ara al cos, ara allà a l'estabilo i així tenim diferents punts de vista, etc. Però el que està clar, és que en surten unes imatges fantàstiques i juntament amb les gravacions que anava fent el Roger, que evidenment són genials, ha quedat un gran reportatge. Ets un crack Roger!!! Moltíssimes gràcies!!! I si no us ho creieu... mireu, mireu!!!
Aquest cap de setmana passat hi va haver entrenament. Un cap de setmana que va començar divendres al vespre quan vaig pujar cap a La Molina i així, l'endemà ja era allà i no havia de matinar tant. El matí de dissabte, ja va començar amb anècdotes. Quan em vaig llevar, feia molt de vent i després d'anar-nos enviant missatges amb l'entrenador per saber quina era la previsió, és va decidir que no es plantaven pals, ja que la majoria de pistes estaven tancades pel fort vent i no semblava que la cosa hagués de canviar. Així doncs, el dissabte no es va poder fer l'entrenament d'eslàlom que hi havia previst i al matí vaig aprofitar per anar a fer una volta per Puigcerdà i a la tarda em vaig quedar a casa.
Diumenge, el temps havia canviat i l'entrenament era de gegant. La pista assignada aquesta vegada, no era la de Pleta, una pista blava, sinó que ens vam traslladar a una pista vermella anomenada Roc Blanc, on es va muntar el traçat a la part de baix. La qüestió és que el traçat començava amb un troç de "mur", és a dir, un petit tram de força pendent i després es suavitzava una mica. Primer de tot, per arribar al punt d'entrenament i entrar al traçat va costar una mica perquè feia una mica de pendent i en lloc d'anar endavant anava enrere i no aconseguia arribar-hi. Finalment, amb l'ajuda de l'entrenador i un parell de monitors més que em van empènyer, vaig aconseguir entrar al traçat. Un cop feta la primera baixada, se suposava que ja ho tenia més o menys controlat i no hi havia d'haver cap més incidència, però la segona vegada, com que ja sabia que havia d'agafar embranzida per entrar al traçat, en vaig agafar massa i vaig "atropellar" al Jordi, vam acabar els dos a terra, sense haver-nos passat res i rient. L'entrenament prometia, i tant que prometia!!! Perquè això no era tot! A la següent baixada, vaig passar la primera porta, vaig girar massa i aleshores l'única manera que se'm va acudir per arribar a la següent, va ser baixar recta... I vaig baixar recta, però per terra i fent alguna que altra volta... tant que em vaig carregar la cadira! Sense cap més altre conseqüència, ja que no em vaig fer mal, però quan el Jordi em va ensenyar lo de la cadira, em volia fondre! És nova! Sort que es pot arreglar...
Imatge de la cadira trencada
A part d'aquestes anècdotes que no s'obliden, n'hi va haver una altra de molt interessant, i és que el Roger Clanchet de "En ruta outdoor" (un blog molt interessant que us recomano visitar) va venir a gravar alguns moments de l'entrenament i a fer-me unes preguntes i ben aviat en tindrem els resultats del reportatge que en farà que evidentment, compartiré al blog. És un crack! Fins i tot em va posar una càmera GoPro primer a la cama, després al cos i finalment a l'estabilo per poder tenir altres perspectives.
Amb el Roger, de "En ruta outdoor"
Després d'aquest mogut cap de setmana, ahir dilluns, vaig anar a RTV Vilafranca, ja que tenia una entrevista al magazin, presentat per la Clara Sanmartín, "Penedès Gamma Extra". Més concretament, dins l'apartat quinzenal de la "Penedesfera", on en Daniel Garcia Peris, escull un blogger i se li fa una entrevista al protagonista i es parla de la seva temàtica. Va ser una entrevista molt amena i realment, en vaig sortir molt contenta. A continuació us en deixo l'enllaç per poder-la escoltar.
el passat cap de setmana, al programa matinal "Gelida amb Veu" de Radio Gelida, el qual en formo part de l'equip d'informatius juntament amb la Maria Coma, la Maria Manzano i la Pilar Viñals, es feia ressò dels Campionat de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat celebrat a La Molina.
Dins el bloc d'informatius, presentat per la Maria Coma i jo, una de les notícies era l'objectiu que vaig assolir dins el Campionat. En el següent link, a part de la notícia, podreu escoltar-ne també les valoracions del meu entrenador, en Jordi, sobre tota la meva trajectòria des que vaig començar a esquiar ara fa tres temporades fins ara.
Posteriorment, a l'apartat de l'entrevista, presentat també per la Maria Coma se'm va proposar ser la persona entrevistada i així explicar les meves vivències viscudes fins ara en el món de l'esquí, així com també fer-ne un balanç general. A l'entrevista, també hi va participar el Ferran, el meu germà, per tal de poder tenir també una visió externa de tot allò viscut fins al moment. A continuació, també us en deixo l'enllaç.
A l'apartat "Aparicions públiques" d'aquest blog, trobareu el programa sencer de "Gelida amb Veu", amb l'informatiu, l'entrevista i la tertúlia. Us recomano que l'escolteu!
avui us vull parlar de Medicramer. És la marca de referència en cremes terapèutiques per a fisioteràpia i massatge. Pionera al nostre país, encara és l'única marca 100% nacional entre les més venudes i l'única fabricada en un laboratori farmacèutic.
Fa uns dies, van contactar amb mi via facebook per demanar-me l'adreça i així poder enviar-me unes mostres. A continuació us explico quins són els productes que vaig rebre:
ACTIVE GEL: és un gel tèrmic d'efecte ultra fred que proporciona un efecte relaxant immediat gràcies al seu efecte fred. Cal utilitzar-se en situacions on aplicaríem gel i es pot aplicar fins a cinc vegades al dia mitjançant un suau massatge fins a la seva completa absorció. Està disponible en 150ml i en 400ml.
ACTIVE PLUS: és una crema tèrmica d'efecte tèrmic que proporciona un efecte relaxant immediat gràcies al seu efecte de calor suau. Cal utilitzar-se en situacions on aplicaríem calor local i es pot aplicar fins a cinc vegades al dia mitjançant un suau massatge fins la seva completa absorció. Està disponible en 150ml i en 400ml.
RELAXIL: és un gel fred totalment diferent a la resta, una solució per a les cames cansades i la mala circulació i un excel·lent hidratant a base d'Aloe Vera. Està disponible en 400ml.
Realment us recomano aquests productes i per tal de conèixer aquesta marca més a fons, també us animo a visitar la seva pàgina web http://www.medicramer.com/.
aquest, ha sigut un cap de setmana força intens, ja que s'ha celebrat a l'estació de La Molina el Campionat de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat i en el qual he tingut l'ocasió de participar-hi.
El dissabte a les 8 del matí havia quedat amb el Jordi per anar cap a pistes i a les 8:30, ja pujàvem al telecadira per anar a escalfar una mica. A les 9h, es va fer el reconeixement de la primera mànega i he de dir, que la neu estava extraordinària. A més a més, va començar a nevar poc abans de començar el campionat. Era espectacular!
Quan ja gairebé eren les 10h, es va dur a terme la primera mànega i la veritat, és que vaig estar molt satisfeta del temps aconseguit (42'54 segons). Ara, l'objectiu principal era intentar millorar el temps a la segona i així va ser.
Un cop tothom va acabar la primera mànega, es va canviar el traçat i cap a les 11:15h, es va fer una nova baixada de reconeixement. A les 11:45h, es donava el tret de sortida a la segona mànega. Cal dir, que entre la primera i la segona, el temps va canviar radicalment. D'estar ennuvolat i nevant durant la primera mànega, a la segona se li va sumar força boira, fred i vent. Així doncs, les condicions meteorològiques no acompanyaven gaire i la pista, es veia ben poc. Tot i així, tal com ja he dit, vaig aconseguir millorar el temps (41'36 segons). Per tant, repte aconseguit i a més a més, primera classificada de la meva categoria (sènior asseguda).
Al finalitzar la segona mànega, ens vam traslladar a la zona on hi havia l'entrega de premis i tot i nevar amb força, ningú es va moure d'allà fins al final. Em van cridar dues vegades!!! Una per fer-me entrega d'una medalla per haver sigut la primera classificada de dones assegudes en categoria sènior i la segona per entregar-me un premi com a millor catalana asseguda. Dos premis!!! Qui m'ho havia de dir fa tres temporades quan vaig començar a aprendre a esquiar...
Ha sigut un cap de setmana ple d'emocions i de grans moments, els quals he tingut l'oportunitat de compartir amb la família, alguns amics i amigues desplaçats allà per l'ocasió i evidentment, amb l'entrenador, el qual li estic molt agraïda per tot el que m'arriba a ensenyar. Sense la seva paciència i el seu suport incondicional, possiblement no seria on sóc, ni hauria aconseguit res de tot això.
Us deixo amb un vídeo resum dels millors moments del campionat: l'escalfament, les dues mànegues (fixeu-vos amb el canvi de temps que us he comentat...), l'entrega de premis, etc.
falten menys de 24h pels Campionats de Catalunya d'Esquí Alpí Adaptat i he pensat que podria fer una mica de memòria de la que fins ara ha sigut la meva única cursa. Es tracta de la Cursa Social "12è Trofeu Meganeu Gegant".
La veritat és que mai havia passat portes i no sabia molt bé com anava, però sort que just abans de la cursa, ens van deixar fer un reconeixement de la pista i me'n vaig poder fer una idea. Va ser una experiència molt bona i ho vaig disfrutar moltíssim!!!! A més a més, sabèu què? No em vaig adonar que havia guanyat fins que van repartir els premis!!!! De fet, com que els premis els repartien del tercer al primer i primer em van donar el meu, ja donava per suposat que no havia guanyat. Van ser el meu germà i el Jordi que em van dir: has vist què posa a la copa? 1a classificada!!!! No m'ho acabava de creure!!! Jo, havia quedat primera a la meva primera cursa? Ufff... quina pujada d'adrenalina!!!! ;)
